Bloc del Claudi Cervelló

Actualitat - Web - Política - Govern

Arxiu de la categoria: Apunts

Festa major del Congrés

0

I continuem de festa en festa: del 29 de setembre al 7 d’octubre tenim la festa major del barri del Congrés (programa), una setmana amb moltes activitats i un espai per al retrobament dels veïns i per celebrar la vida de barri al carrer.

A causa de la pluja ahir dissabte es van suspendre alguns actes, però la festa ha començat de debò avui diumenge, amb un matí de gegants i capgrossos, sardanes, arrossada popular,  ball de l’esbart i el pregó a càrrec de Francesc Torrebadella, pioner de la lluita pels drets dels disminuïts psíquics i un referent al barri.

 

Durant al setmana hi haurà més actes, però el plat fort serà el cap de setmana, amb concert de la banda municipal, correfoc, concert de cant coral, nit jove, bicicletada, xocolatada infantil, milla urbana, teatre, botifarrada popular, havaneres i focs artificials.

 

Aprofitem-ho i gaudim-ne tots junts!!

Festa major dels Indians 2012

0

Avui comença la Festa Major del barri dels Indians, al Districte de Sant Andreu de Barcelona: com podeu veure  al programa Programa de la Festa Major Indians 2012, des del 18 fins al 24 de setembre tindrem una panòplia d’activitats per a tots els gustos i edats: cercavila, botifarrada, esmorzar de la 3a edat, jocs infantils, correfoc, ball, exposicions…

 

I tot  això serà possible  gràcies a l’esforç i dedicació del Felip i la Teresa i tota la comissió de festes que ells lideren des de fa 30 anys!

 

Bona festa major a tothom…..

 

El divorci entre poder i política: reflexions de Zygkmunt Bauman

0

L’Ara d’avui, 25-26 de desembre, publica una entrevista de Carles Capdevila a Zygkmunt Bauman (la podeu llegir sencera a l’Ara premium ) pèro m’ha interessat dstcara dos paràgrafs, que des del mue punt de vista ajuden a respondre un seguit de preguntes que fa temps que em plantejo: qui és qui realment mana? manen els polítics? I els Estats?

 

(…)

El divorci del poder i la política

Hi ha un divorci entre el poder (habilitat de fer coses) i la política (l’habilitat de decidir què cal fer). Abans l’estat nació concentrava les dues coses, es podia discutir, però un cop decidit, ningú no qüestionava que l’estat ho executés. Ara la política decideix però ha d’esperar la reacció dels mercats. Merkel i Sarkozy arriben a un acord, ho anuncien però no estan segurs de si ho podran implementar, estan pendents el cap de setmana de com respondran dilluns els mercats. Les aliances que fan els governs són puntuals, cap organisme creu en acords a llarg termini, els governs gestionen crisis sempre amb urgències. No existeixen organismes capaços de fer les coses de manera ètica i eficient.

La sobirania zombi no té res a fer en el món global

El poder real que determina les nostres forces, el de l’economia, ja és global, però el poder polític encara és local. Hi ha una dessincronització, cap òrgan global pot fer un control. Hem anat massa lluny, el poder real està fora de l’abast dels governs, és naïf pensar que els estats nació podran determinar el futur, hem de crear l’equivalent de l’estat nació a escala global, amb democràcia representativa, capacitat legislativa, legitimitat en l’opinió pública. La sobirania és un concepte zombi, està morta però fa veure que és viva, cap estat sobirà pot fer el que vol en aquests moments. Les últimes falses solideses són els règims autoritaris, però son fortaleses que van caient.

(…)

 

 

És Nadal… Bon Nadal!

0

És Nadal cada vegada que somrius a un germà i li dónes la mà.

És Nadal cada vegada que estàs en silenci per escoltar l’altre.

És Nadal cada vegada que no acceptes aquells principis que desterren als oprimits al marge de la societat.

És Nadal cada vegada que esperes amb aquells que desesperen en la pobresa física i espiritual.

És Nadal cada vegada que reconeixes amb humilitat els teus límits i la teva debilitat.

És Nadal cada vegada que permets al Senyor renéixer per donar-lo als
altres.

Beata Mare Teresa de Calcuta

(La cita l’acabo de llegir al Facebook del Raimond Blasi, però m’ha semblat tan oportuna que l’he volguda fixar al meu bloc.)

Conseller Municipal a Sant Andreu

0

Aquest curs m’estreno en una responsabilitat política al Districte de Sant Andreu: seré conseller municipal. Pels qui no conegueu aquest càrrec, sapigueu que a cadascun dels Districtes de Barcelona hi ha un plenari, compost per 19 consellers en funció dels resultats electorals obtinguts per cada partit.

Com a membre d’Unió, jo seré un dels 5 consellers municipals de CiU que, a més de formar part del plenari, formem el Consell de Govern del Districte. En el meu cas m’encarregaré de Barri de Congrés Indians i dels temes de Promoció econòmica, Desenvolupament urbanístic i Seguretat.

Em ve molt de gust fer aquesta tasca perquè crec que em permetrà un contacte molt directe amb els veïns i veïnes i amb les entitats del Barri i del Districte, als quals espero poder fer servei apropant-los l’administració i el Govern municipal, i, potser aconseguiré apropar, ni que sigui una mica, la política al ciutadà.

Des d’aquí, doncs, em poso al servei de tots vosaltres per qualsevol cosa que necessiteu.

A disposar.

 

 

Nou Bloc del Claudi per Sant Jordi ~ www.claudi.cat

0
Publicat el 23 d'abril de 2011

Quan llegiu aquestes línies probablement ja us haureu adonat que he renovat el meu bloc www.claudi.cat, coincidint amb Sant Jordi.

Els continguts seguiran sent els mateixos, però he volgut donar més relleu a les fotografies, que és el que més publico i una de les meves aficions preferides. Per això a la capçalera hi podeu veure una presentació dinàmica de les meves darreres fotografies que he publicat a l’ àlbum de fotos de Flickr.

Hi he afegit una integració amb el Twitter i aviat n’hi haurà amb el Facebook i amb altres xarxes socials.

Des d’un punt de vista tècnic, el bloc està allotjat íntegrament al meu servidor (claudi.cat) en lloc d’en un compte de wordpress.org, i això em permetrà més innovacions i major control sobre el que publico.

Aprofito per felicitar-vos la Diada de Sant Jordi amb una imatge treta de l’especial Sant Jordi que ha publicat la Generalitat i que us recomano per les galeries fotogràfiques que inclou, amb les imatges dels fotògrafs professionals de la institució.

 

[Autor: Generalitat de Catalunya]

Publicat dins de Apunts i etiquetada amb | Deixa un comentari

Primàries al PSOE?

0
Publicat el 4 d'abril de 2011

«La gran pregunta que es fan ara els socialistes [després que Zapatero hagi anunciat que no es presentarà de nou] és: “Ens convé o no embrancar-nos en un procés de primàries de resultat incert?” (…) Unes primàries ben jugades, com bé sap el PSC de Barcelona, equivalen a un a valuosa quota mediàtica i a una important movilització de la militància, que per uns dies se sent dipositària dels destins del partit. (…) LA clau és que la pugna sigui creïble, i per això necessites algú disposat a perdre. Una Montserrat Tura, vaja.»

David Miró, Ara, 4-4-2011

Zapatero, la crisi i el per què de tot plegat.

0
Publicat el 24 de maig de 2010

¿Realment Zapatero no ha estat capaç, fins la setmana passada, d’adonar-se que la crisi anava de bo i que era una realitat? De debò que tot un president del govern vivia en la inòpia més absoluta? Es creia de debò que més despesa social era la solució?

Doncs jo no ho acabo de tenir tant clar, perquè em nego a creure que un senyor que ha arribat a President pugui ser tan cec… I en aquest article de l’Enric Juliana (La Vanguardia 21-5-2010 [versió en PDF]) he trobat les claus per acabar-ho d’entendre.

Sembla clar que Zapatero sabia el que es feia i, sobretot,  per què ho feia. I ara no se què trobo més greu: si que ho hagi fet endeutant-nos per damunt del que era raonable, (i ara ho paguem amb retallades en la despesa pública) o que hagués estat ignorant del tema fins que l’han trucat des dels quatre cantons del món per fer-li veure… ¿el que ell no veia?

I per l’altra banda, els sindicats, enarborant la destral de guerra de la vaga general, que s’acosten eleccions sindicals i no fos cas que perdessin privilegis i poltrones! Això és defensar el futur del país, la creació de riquesa i crear condicions per a la recuperació de llocs de treball, oi? M’agradarà veure els dades de participació… Jo fa anys que, a les úniques eleccions on no voto, o ho faig en blanc, és a les eleccions sindicals.

Dues màximes per acabar el dia

0

noia la platja 3Per no avorrir-me davant d’un ensopit València Barça, que pronostico que acabarà amb un 0-0 i el Madrid líder, he repassat l’Avui d’avui.

I potser per la lectura indolent que li he fet, hi he detectat dues màximes d’aquelles que potser val la pena memoritzar.

1) En el comentari sobre el pacte de les infraestructures, Quim Torrent escriu que “l’amenaça real del pacte és la mateixa de sempre: el compliment de les inversions de l’Estat” i, després de constatar que no hi ha mecanismes per obligar-los a complir, afirma: “aquí no hi ha res a fer.” I continua, i aquí ve la màxima, “com demostra el PNB, l’única manera de pactar amb Espanya és el xantatge parlamentari“. Se m’acuden uns quants polítics que hi deuen estar d’acord….

2) Com que no tot ha de ser tan aspre i frustrant, a la pàg 16 en Josep Martí ens proposa un article de títol clàssic però suggerent: “Elogi de la dona (sense botox)” al llarg del qual elogia les gràcies de les dones, que ell qualifica de notables en totes les edats, sense bòtox ni colagen que, opina, només serveixen per guanyar una batalla. L’article en si comença amb tota una declaració de principis: “Tota dona té atractiu. Mirada per dalt, per baix, pel davant, pel darrere.” i, prepareu-vos, que arriba la màxima: “El món és bonic perquè hi ha dones“.

Doncs apa, amb això ja ens en podem anar a fer nones comfortats.

Nanit… encara que el Madrid, ara sí, ja és lider.

Claudi

Dues màximes per acabar el dia

0

noia la platja 3Per no avorrir-me davant d’un ensopit València Barça, que pronostico que acabarà amb un 0-0 i el Madrid líder, he repassat l’Avui d’avui.

I potser per la lectura indolent que li he fet, hi he detectat dues màximes d’aquelles que potser val la pena memoritzar.

1) En el comentari sobre el pacte de les infraestructures, Quim Torrent escriu que “l’amenaça real del pacte és la mateixa de sempre: el compliment de les inversions de l’Estat” i, després de constatar que no hi ha mecanismes per obligar-los a complir, afirma: “aquí no hi ha res a fer.” I continua, i aquí ve la màxima, “com demostra el PNB, l’única manera de pactar amb Espanya és el xantatge parlamentari“. Se m’acuden uns quants polítics que hi deuen estar d’acord….

2) Com que no tot ha de ser tan aspre i frustrant, a la pàg 16 en Josep Martí ens proposa un article de títol clàssic però suggerent: “Elogi de la dona (sense botox)” al llarg del qual elogia les gràcies de les dones, que ell qualifica de notables en totes les edats, sense bòtox ni colagen que, opina, només serveixen per guanyar una batalla. L’article en si comença amb tota una declaració de principis: “Tota dona té atractiu. Mirada per dalt, per baix, pel davant, pel darrere.” i, prepareu-vos, que arriba la màxima: “El món és bonic perquè hi ha dones“.

Doncs apa, amb això ja ens en podem anar a fer nones comfortats.

Nanit… encara que el Madrid, ara sí, ja és lider.

Claudi

I, ara sí, Bon estiu!!!

0

Començo les vacances,  amb ganes de desconnectar i amb una llista de propòsits per aprofitar aquest dies:  llegir (com sempre) , millorar la tècnica fotogràfica i endreçar les fotos que tinc al disc dur, fer molta bicicleta (i aprendre a fer anar el GPS i tot el món que l’envolta: ja us ho explicaré) , i, finalment, redissenyar aquest bloc (com podreu comprovar, espero, al setembre).

Us deixo amb  la llista de llibres que tinc a la maleta… La resta,  ja l’anireu veient a la tornada en aquestes pàgines!

Lectures:

  • J. M. G. Le Clézio. L’africain.
  • Josep Maria Loperena. El circo de la política. Recomanació del Salvador Gausa
  • Benet XVI. Caritas in veritate. Document sobre globalització d’un líder espiritual mundial
  • Joan Francesc Mira. El professor d’història. El darrer llibre d’un dels darrers –per no dir l’últim— dels intel·lectuals d’aquest país.

També tinc en cartera, però no crec que el temps doni per tant:

  • Joan Majó. No m’ho crec. Sobre la crisi econòmica. Un dels llibres més venuts per Sant Jordi
  • Francec Romeu. Què pensa Joan Carrera. (Al cel sigui)
  • Bernardo Atxaga. Set cases a França
  • Zigmund Baumann. L’art de la vida. Nou llibre del pensador de la liquidesa
  • Actes del seminari “Valors útils per a la Catalunya del futur”, organitzat per la fundació Jordi Pujol.

Claudi

(més…)

Publicat dins de Apunts, llibres i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Jornades de la Catosfera: valoració final

0

Per què en aquest país sempre ens hem de deixar endur per la polèmica del detall? Per què perdem el món de vista amb tanta facilitat? Ho dic en referència a la polèmica i els post que ha aixecat el seguiment de la notícia de la Catosfera a TV3: Saül Godillo ho explica prou clar i  Vicent Partal, en  aquest post, va una mica més a fons.  Deplorable, malintencionat, tot el que vulgueu…

Però això no ens ha de fer perdre de vista el que acabem de fer: unes primeres jornades on han coïncidit un munt de blocaires de primer nivell i de diversos països. Unes jornades  on s’ha parlat de tot; ètica, educació, literatura, sobiranisme… I que han requerit un ingent esforç d’organització. No sé si seran el nostre Woodstock, com diu en Marc Vidal al seu bloc en el post de cloenda… Però sí que són un punt de partida memorable.

Per tant, el record que m’agradaria que quedés d’aquest cpa de setmana és això: que gràcies a una colla que s’hi han arromangat, la Catosfera ja té partida de naixement… i això va molt més enllà que els tres lamentables minuts partidistes del TN de dissabte.

Per tant, gràcies a tots els qui heu fet posible la Jornada i fins a la Catosfera 2009!!!

Claudi

Publicat dins de Apunts, Web 2.0 i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Jornades de la Catosfera: (2) Continguts

1

Catosfera.net

Qui vulgui veure els continguts d’alguna de les taules, té l’oportuniat de descarregar-se el vídeo de cada sessió des d’aquest web. Per tant, jo no repetiré els que es va dir a cada taula, però si vull deixar constància de la meva valoració personal. Per tant, us transmeto, telegràficament, les idees que més em van impactar/agradar.

Presentació

  • Marc Vidal: Set de cada deu blocs que s’obren a l’Estat Espanyopl són en Català
  • Jordi Bosch: A l’època de la República, a Catalunya ja hi havia més ràdios i més revistes que la mitjana espanyola… En xarxa, vivim el q no podem viure a la realitat: presentar-nos i viure com a catalans


Ciberactivisme:

Moltes ganes de ‘provocar’ i d’incitar a l’acció. Ganes que la gent prengui el control, recuperi el poder:

César Calderon: ciberactivisme

  • – Un bloc posa al ciutadà en peu d’igualtat amb els poderosos….
  • – El límit és el nostre coneixement de les eines i la nostra imaginació….
  • – Els partits polítics, com a organitzacions tancades que són, tenen por a la xarxa, i li n’han de tenir


Marc Vidal
: Blocs, territori 2.0

  • La blogosfera, en el nostre cas la Catosfera, és l’escenari de la revolució social del ciutadà 2.0, q mitjançant el bloc aconsegueix fites fins ara no assolides.
  • Què és un bloc?
      • Un territori de talent i de mèrit (meritocràcia). S’hi premien la il•lusió, la capacitat de treballar.
      • El contrapès que equilibra l’opinió oficial amb la veritat
      • Un altaveu democràtic que qualsevol pot utilitzar: la nostra veu pot arribar molt més lluny que mai.
      • És diàleg i debat. El missatge es construeix col•lectivament.
      • És on només sobreviuen i es complementen les bones idees.
      • És talent global.
      • És vigilància activa (dels polítics, dels periodistes, del món econòmic).
      • És l’altaveu més potent que ha tingut mai la societat civil

Ètica blocaire

Juan Varela: visió crítica

  • En contra de qualsevol regulació dels blocs: si de cas, els blocs ens han d’ajudar a fer activisme, a dinamitzar el sistema
  • És crític amb els blocs: son un monument a l’ego. Opina q tenen un ressò francament limitat. Confia més en altres elements de les xarxes socials. L’espai és la comunicació digital, no només els blocs.
  • Els blocs són massa ‘còmodes’: no aniria malament que tots fóssim més crítics.
  • La blocosfera acaba sent una gran cacofonia, una gran càmera de ressonància, i això no aporta gaire. Val més que passem a la modernització reflexiva (U. Bech).


El seny de Vicent Partal

Com era de preveure, una de les intervencions més ponderades va ser al d’en Partal, que per això és el degà de la internet i del periodisme digital a cas nostra. Ens va deixar una prèvia i cinc reflexions culturals i una proposta, que podeu llegir íntegrament en el seu bloc però que no puc deixar de transcriure:

  • Els blocs són una gran revolució al món de la comunicació. Ajuden a visualitzar una agenda diferent, diferent de la dels mitjans, que està molt sotmesa al poder. A més, els blocs escapen al control.
  • Coses que estaria bé discutir:
    1. – Anonimat: que cadascú signi com vulgui. No te importància el nom amb què cadascú signa el bloc: si tu escrius cada dia, vas construint el personatge, que és el que interessa. Interessa el que diu. (En canvi, en les fòrums, l’anonimat només serveix per insultar l’altre.)

      – Desmitificar la conversa: no necessàriament hi ha conversa. Els comentaris són una cosa instrumental (hi ha blocaires que n’accepten i altres que no). En canvi és fonamental prestar atenció a la conversa dels metablocs (la tafanera, digger, …)

      – Qualitat: construir un model de diàleg no crispat. Venim d’un model on sembla que hi ah una sola veritat. I no: cadascú té la seva veritat.

      – Respecte: respectem els objectius, el públic, el to que cada blocaire es fixa pe al seu bloc… per tant, no podem exigir sempre el mateix a tots els blocs. Dependrà de qui hi ha darrera de cada bloc.

      – Responsabilitat: tot el que escrius és irreversible. Hem de ser conscients de les conseqüències del que escrius en públic. No ha de condicionar, però si cal saber-ho i tenir-ho present.

Blocs i literatura.

Per als lletraferits, només el fet de poder veure una taula dedicada al tema ja és una victòria cultural!

I a més vaig poder tastar un web com www.relatsencatala.com que conté veritables delícies, o saber que la UOC te un màster de literatura digital dirigit per la Laura Borràs que ens va fer una mini-classe

Moderava la taula en Toni Ibánez, autor literari i un altre dels blocaires de primera línia: no en va és l’inventor del terme Catosfera !!

Empresa i blocs:

Taula que ba haver d’enllestir ràpid –que venen el polítics!!–, però que també va deixar el seu què:

D’entrada, Joan J. Carreras, de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals, ens va captivar amb una intervneció original, provoactiva, i tant tant tant modernilla (o post-modernilla) que … Què ens volies dir exactament Janquim 😉 ??

A l’altre extrem, Genís Roca, un altre blocaire que cal seguir, ens feia tocar de peus a terra en això del web 2.0 amb tres problemes i tres propostes:

Problemes:

  • Amor propi de les persones: arrogància de la persona 2.0 –que es creu el més informat, el més connectat, el més…– que xoca amb l’1.0 –que diu que ja n’he vist tants com tu…– Normalment el 2.0 acaba d’arribar i l’1.0 és el que mana.
  • Desconnexió de les elits: dissenyen plans per als altres però no se’ls apliquen a si mateixos [Recomano aquest post del propi Genís Roca, fonamental per entendre la’bast d’aquest tema!]
  • La realitat analògica: a moltes empreses ja els va bé sense Internet i sense 2.0… I is tenen problemes no són per culpa ‘digital’

Propostes:

  • Menys 2.0 i més 1.5. Hem d’arribar junts. Si cal frenar i esperar, fem-ho
  • Més usos concrets discrets (i concrets):més petites històries d’èxit
  • El repte és la comunicació interna. Reinventar el llenguatge: els ‘blocs, webs i wiki’ sona a freekie, i sembla esvera alguns grups dirigents. Per incidir en aquesta nova cultura, ataquem dins les grans empreses i en els seus usos interns

Política i blocs

Finalment, la taula tan esperada.. que no va donar per tant: de tota manera, sí cal agrair l’exercici de sinceritat dels represantanst dels quatre partits que finalment van ser-hi (el PP al final es va excusar): de dreta a esquerra (segons ho vèiem des del públic, és clar 🙂 PSC, CiU, ERC i Iniciativa. Entremig, Saül Gordillo, un altre dels gurús catosfèrics que vam poder veure en directe, moderava.

Pel que vam sentir, sembla que els polítics catalans són mes proclius als blocs que la mitjana espanyola: 42% dels diputats al Parlament de Catalunya tenen bloc, enfront del 13% dels diputats al Congrés (més info en aquest post de la Lourdes Muñoz).

Però com ells mateixos van reconèixer, sobretot es llegeixen i es comenten amb els propis militants de cada partit. Això té un nom, endogàmia, que evoca un repte: obertura. Que és un dels principals desafiaments que te a sobre la política d’avui en dia: la política 2.0, o s’obre de debò a la societat o no serà!

* * *

I fins aquí el meu post catosfèric! No puc explicar-vos més coses, perquè no vaig poder assistir a les taules de dissabte a la tarda ni de diumenge. També em vaig perdre, per l’horari, la taula d’Educació, que sembla que va estar molt encertada… Sempre ens quedaran els vídeos

Claudi