Bloc del Claudi Cervelló

Actualitat - Web - Política - Govern

Arxiu de la categoria: Web 2.0

Ruta en bicicleta per la Vall de Marfà, a wikiloc

0
Publicat el 29 de maig de 2010


El cap de setmana passat vaig tenir l’ocasió de fer una fantàstica ruta en bicicleta fins a la Vall de Marfà, entre Castellterçol i Moià. El paisatge s’ho val, sobretot en aquests dies de primavera humida en què els rius corren plens i la natura està verda i exhuberant (veieu si no les fotos).

A més a més, com he fet en altres casos, he penjat aquesta ruta a Wikiloc, el millor web de rutes que conec, on hi tinc aquest perfil que espero fer créixer: mitjançant Wikiloc i Google Earth preparo les meves sortides en bicicleta i, quan hi sóc, les registro amb el GPS i així les puc publicar a internet perquè, qui vulgui, es pugui aprofitar de la meva experiència.

www.wikiloc.com és un fantàstic portal 2.0 que recull més de 180.000 rutes de tot el món, tant en bicicleta com a peu, en moto o en cotxe que podem veure pintades damunt dels mapes de Google maps o de Google earth.

Aquesta potència ha fet que Wikiloc, un portal creat per un jove gironí, fos el guanyador dels premis Geoturism Challenge 2009, organitzat per National Geographic. I no només això, sinó que és una de les capes que s’integren, per defecte a Google Earth!

Spotify… un regal per al sentits

0

Potser ja us sona Spotify, un servei per internet que us permet accedir, a milions de cançons i músiques, de forma legal i gratuïta i ambuna qualitat excepcional. Spotify no deixa copiar la música i la seva versió gratuïta (disposa d’una versió premiun de pagament) es finança amb talls de veu publicitaris.

Per inscriure’s a la versió gratuïta, això si, cal disposar d’una invitació. La manera oficial d’aconseguir-ne una és apuntar-se a la llista d’espera mitjançant el web de Spotify. Però també es poden aconseguir invitacions per internet: jo mateix vaig usar aquest enllaç que permet donar-se d’alta a al versió gratuïta directament sense invitació. Si no, segur que cercant pel Google trobareu alguna invitació.

Mentre us doneu d’alta, us deixo amb la versió que hi ha a Youtube d’alguna de les peces favorites. Això sí, amb l’enllaç al costat cap a la versió de Spotify, per quan el tingueu!

  • Messies de Händel: For Unto a child is born.

  • També del Messies de Händel, l’Al·leluia:

  • I de la gran Missa de Mozart: el Credo

Apa, doncs, bona música a tothom!!!!

Claudi

Publicat dins de Internet, Web 2.0 i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Innovació, article 1

0


Feia dies que estava madurant la idea d’encetar un nou tema del bloc. Concretament, volia començar a escriure sobre innovació.

Tinc notes d’un parell de conferències, algun bloc destacat sobre el tema, idees pròpies poc o molt madurades…. I mentre estava en això he descobert un recull de referències breus, i brillants, sobre el tema.

Aplicant la dita que no et fiïs mai de la primea impressió, que és la bona, us en transcric algunes de les que, a  primer cop d’ull,  m’han cridat més l’atenció:

* Principi fonamental de la innovació
[Formulat per Jorge Juan Fernández]
“Per què no?”
Per què no atrevir-se a fer coses que altres no han fet?

* Primera llei de la innovació
[Formulada per Alfons Cornella]
“No hi ha innovació sense innovadors .”… Vaja, que ja poden caure totes les pomes de tres collites, que si el senyor Newton no està a sota …

* Tinguem en compte l’advertència de Henry Ford: “Si li hagués preguntat a la gent què volia, m’hagués dit que un cavall més ràpid “… Conclusió: Si una empresa només atén al que els clients pensen que necessiten, no serà capaç d’innovar.

* Llei del Cirque du Soleil
[Recopilada per l’equip editorial]
“Si podem imaginar alguna cosa, hem d’intentar-ho.”

* Principi de la perseverança de l’innovador
[Recopilat per l’equip editorial]
“El nombre dels que renuncien és sempre superior al dels que fracassen.”

* Paradoxa de la innovació en les organitzacions
[Formulada per Alfons Cornella]
“Les organitzacions que no volen innovar quan l’entorn és propici acostumen a voler fer-ho quan ja és tard. ”

* Llei de les bones idees
[Recopilada per l’equip editorial]
“La manera de tenir una bona idea, és tenir moltes idees.”

* Prescripció per a la innovació
[Recopilada per l’equip editorial]
“No innovarem en la matèria si no innovem en l’ànima.”

La font?  Es tracta : “Más allá de Google” , un llibre editat per Infonomia, i redactat a partir de le aportacions dels usuaris, mitjançant eines web 2.0.

Ara que ja he encetat el tema, continuaré amb les notes, idees, propostes…

Claudi

Curs als Juliols

2

Aquest matí he fet una xerrada als Juliols , els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona.

Hi participava amb aquesta intervenció sobre blocs i RSS, en el marc del Curs “Comunicació i blogs: teclats i pantalles per influir i cooperar“. EL curs es fa a l’edifici històric de la UB, on jo vaig estudiar Filologia: ha estat doncs un doble plaer fer aquesta xerrada i fer-la allí on jo vaig formar-me!

L’objectiu que m’he fixat per a aquesta xerrada és que els alumnes del curs entenguin què són els blocs, de quins tipus n’hi ha, qui els escriu i per què. I que surtin amb recursos per poder triar els que de debò els interessen i sabent les eines que els ajudaran a fer-ne el seguiment, (o sigui, els agregadors de blocs o d’RSS, els cercadors, les eines de rellevància, etc.)

Altres blocaires, alguns de renom, publiquen les seves presentacions abans de fer la seva xerrada. Suposo que fer-ho te l’avantatge que et poden fer arribar comentaris i suggeriments de millora.

Quan he fet -i encara faig sovint-d’alumne, reconec que m’agrada saber quin terreny trepitja el qui serà professor meu, però alhora confesso que sempre m’ha agradat el punt de sorpresa (i d’humilitat) que té posar-te en disposició d’escoltar algú sense saber, en detall, què ens dirà.

Per tant, per no matar aquest cuquet en els meus oients , he decidit que, no faria pública la meva presentació fins després de la xerrada, però sí que n’he avançat l’esquema :

1. Del web 1.0 al web 2.0: d’on venim i on som
2. Els blocs, font d’informació: anàlisi del fenòmen
3. Recursos per llegir blocs
4. Escriure un bloc: per què i com
5. Comentaris

Un cop feta la presentació, ja està disponible per veure-la en format de presentació a Slidehare. (Si algú ho prefereix, també es pot descarregar en format PDF.)

Abans d’acabar,  vull agarir-li molt sincerament a la meva companya Mònica Sánchez la seva participació a la sessió: tot i que només venia d’oient, quan en Xavier Laborda, coordinador del curs, ens ha demanat una petita presentació de Facebook, la Mònica, amb l’espontaneïtat que la carateritza, s’ha ofert i ens ha fet un molt meritori speech, que no estava planificat, sobre la seva recent experiència a Facebook. Gràcies per la teva frescor i disponibilitat, Mònica!

Claudi

Publicat dins de Internet, Web 2.0 i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Curs als Juliols

2

Aquest matí he fet una xerrada als Juliols , els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona.

Hi participava amb aquesta intervenció sobre blocs i RSS, en el marc del Curs “Comunicació i blogs: teclats i pantalles per influir i cooperar“. EL curs es fa a l’edifici històric de la UB, on jo vaig estudiar Filologia: ha estat doncs un doble plaer fer aquesta xerrada i fer-la allí on jo vaig formar-me!

L’objectiu que m’he fixat per a aquesta xerrada és que els alumnes del curs entenguin què són els blocs, de quins tipus n’hi ha, qui els escriu i per què. I que surtin amb recursos per poder triar els que de debò els interessen i sabent les eines que els ajudaran a fer-ne el seguiment, (o sigui, els agregadors de blocs o d’RSS, els cercadors, les eines de rellevància, etc.)

Altres blocaires, alguns de renom, publiquen les seves presentacions abans de fer la seva xerrada. Suposo que fer-ho te l’avantatge que et poden fer arribar comentaris i suggeriments de millora.

Quan he fet -i encara faig sovint-d’alumne, reconec que m’agrada saber quin terreny trepitja el qui serà professor meu, però alhora confesso que sempre m’ha agradat el punt de sorpresa (i d’humilitat) que té posar-te en disposició d’escoltar algú sense saber, en detall, què ens dirà.

Per tant, per no matar aquest cuquet en els meus oients , he decidit que, no faria pública la meva presentació fins després de la xerrada, però sí que n’he avançat l’esquema :

1. Del web 1.0 al web 2.0: d’on venim i on som
2. Els blocs, font d’informació: anàlisi del fenòmen
3. Recursos per llegir blocs
4. Escriure un bloc: per què i com
5. Comentaris

Un cop feta la presentació, ja està disponible per veure-la en format de presentació a Slidehare. (Si algú ho prefereix, també es pot descarregar en format PDF.)

Abans d’acabar,  vull agarir-li molt sincerament a la meva companya Mònica Sánchez la seva participació a la sessió: tot i que només venia d’oient, quan en Xavier Laborda, coordinador del curs, ens ha demanat una petita presentació de Facebook, la Mònica, amb l’espontaneïtat que la carateritza, s’ha ofert i ens ha fet un molt meritori speech, que no estava planificat, sobre la seva recent experiència a Facebook. Gràcies per la teva frescor i disponibilitat, Mònica!

Claudi

Publicat dins de Internet, Web 2.0 i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Web 4.5, el web dels resultats

1
Publicat el 1 de juny de 2008

Jo que estvava tan satisfet d’hever-me aclarit una mica sobre això del web 3.0 i… vet aquí que rebo un correu avisant que l’admirat Genís Roca acaba de publicar un post que ja ens parla del web 4.5!!

El títol complert del post és El realisme del web 4.5, i ens ve a dir que:

«Web 2.0 (…) es tracta no només d’un conjunt de serveis web sino sobretot d’una actitud. (…) Internet és un espai on hi ha gent que es desenvolupa tant a nivell personal com professional, compartint a la xarxa les seves dades, les seves opinions, les seves ambicions, les seves necessitats i les seves emocions, configurant una societat xarxa amb un coneixement compartit cada cop més interessant tant per a persones com per a empreses»

Pèro que a aquesta actitud, aquetsa filosofia, no arriba a les grans empreses, sinó que els sona com una filosofia passada de moda, allunyada de la seva realitat:

«els grans empresaris senten que viuen en una Web 4.5 superior a la nostra. La dels resultats. Web 2.0 és una manera de fer les coses, una filosofia. Web 4.5 és la realitat dels resultats mesurables econòmicament. 4.5 va ser l’IPC del 2007 a Espanya. Un projecte ha de rendir com a mínim un 4.5, i si no implica pèrdues. I això sí que és perillós per a la competitivitat i la supervivència. Els de la Web 4.5 es senten superiors: tenen els diners. Els de la Web 2.0 es senten superiors: tenen un estil. Qui té raó?. Tots dos creuen tenir-la, però els de la Web 4.5 són els qui manen.»

I, humil i realista, acaba amb una conclusió que, també humilment, subscric:

«La Web 2.0 ha de deixar de mirar endarrera (cap a la Web 1.0) i ha d’orientar-se cap endavant (cap a la Web 4.5). El veritable triomf de la Web 2.0 es produirà el dia que sàpiga com contribuir en el curt termini al compte d’explotació de la Web 4.5.»

Claudi

Publicat dins de E-govern, Internet, Web 2.0 i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Web 3.0: la web que ve, la web de les dades.

3
Publicat el 10 de maig de 2008

Web 3.0

Als voltants de Sant Jordi, he llegit als diaris dues o tres notícies sobre el web 3.0. Alhora, un company em deixa caure que “Sembla que això del web 2.0 està passat de moda. Ara es porta el web 3.0… Us haureu d’espabilar…”

Per tant, em poso al teclat a esbrinar seriosament el tema…

Què és el web 3.0?

Fruit de els primeres recerques a Google ide les primeres lectures, arribo a una primera conclusió: el web 3.0 és la denominació del que vindrà després del web 2.0 (i després arribaran el 4.0, i el 5.0). Obvi, oi? És clar, però ens dóna una pista: web 3.0 és la manera –inconcreta encara– d’anomenar l’evolució, la futura generació d’Internet, després de l’actual web 2.0.

Pioners com ara l’emprenedor i visionari tecnològic californià Nova Spivack, li han posat fins i tot data: la web 3.0 seria la tercera dècada d’Internet, 2010-2020. (I tot això, quan el 2.0 no només no ens l’hem acabat: segons qui, i a on, amb prou feines l’hem començat a tastar!)

I què en sabem, d’aquest futur? Què ens depara? Cap a on apunten els trets? Aquí, el tema ja no està tan clar i les respostes són múltiples…

Una primera característica –que en part ja és vigent ara mateix— és que serà un escenari de connexió permanent a Internet. I l’accés no serà només des del PC, sinó, i cada vegada més, mitjançant dispositius mòbils (telèfons, PDA, Portàtils amb connexió mòbil…)

Com a gran innovació, diverses fonts esmenten amb insistència la web semàntica: una proposta d’etiquetar els continguts web de tal manera que les màquines siguin capaces d’analitzar-los i de donar respostes rellevants a preguntes fetes en llenguatge natural. La web semàntica hauria de donar resposta a una demanda del tipus: “Cerco un lloc de clima càlid per anar de vacances. El meu pressupost és de 3.000$. Ah, i tinc un fill d’11 anys”(*).

La web semàntica, en paraules de Nova Spivack, hauria de fer amb les dades el que la web va fer amb els documents: permetre recercar-les i compartir-les universalment. En aquets sentit, la web semàntica acabaria d’arrodonir el que s’ha començat a fer amb el tagging o etiquetatge de documents al web 2.0

Però aquest idea té seriosos inconvenients: a dia d’avui, l’etiquetatge de pàgines web és complex, tant des del punt de vista de la descripció com de la implantació de les etiquetes o descriptors a les planes web. A més a més, hi ha el perill de l’spam semàntic. I, finalment, el sistema no funcionarà fins que hi hagi una massa crítica de continguts etiquetats.

Podríem entendre que un primer pas en aquesta direcció són les lectors de RSS i els agregadors de contingut, que ens faciliten un primer pas per localitzar els continguts rellevant sobre els temes que ens interessen.

Una variant de l’anterior, seria la web de les dades o dels microformats: propostes d’estructuració de petits elements de contingut web (una adreça, un apunt de calendari, un comentari…) que serien recercables d’una manera sistematitzada. Sembla que properes versions dels navegadors web (Internet Explorer, Firefox) podrien incorporar ja aquest microformats.

Tanmateix, pensem que la clau de volta de la web semàntica, és que no l’hem d’entendre com una simple substitució o evolució de l’actual web en HTML, ni com un sol web, sinó com centenars, milers de webs semàntics que conviuran amb el web actual.

Una altra línia de futur seria l’accés a petites aplicacions. La tendència, en oposició a l’actual model de grans famílies de programari, aniria cap a l’aparició de petits programes, descarregables per internet, que oferirien funcionalitats limitades però molt fàcils d’usar i configurables per part de l’usuari. Aquets “programets” es difondrien pel boca aboca (també conegut com a ‘màrketing viral’) entre el usuaris, i no per grans accions publicitàries.

Algú altre apunta raons econòmiques: Phil Wainewright, comentarista i estrateg d’Internet, afirma en aquest post que el web 2.0 està en fallida i que el web 3.0 hauria d’aportar un model de negoci més sòlid. (Nota de l’1-06-08: Sobre l’aspecte econòmic del web 2.0, podeu llegir aquest altre post meu sobre el web 4.5)

Finalment, hem trobat una definició tan genèrica com valuosa: “web 3.0 és la creació de contingut i serveis d’alta qualitat, produïts per usuaris individuals que utilitzen el web 2.0 com a plataforma”.

En resum, si el web 2.0 ha tingut com a protagonista a l’usuari (You segons la portada de la revista Time de 2006), les dades serien les protagonistes del web 3.0… Unes dades estructurades en uns conjunts més homogenis i cercables… potser un pas més cap a la intel·ligència artificial?

Però sense oblidar una major flexibilitat, usabilitat i comoditat per a l’usuari, que en el fons no deixa de ser el centre, de generació i d’atenció, de tot plegat, oi?

Claudi

(*) Aquets és l’exemple clàssic, i n’he dit ‘clàssic’ perquè és el que fa servir en John Markoff al seu article del New York Times del 12-11-2006, que es considera un dels ‘documents fundacional’ del web 3.0. La majoria d’articles que he llegit sobre aquets tema reprenen el mateix exemple, que a aquest ritme acabarà sent com l’”Hola món” del Java!

Webografia

Altres fonts:

Article Web 3.0 a Wikipedia
• Nova Spiback, The third wave
• Phil Wainewright; What to expect from Web 3.0
• Phil Wainewright: Web 2.0 bankrupt

Publicat dins de Internet, Web 2.0 i etiquetada amb | Deixa un comentari

Nou bloc sobre Gestió del Coneixement

2

Fa uns dies que s’ha fet públic el bloc “Gestió del coneixement” (http://gestioconeixement.blogspot.com/)

Com diu la presentació del propi bloc «Aquest bloc recull continguts, informacions i opinions útils i aplicables al voltant de la gestió del coneixement a l’Administració pública, a partir de l’experiència del bloc ‘e-moderadors’ del programa Compartim. El programa Compartim és una iniciativa del Departament de Justícia (Generalitat de Catalunya), a través del CEJFE, per crear entorns de treball col•laboratiu.»

Els promotors són en Jesús Martínez Marín i l’amic Jordi Graells, capdavanters tots dos en gestió del coneixement amb la seva experiència del Departament de Justícia.
Personalment, estic segur que aquest bloc ens aportarà idees innovadores i fresques que ens seran de molta utilitat.
D’entre els continguts ja disponibles, crec que val al pena destacar la ponència “Educadors 2.0” d’en Genís Roca.

Finalment, fixeu-vos en l’extensió dels posts: caben en una sola pantalla: idees clares, concises i breus… Faig el propòsit d’intentar imitar-ho en els meus, de posts!

Felicitats, doncs, per la feina i per la iniciativa al Jordi i al Jesús, i a tot l’equip de col•laboradors de “Gestió del Coneixement”

Claudi

Jornades de la Catosfera: valoració final

0

Per què en aquest país sempre ens hem de deixar endur per la polèmica del detall? Per què perdem el món de vista amb tanta facilitat? Ho dic en referència a la polèmica i els post que ha aixecat el seguiment de la notícia de la Catosfera a TV3: Saül Godillo ho explica prou clar i  Vicent Partal, en  aquest post, va una mica més a fons.  Deplorable, malintencionat, tot el que vulgueu…

Però això no ens ha de fer perdre de vista el que acabem de fer: unes primeres jornades on han coïncidit un munt de blocaires de primer nivell i de diversos països. Unes jornades  on s’ha parlat de tot; ètica, educació, literatura, sobiranisme… I que han requerit un ingent esforç d’organització. No sé si seran el nostre Woodstock, com diu en Marc Vidal al seu bloc en el post de cloenda… Però sí que són un punt de partida memorable.

Per tant, el record que m’agradaria que quedés d’aquest cpa de setmana és això: que gràcies a una colla que s’hi han arromangat, la Catosfera ja té partida de naixement… i això va molt més enllà que els tres lamentables minuts partidistes del TN de dissabte.

Per tant, gràcies a tots els qui heu fet posible la Jornada i fins a la Catosfera 2009!!!

Claudi

Publicat dins de Apunts, Web 2.0 i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Jornades de la Catosfera: (2) Continguts

1

Catosfera.net

Qui vulgui veure els continguts d’alguna de les taules, té l’oportuniat de descarregar-se el vídeo de cada sessió des d’aquest web. Per tant, jo no repetiré els que es va dir a cada taula, però si vull deixar constància de la meva valoració personal. Per tant, us transmeto, telegràficament, les idees que més em van impactar/agradar.

Presentació

  • Marc Vidal: Set de cada deu blocs que s’obren a l’Estat Espanyopl són en Català
  • Jordi Bosch: A l’època de la República, a Catalunya ja hi havia més ràdios i més revistes que la mitjana espanyola… En xarxa, vivim el q no podem viure a la realitat: presentar-nos i viure com a catalans


Ciberactivisme:

Moltes ganes de ‘provocar’ i d’incitar a l’acció. Ganes que la gent prengui el control, recuperi el poder:

César Calderon: ciberactivisme

  • – Un bloc posa al ciutadà en peu d’igualtat amb els poderosos….
  • – El límit és el nostre coneixement de les eines i la nostra imaginació….
  • – Els partits polítics, com a organitzacions tancades que són, tenen por a la xarxa, i li n’han de tenir


Marc Vidal
: Blocs, territori 2.0

  • La blogosfera, en el nostre cas la Catosfera, és l’escenari de la revolució social del ciutadà 2.0, q mitjançant el bloc aconsegueix fites fins ara no assolides.
  • Què és un bloc?
      • Un territori de talent i de mèrit (meritocràcia). S’hi premien la il•lusió, la capacitat de treballar.
      • El contrapès que equilibra l’opinió oficial amb la veritat
      • Un altaveu democràtic que qualsevol pot utilitzar: la nostra veu pot arribar molt més lluny que mai.
      • És diàleg i debat. El missatge es construeix col•lectivament.
      • És on només sobreviuen i es complementen les bones idees.
      • És talent global.
      • És vigilància activa (dels polítics, dels periodistes, del món econòmic).
      • És l’altaveu més potent que ha tingut mai la societat civil

Ètica blocaire

Juan Varela: visió crítica

  • En contra de qualsevol regulació dels blocs: si de cas, els blocs ens han d’ajudar a fer activisme, a dinamitzar el sistema
  • És crític amb els blocs: son un monument a l’ego. Opina q tenen un ressò francament limitat. Confia més en altres elements de les xarxes socials. L’espai és la comunicació digital, no només els blocs.
  • Els blocs són massa ‘còmodes’: no aniria malament que tots fóssim més crítics.
  • La blocosfera acaba sent una gran cacofonia, una gran càmera de ressonància, i això no aporta gaire. Val més que passem a la modernització reflexiva (U. Bech).


El seny de Vicent Partal

Com era de preveure, una de les intervencions més ponderades va ser al d’en Partal, que per això és el degà de la internet i del periodisme digital a cas nostra. Ens va deixar una prèvia i cinc reflexions culturals i una proposta, que podeu llegir íntegrament en el seu bloc però que no puc deixar de transcriure:

  • Els blocs són una gran revolució al món de la comunicació. Ajuden a visualitzar una agenda diferent, diferent de la dels mitjans, que està molt sotmesa al poder. A més, els blocs escapen al control.
  • Coses que estaria bé discutir:
    1. – Anonimat: que cadascú signi com vulgui. No te importància el nom amb què cadascú signa el bloc: si tu escrius cada dia, vas construint el personatge, que és el que interessa. Interessa el que diu. (En canvi, en les fòrums, l’anonimat només serveix per insultar l’altre.)

      – Desmitificar la conversa: no necessàriament hi ha conversa. Els comentaris són una cosa instrumental (hi ha blocaires que n’accepten i altres que no). En canvi és fonamental prestar atenció a la conversa dels metablocs (la tafanera, digger, …)

      – Qualitat: construir un model de diàleg no crispat. Venim d’un model on sembla que hi ah una sola veritat. I no: cadascú té la seva veritat.

      – Respecte: respectem els objectius, el públic, el to que cada blocaire es fixa pe al seu bloc… per tant, no podem exigir sempre el mateix a tots els blocs. Dependrà de qui hi ha darrera de cada bloc.

      – Responsabilitat: tot el que escrius és irreversible. Hem de ser conscients de les conseqüències del que escrius en públic. No ha de condicionar, però si cal saber-ho i tenir-ho present.

Blocs i literatura.

Per als lletraferits, només el fet de poder veure una taula dedicada al tema ja és una victòria cultural!

I a més vaig poder tastar un web com www.relatsencatala.com que conté veritables delícies, o saber que la UOC te un màster de literatura digital dirigit per la Laura Borràs que ens va fer una mini-classe

Moderava la taula en Toni Ibánez, autor literari i un altre dels blocaires de primera línia: no en va és l’inventor del terme Catosfera !!

Empresa i blocs:

Taula que ba haver d’enllestir ràpid –que venen el polítics!!–, però que també va deixar el seu què:

D’entrada, Joan J. Carreras, de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals, ens va captivar amb una intervneció original, provoactiva, i tant tant tant modernilla (o post-modernilla) que … Què ens volies dir exactament Janquim 😉 ??

A l’altre extrem, Genís Roca, un altre blocaire que cal seguir, ens feia tocar de peus a terra en això del web 2.0 amb tres problemes i tres propostes:

Problemes:

  • Amor propi de les persones: arrogància de la persona 2.0 –que es creu el més informat, el més connectat, el més…– que xoca amb l’1.0 –que diu que ja n’he vist tants com tu…– Normalment el 2.0 acaba d’arribar i l’1.0 és el que mana.
  • Desconnexió de les elits: dissenyen plans per als altres però no se’ls apliquen a si mateixos [Recomano aquest post del propi Genís Roca, fonamental per entendre la’bast d’aquest tema!]
  • La realitat analògica: a moltes empreses ja els va bé sense Internet i sense 2.0… I is tenen problemes no són per culpa ‘digital’

Propostes:

  • Menys 2.0 i més 1.5. Hem d’arribar junts. Si cal frenar i esperar, fem-ho
  • Més usos concrets discrets (i concrets):més petites històries d’èxit
  • El repte és la comunicació interna. Reinventar el llenguatge: els ‘blocs, webs i wiki’ sona a freekie, i sembla esvera alguns grups dirigents. Per incidir en aquesta nova cultura, ataquem dins les grans empreses i en els seus usos interns

Política i blocs

Finalment, la taula tan esperada.. que no va donar per tant: de tota manera, sí cal agrair l’exercici de sinceritat dels represantanst dels quatre partits que finalment van ser-hi (el PP al final es va excusar): de dreta a esquerra (segons ho vèiem des del públic, és clar 🙂 PSC, CiU, ERC i Iniciativa. Entremig, Saül Gordillo, un altre dels gurús catosfèrics que vam poder veure en directe, moderava.

Pel que vam sentir, sembla que els polítics catalans són mes proclius als blocs que la mitjana espanyola: 42% dels diputats al Parlament de Catalunya tenen bloc, enfront del 13% dels diputats al Congrés (més info en aquest post de la Lourdes Muñoz).

Però com ells mateixos van reconèixer, sobretot es llegeixen i es comenten amb els propis militants de cada partit. Això té un nom, endogàmia, que evoca un repte: obertura. Que és un dels principals desafiaments que te a sobre la política d’avui en dia: la política 2.0, o s’obre de debò a la societat o no serà!

* * *

I fins aquí el meu post catosfèric! No puc explicar-vos més coses, perquè no vaig poder assistir a les taules de dissabte a la tarda ni de diumenge. També em vaig perdre, per l’horari, la taula d’Educació, que sembla que va estar molt encertada… Sempre ens quedaran els vídeos

Claudi

Jornades de la Catosfera: (2) Continguts

1

Catosfera.net

Qui vulgui veure els continguts d’alguna de les taules, té l’oportuniat de descarregar-se el vídeo de cada sessió des d’aquest web. Per tant, jo no repetiré els que es va dir a cada taula, però si vull deixar constància de la meva valoració personal. Per tant, us transmeto, telegràficament, les idees que més em van impactar/agradar.

Presentació

  • Marc Vidal: Set de cada deu blocs que s’obren a l’Estat Espanyopl són en Català
  • Jordi Bosch: A l’època de la República, a Catalunya ja hi havia més ràdios i més revistes que la mitjana espanyola… En xarxa, vivim el q no podem viure a la realitat: presentar-nos i viure com a catalans


Ciberactivisme:

Moltes ganes de ‘provocar’ i d’incitar a l’acció. Ganes que la gent prengui el control, recuperi el poder:

César Calderon: ciberactivisme

  • – Un bloc posa al ciutadà en peu d’igualtat amb els poderosos….
  • – El límit és el nostre coneixement de les eines i la nostra imaginació….
  • – Els partits polítics, com a organitzacions tancades que són, tenen por a la xarxa, i li n’han de tenir


Marc Vidal
: Blocs, territori 2.0

  • La blogosfera, en el nostre cas la Catosfera, és l’escenari de la revolució social del ciutadà 2.0, q mitjançant el bloc aconsegueix fites fins ara no assolides.
  • Què és un bloc?
      • Un territori de talent i de mèrit (meritocràcia). S’hi premien la il•lusió, la capacitat de treballar.
      • El contrapès que equilibra l’opinió oficial amb la veritat
      • Un altaveu democràtic que qualsevol pot utilitzar: la nostra veu pot arribar molt més lluny que mai.
      • És diàleg i debat. El missatge es construeix col•lectivament.
      • És on només sobreviuen i es complementen les bones idees.
      • És talent global.
      • És vigilància activa (dels polítics, dels periodistes, del món econòmic).
      • És l’altaveu més potent que ha tingut mai la societat civil

Ètica blocaire

Juan Varela: visió crítica

  • En contra de qualsevol regulació dels blocs: si de cas, els blocs ens han d’ajudar a fer activisme, a dinamitzar el sistema
  • És crític amb els blocs: son un monument a l’ego. Opina q tenen un ressò francament limitat. Confia més en altres elements de les xarxes socials. L’espai és la comunicació digital, no només els blocs.
  • Els blocs són massa ‘còmodes’: no aniria malament que tots fóssim més crítics.
  • La blocosfera acaba sent una gran cacofonia, una gran càmera de ressonància, i això no aporta gaire. Val més que passem a la modernització reflexiva (U. Bech).


El seny de Vicent Partal

Com era de preveure, una de les intervencions més ponderades va ser al d’en Partal, que per això és el degà de la internet i del periodisme digital a cas nostra. Ens va deixar una prèvia i cinc reflexions culturals i una proposta, que podeu llegir íntegrament en el seu bloc però que no puc deixar de transcriure:

  • Els blocs són una gran revolució al món de la comunicació. Ajuden a visualitzar una agenda diferent, diferent de la dels mitjans, que està molt sotmesa al poder. A més, els blocs escapen al control.
  • Coses que estaria bé discutir:
    1. – Anonimat: que cadascú signi com vulgui. No te importància el nom amb què cadascú signa el bloc: si tu escrius cada dia, vas construint el personatge, que és el que interessa. Interessa el que diu. (En canvi, en les fòrums, l’anonimat només serveix per insultar l’altre.)

      – Desmitificar la conversa: no necessàriament hi ha conversa. Els comentaris són una cosa instrumental (hi ha blocaires que n’accepten i altres que no). En canvi és fonamental prestar atenció a la conversa dels metablocs (la tafanera, digger, …)

      – Qualitat: construir un model de diàleg no crispat. Venim d’un model on sembla que hi ah una sola veritat. I no: cadascú té la seva veritat.

      – Respecte: respectem els objectius, el públic, el to que cada blocaire es fixa pe al seu bloc… per tant, no podem exigir sempre el mateix a tots els blocs. Dependrà de qui hi ha darrera de cada bloc.

      – Responsabilitat: tot el que escrius és irreversible. Hem de ser conscients de les conseqüències del que escrius en públic. No ha de condicionar, però si cal saber-ho i tenir-ho present.

Blocs i literatura.

Per als lletraferits, només el fet de poder veure una taula dedicada al tema ja és una victòria cultural!

I a més vaig poder tastar un web com www.relatsencatala.com que conté veritables delícies, o saber que la UOC te un màster de literatura digital dirigit per la Laura Borràs que ens va fer una mini-classe

Moderava la taula en Toni Ibánez, autor literari i un altre dels blocaires de primera línia: no en va és l’inventor del terme Catosfera !!

Empresa i blocs:

Taula que ba haver d’enllestir ràpid –que venen el polítics!!–, però que també va deixar el seu què:

D’entrada, Joan J. Carreras, de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals, ens va captivar amb una intervneció original, provoactiva, i tant tant tant modernilla (o post-modernilla) que … Què ens volies dir exactament Janquim 😉 ??

A l’altre extrem, Genís Roca, un altre blocaire que cal seguir, ens feia tocar de peus a terra en això del web 2.0 amb tres problemes i tres propostes:

Problemes:

  • Amor propi de les persones: arrogància de la persona 2.0 –que es creu el més informat, el més connectat, el més…– que xoca amb l’1.0 –que diu que ja n’he vist tants com tu…– Normalment el 2.0 acaba d’arribar i l’1.0 és el que mana.
  • Desconnexió de les elits: dissenyen plans per als altres però no se’ls apliquen a si mateixos [Recomano aquest post del propi Genís Roca, fonamental per entendre la’bast d’aquest tema!]
  • La realitat analògica: a moltes empreses ja els va bé sense Internet i sense 2.0… I is tenen problemes no són per culpa ‘digital’

Propostes:

  • Menys 2.0 i més 1.5. Hem d’arribar junts. Si cal frenar i esperar, fem-ho
  • Més usos concrets discrets (i concrets):més petites històries d’èxit
  • El repte és la comunicació interna. Reinventar el llenguatge: els ‘blocs, webs i wiki’ sona a freekie, i sembla esvera alguns grups dirigents. Per incidir en aquesta nova cultura, ataquem dins les grans empreses i en els seus usos interns

Política i blocs

Finalment, la taula tan esperada.. que no va donar per tant: de tota manera, sí cal agrair l’exercici de sinceritat dels represantanst dels quatre partits que finalment van ser-hi (el PP al final es va excusar): de dreta a esquerra (segons ho vèiem des del públic, és clar 🙂 PSC, CiU, ERC i Iniciativa. Entremig, Saül Gordillo, un altre dels gurús catosfèrics que vam poder veure en directe, moderava.

Pel que vam sentir, sembla que els polítics catalans són mes proclius als blocs que la mitjana espanyola: 42% dels diputats al Parlament de Catalunya tenen bloc, enfront del 13% dels diputats al Congrés (més info en aquest post de la Lourdes Muñoz).

Però com ells mateixos van reconèixer, sobretot es llegeixen i es comenten amb els propis militants de cada partit. Això té un nom, endogàmia, que evoca un repte: obertura. Que és un dels principals desafiaments que te a sobre la política d’avui en dia: la política 2.0, o s’obre de debò a la societat o no serà!

* * *

I fins aquí el meu post catosfèric! No puc explicar-vos més coses, perquè no vaig poder assistir a les taules de dissabte a la tarda ni de diumenge. També em vaig perdre, per l’horari, la taula d’Educació, que sembla que va estar molt encertada… Sempre ens quedaran els vídeos

Claudi

Jornades de la Catosfera: (1) impressions inicials

2

Catosfera.net

Aquest cap de setmana (25, 26 i 27 de gener de 2008) vaig ser a les primeres Jornades de la Catosfera, que s’ha celebrat a Granollers.

El primer que vull dir és felicitar l’organitzador, el Marc Vidal, un dels nostres blocaires més influents: gràcies Marc per la idea i, sobretot, per dur-la a terme a tant d’èxit!!!

Trobades com aquesta ajuden molt a divulgar el fenòmen, a donar-lo a conèixer i, per tant, a estendre’l. I en aquest cas, s’ha aconseguit una bon ressò –un aspecte fonamental en qualsevol acte que vulgui tenir repercussió– a pesar de les dificultats…

Qui són els blocaires?

Per mi era una incògnita que tenia ganes de desvetllar: qui serem? Molta jovenalla i jo el més granat de tot el públic? Dons no: efectivament, majoria de joves d’entre 20 i 30 i tants, sobretot homes, però també força noies –més de les que habitualment sols trobar en temes informàtics–. Però també hi havia gent de 40 per amunt, aquí sí que més homes que dones. Per tant, barreja de seny i rauxa!!

Un món millor

Ja us dic des d’ara que l’afirmació que em va fer més feliç va ser aquesta frase del Marc Vidal:

“Els blocs són l’origen d’un món millor… La realitat dels blocs ens porta cap a un món més democràtic, molt més just”.

Per a un servidor, que havia militat en moviments juvenils d’estudiants cristians en l’època universitària, on vam treballar per millorar la societat en què vivim, veure recuperada i actualitzada a les noves tecnologies la idea de la transformació del món en que vivim, de l’esperança en un món millor va ser fantàstic!!

Finalment, remarcar que encara no havia assitit a cap acte tant 2.0: a més d’alguns blocaires postejant en directe als seus blocs, el twitter funcionava tot drap… com podeu veure a http://twitter.com/catosfera (Nota: si algú vol saber de què va això del Twitter, llegiu aquest post del Genís Roca)

Per no ser massa llarg, en aquest altre post us explico els continguts de les Jornades de la Catosfera

Claudi

 

 

Web 2.0: la web de les persones

2

Un dels propòsits fundacionals d’aquest web és comentar la web 2.0, aquesta mena de nova utopia per a Internet que se’ns anuncia.

Evidentment, ara no faré una ponència sobre el web 2.0 — molts altres han escrit millor que jo—sinó que em remetré a les fonts que he trobat i que considero útils o rellevants.

Sembla que el primer a usar i definir el concepte de web 2.0 va ser Tim O’reilly en el seu article “What Is Web 2.0” (versió en espanyol de la Fundación Telefónica) on descrivia les diferències entre el web tradicional (web 1.0) i una nova manera d’entendre el funcionament d’internet (web 2.0)

llibre web 2.0Tanmateix, el que per a mi ha estat fonamental per començar a entrendre al web 2.0 és el llibre de la Fundación Orange: “Web 2.0” escrit per Antonio Fumero i Genís Roca. El document –accessible lliurement via internet, en format PDF– té 120 pàgines, és fàcil de llegir i conté nombroses referències d’interès. A més, el complementa una mapa de la web 2.0 que representa molt gràficament aquest univers.

Un concepte innovador (per destacar-ne només un) que m’ha cridat l’atenció ha estat de dels natius digitals, que fa referència a aquells joves que han nascut i crescut fent un ple us de la internet i de les TIC, que no tenen cap dificultat per usar els recursos digitals i que per tant veuen la web i el món globalitzat com el seu terreny de joc natural. Enfront d’aquest natius digitals hi trobem els immigrants digitals, o sigui, aquells que han nascut després d’internet i de la seva generalització, i que, molt sovint, tenen grans dificultats per entendre-la i aprendre-la.

En aquets post Genís Roca, coautor de l’estudi que esmentava, resumeix les principals tendències que caracteritzen els natius digitals, i en aquesta secció del seu bloc trobareu alguns exemples concrets.

Finalment, una altre document que te relació amb el tema és el “Cluetrain manifesto”. Redactat el 1999, conté 95 tesis que apunten cap a on hauria d’evolucionar el web. Tot i que el manifest età redactat pensat en els mercats i les empreses, conté elements francament visionaris

Per acabar, transcric un parell de comentaris sobre el web 2.0 que he anat recollint i que em semblen rellevants:

«El objetivo de la web 2.0 es crear una Internet mucho más social, que permita conectar a la gente y que le permita colgar los contenidos de la red de forma sencilla. Las empresas pueden utilizar esto para que los usuarios desarrollen y mejoren sus contenidos, como la Wikipedia o YouTube. Y las que quieran triunfar en Internet a partir de ahora, deberían pensar en cómo darle libertad al usuario, y ponerle fáciles las cosas para que pueda crear contenido que luego sea útil para la empresa y para otros usuarios.»
(Hector Garcia, autor del bloc Kirai.net)

« La pregunta relevante es: ¿hasta qué punto la web 2.0 y, más concretamente, las redes sociales, pueden ser de interés para el éxito de una empresa? Mi opinión aquí es bastante pragmática. El problema no es poder meramente disponer de los instrumentos de la web 2.0 en la empresa porque sí, sino saber cómo aplicarlos a la gestión de esas distintas interfaces con el mundo. En otras palabras, el potencial de la web 2.0 y de las redes sociales es muy grande para las empresas, pero sólo si se usan como generadores de relevancia, que permitan a la empresa conectar mejor con el mundo, en las dos direcciones, de fuera a dentro y al revés.
Así, convertir al talento de la empresa (su gente) en descubridores de oportunidades, y en proyectores de valor, va a ser el principal reto en un entorno sumido en la tiranía de la exhaustividad. Y las redes sociales pueden ser aquí un instrumento de mucha utilidad.
Creo, pues, que sólo si la web 2.0 se convierte en un motor de relevancia tendrá un impacto en la empresa del futuro.
Si no, será una mera anécdota tecnológica más»
(Alfons Cornella, fundador d’Infonomia).