Bloc del Claudi Cervelló

Actualitat - Web - Política - Govern

El divorci entre poder i política: reflexions de Zygkmunt Bauman

0

L’Ara d’avui, 25-26 de desembre, publica una entrevista de Carles Capdevila a Zygkmunt Bauman (la podeu llegir sencera a l’Ara premium ) pèro m’ha interessat dstcara dos paràgrafs, que des del mue punt de vista ajuden a respondre un seguit de preguntes que fa temps que em plantejo: qui és qui realment mana? manen els polítics? I els Estats?

 

(…)

El divorci del poder i la política

Hi ha un divorci entre el poder (habilitat de fer coses) i la política (l’habilitat de decidir què cal fer). Abans l’estat nació concentrava les dues coses, es podia discutir, però un cop decidit, ningú no qüestionava que l’estat ho executés. Ara la política decideix però ha d’esperar la reacció dels mercats. Merkel i Sarkozy arriben a un acord, ho anuncien però no estan segurs de si ho podran implementar, estan pendents el cap de setmana de com respondran dilluns els mercats. Les aliances que fan els governs són puntuals, cap organisme creu en acords a llarg termini, els governs gestionen crisis sempre amb urgències. No existeixen organismes capaços de fer les coses de manera ètica i eficient.

La sobirania zombi no té res a fer en el món global

El poder real que determina les nostres forces, el de l’economia, ja és global, però el poder polític encara és local. Hi ha una dessincronització, cap òrgan global pot fer un control. Hem anat massa lluny, el poder real està fora de l’abast dels governs, és naïf pensar que els estats nació podran determinar el futur, hem de crear l’equivalent de l’estat nació a escala global, amb democràcia representativa, capacitat legislativa, legitimitat en l’opinió pública. La sobirania és un concepte zombi, està morta però fa veure que és viva, cap estat sobirà pot fer el que vol en aquests moments. Les últimes falses solideses són els règims autoritaris, però son fortaleses que van caient.

(…)

 

 

És Nadal… Bon Nadal!

0

És Nadal cada vegada que somrius a un germà i li dónes la mà.

És Nadal cada vegada que estàs en silenci per escoltar l’altre.

És Nadal cada vegada que no acceptes aquells principis que desterren als oprimits al marge de la societat.

És Nadal cada vegada que esperes amb aquells que desesperen en la pobresa física i espiritual.

És Nadal cada vegada que reconeixes amb humilitat els teus límits i la teva debilitat.

És Nadal cada vegada que permets al Senyor renéixer per donar-lo als
altres.

Beata Mare Teresa de Calcuta

(La cita l’acabo de llegir al Facebook del Raimond Blasi, però m’ha semblat tan oportuna que l’he volguda fixar al meu bloc.)