Bloc del Claudi Cervelló

Un article de divulgació que m’han publicat al CatalunyaCristiana del 4 de març:

«A aquestes alçades del s XXI, no és cap novetat constatar que vivim envoltats de tecnologia: telèfons, vídeos, ordinadors, consoles de jocs i de videojocs, televisors, tota mena d’electrodomèstics programables…

Efectivament, la tecnologia digital –és a dir, la que permet tractar i transmetre la informació, a bases de convertir-la en zeros i uns i tractar-la mitjançant els microprocessadors inventats als anys 80—ha obert una infinitat de noves possibilitats:  ningú se sorprèn a avui en dia que qualsevol procés tingui una base o un suport informàtic; i probablement molta gent sap que al menjador d’una família mitja del nostre país hi ha més tecnologia que la que duia a bord l’Apol·lo XII quan va arribar a la Lluna.

I avui en dia, qualsevol aparell electrònic de nova generació tendeix a o oferir majors prestacions i major opcions de configuració que versions anteriors. Per dir-ho gràficament, els comandaments a distància cada vegada tenen més botons… que sovint ningú acaba utilitzant!

Assistim, doncs, a una lògica del “com més (prestacions) millor” tot i que a vegades no siguin prestacions ni utilitzades ni fàcilment comprensibles per a la majoria d’usuaris.

Ara bé, tots aquests nous aparells ¿acaben convertint-se més en una solució o en un maldecap per a l’usuari? (més…)

Un article de divulgació que m’han publicat al CatalunyaCristiana del 4 de març:

«A aquestes alçades del s XXI, no és cap novetat constatar que vivim envoltats de tecnologia: telèfons, vídeos, ordinadors, consoles de jocs i de videojocs, televisors, tota mena d’electrodomèstics programables…

Efectivament, la tecnologia digital –és a dir, la que permet tractar i transmetre la informació, a bases de convertir-la en zeros i uns i tractar-la mitjançant els microprocessadors inventats als anys 80—ha obert una infinitat de noves possibilitats:  ningú se sorprèn a avui en dia que qualsevol procés tingui una base o un suport informàtic; i probablement molta gent sap que al menjador d’una família mitja del nostre país hi ha més tecnologia que la que duia a bord l’Apol·lo XII quan va arribar a la Lluna.

I avui en dia, qualsevol aparell electrònic de nova generació tendeix a o oferir majors prestacions i major opcions de configuració que versions anteriors. Per dir-ho gràficament, els comandaments a distància cada vegada tenen més botons… que sovint ningú acaba utilitzant!

Assistim, doncs, a una lògica del “com més (prestacions) millor” tot i que a vegades no siguin prestacions ni utilitzades ni fàcilment comprensibles per a la majoria d’usuaris.

Ara bé, tots aquests nous aparells ¿acaben convertint-se més en una solució o en un maldecap per a l’usuari? (més…)

Un article que m’han publicat al Setmanari Catalunya Cristiana del 10 de desembre de 2009 com a membre del Centre d’Estudis Econòmics i Socials, (CEES).

«Quan internet és ja un dels principals instruments econòmics del nostre temps, i una inesgotable font d’informació i d’accés a serveis, és evident que qualsevol ciutadà/na hauria de tenir un mínim d’habilitats per connectar-se i per desenvolupar-se en la societat de la informació, per  navegar sense naufragar i poder estar en igualtat de condicions d’ aprofitar els avantatges d’aquest mitjà.

Estem doncs davant d’una nova font potencial de discriminació: no tots som iguals davant de la tecnologia pel simple motiu que no n’hem fet els mateixos aprenentatges. Continuar llegint