Bloc del Claudi Cervelló

Actualitat - Web - Política - Govern

Telecomunicacions i nació

0

«Els continguts d’una cultura no es poden separar dels seus llenguatges.

I sense les telecomunicacions no hi hauria llenguatges, sense llenguatges no hi hauria cultura i sense cultura no hi hauria ni cohesió social, ni benestar, ni nació.»

Joan Manel Tresserras, Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, en la Inauguració de la VI Diada de les Telecomunicacions (Barcelona, 27-9-07)

Santa Tecla, ora pro nobis

1

Ahir 23 de setembre, se celebrava Santa Tecla, patrona de la ciutat de Tarragona. La commemoració m’ha fet pensar en una qüestió de què fa temps que no sento a parlar: Santa Tecla i Sant Gabriel havien estat proposats candidats al patronatge d’Internet i dels internautes, com podem llegir, entre altres, en aquest article de l’Absurd diari o en aquest post d’una internauta gironina (que avui deu celebrar el seu de sant)

Sant Gabriel, que se celebra el 29 de setembre, ja té el patronatge oficial de les telecomunicacions: és amb aquest motiu que el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècncics de Telecomunicacions organitza a Barcelona una Jornada de les Telecomunicacions, que aquest any arriba a la 6a edició. (Aprofito per comentar que el programa d’enguany m’ha semblat molt interessant. Tenint en compte que l’assistència és gratuïta, segur val la pena acostar-s’hi.)

Santa Tecla, per la seva banda, encara no ha estat designada oficialment, però sí que té una capella virtual a Internet a l’adreça www.santatecla.org , on destaquen els goigs .

Val a dir que Santa Tecla té com a competidors en el patronatge d’Internet Sant Isidor de Sevilla, Sant Pere Regalat (que té el mèrit de la velocitat, ja que, al seu temps, va fer 80 quilòmetres en 15 minuts) i el mateix Sant Gabriel.

El patronatge d’Internet, a dia d’avui

Les cerques sobre Santa Tecla que he fet per documentar una mica aquest post tenen com a denominador comú la seva antiguitat: als voltants del 2000. I els documents recents sobre Santa Tecla només fan referència a les festes majors de Tarragona. Això m’ha fet pensar que el tema anava de cap a caiguda.

Llavors se m’ha acudit fer la cerca sobre els competidors de Santa Tecla, concretament sobre Sant Isidor. Pasant per la Wiquipèdia, he conegut l’índex de les Etymologiae, (l’article només hi és en anglès!) l’obra de Sant Isidor, que demostra que fou clarament un precursor de l’enciclopedisme que no arribaria fins al XIX!

I així he acabat en aquesta notícia del 2003 que afirma que el Vaticà va nomenar el beat italià Giacomo Alberione com a patró oficial d’Internet. Pèro, contràriament al que diu la pròpia noticia, el web Santi Beati no en diu res d’aquest patronatge, ni a la fitxa d’Alberione ni cercant per ‘Patronatges‘!

Comptat i debatut, em quedo amb la idea que encara no hi ha res resolt en ferm i penso que per mi millor: així podré continuar ecomanant-me a Santa Tecla, que m´és mes propera i més quotidiana: no calen estampes, n’hi ha poru amb mirar el teclat de l’ordinador!

Claudi

PS: com que tenia la veta religiosa activada, he desenterrat –Eureka, je l’ai trouvée!– aquesta versió internàutica del Parenostre que em va arribar per correu electrònic el 19 de setembre de 1999:

WebMaster nostre que esteu en www.heaven.com
Sigui santificat el vostre server,
Vingui a nosaltres el vostre shareware
Facis el vostre download, així en l’HTTP com en l’FTP
El surfing nostre de cada dia doneu-nos senyor
Perdoneu els nostres bugs així com nosaltres perdonem a Microsoft
No ens deixeu caure en HP i lliureu-nos de qualsevol virus
Enter.

Per si a algú li cal, explico alguns termes:

  • Server: servidor. Ordinador que allotja la informació que consultem via internet
  • Shareware: programari compartit. No cal pagar per usar-lo
  • Download: terme tècnic anglès per designar l’acció de transferir una informació des d’un servidor d’internet al nostre PC
  • HTTP i FTP: són dos dels sistemes (protocols) que s’utilitzen per fer download: HTTP és el que empren els navegadors de pàgines web mentre que FTP serveis per transferir fitxers.
  • Bugs: error en un programari
  • HP: fabricant d’impressores i PCs líder del mercat

Economia —el demiürg del món modern— i economistes

0

“Un economista és algú que demà ens dirà per què avui han fallat les previsions que va fer ahir”. Apostaria qualsevol cosa (o casi) que aquesta definició d’Economista deu ser una boutade d’algun economista 🙂

En tot cas, ja feia dies que aquesta definició em tornava a l’esperit, amb motiu de tantes “turbulències” (un altre eufemisme com els dels ‘danys col•laterals’ d’en Solchaga?) en els mercats financers com hem vist i/o llegit en les darreres setmanes.

Però m’he decidit a escriure la i comentar-la just després de llegir les primeres planes de “El economista camuflado”, un llibre de Tim Harford, periodista econòmic del Finantial Times , i que es presenta com un best-seller que ens ha d’ajudar a entendre aquest gran demiürg del món modern que tot ho governa i que anomenem – o que ens anomenen– ”Economia”.

Fa uns anys, quan vaig començar a treballar a l’Àrea de Tecnologia del Departament d’Economia i Finances, vaig proposar-me intentar entendre, ni que fos una mica i per sobre, com funcionava tot això de l’Economia.

Per tant, vaig començar amb un llibre que vaig trobar per casualitat en una prestatgeria d’Abacus, i amb un títol que ni pintat: “Economia liberal per a no economistes i no liberals”, d’en Xavier Sala Martín. Efectivament, un llibre planer que explica els fonaments bàsics. Tanmateix, vaig trobar que l’anàlisi d’en Sala-i-Martín s’aturava just quan et feies la pregunta “i això, ¿és bo per a les persones?”.

D’aquí, vaig saltar “L’Économie sans tabou” de Bernard Salanié (Bloc) . El vaig trobar una excel•lent obra de divulgació, que, per exemple, em va permetre argumentar el que jo ja intuïa per sentit comú: que la Política Agrària Comuna de la UE és una vergonya que caldria abolir per insolidària, ja què principalment se’n beneficien rics terratinents, sobretot francesos –per tant, objecte d’un pols de Chirac als alemanys–, i perquè perjudica els agricultors modestos. Malauradament per a qui no llegeixi francès, és clar, no em consta que del llibre se n’hagi fet cap traducció ni al català ni al castellà. Crec sincerament que és una mancança.

Més en la línia de la globalització vaig digerir amb alguna dificultat “El proximo escenario global” de Kenichi Omhae, professor de la Universitat de Tokio i assessor d’empreses multinacionals; he arribat fins a mig “El fin de la pobreza” de Jeffey Sachs i també tinc a mitges l’espès però ben documentat i amb propostes coherents “Como hacer que la globalización funcione” de Joseph E. Stiglitz, Premi Nodel d’Economia 2001, ex assessor de Bill Clinton i ex-Economista en cap i vicepresident del Banc Mundial. Però com que el post d’avui no pretén entrar en aquest temes, només faig la cita i deixo el tema per més endavant.

Vaig descartar Freakonomics perquè, fullejant-lo a l’Ona, em va semblar massa superficial –una valoració feta també superficialment, ho confesso–, però he ‘caigut’ en comprar aquest “Economista camuflado”. Comença amb el tot ‘superficial’ que em va fer renegar de Freakonomics, però li vull concedir el benefici del dubte… Ja us ho explicaré.

Claudi

L’Edat de Google

1

www.Google.com No se m’havia acudit mai pensar en l’edat que podia tenir un determinat servei d’Internet. I menys Google: el tinc tant assumit que, per un moment, m’he preguntat si no havia existit des de sempre.

Però és clar que sí, que fins i tot per als programaris com Google també passen els anys i se celebren aniversaris. Sí, Google acaba de fer 9 anys. Els va fer el 7 de setembre (el mateix dia que l’autor d’aquestes línies, que tanmateix en feia una mica més de 9!). The Economist ha recordat l’aniversari de Google dedicant-li portada, editorial i un extens article en el seu número de l’1 al 7 de setembre.

Sembla que va ser el 7 de setembre de 1998: aquell dia van començar a funcionar els servidors, mòdems i línia ADSL de Google Inc., una empresa que acabaven de fundar Sergey Brin i Larry Page, dos estudiants de la Universitat de Stanford que ja a l’estiu de 1995 havien començat a pensar en un sistema per “posar ordre al web”. A partir d’aquí la resta ja és coneguda, i podeu ampliar-la en aquesta pàgina de Dirson que cita –i comenta– Genís Roca en aquest post.

Continua llegint…

Publicat dins de Internet i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya

0

Senyera

«(…)

2014

D’aquí a set anys, dia per dia, en farà tres-cents que ens van imposar un mal tracte. Ja fa temps que hi ha gent que pensa que aquest aniversari pot ser una bona excusa per fer un nou tracte. I de tracte, a dia d’avui, costa d’imaginar-ne cap que no sigui el divorci. Imaginar és molt barat, però el que passi el 2014 no depèn de les proclames que ens empesquem, sinó del camí que fem. I, avui, 11 de setembre del 2007, podríem fer un modest primer pas només que tots els que ens diuen què faran el 2014 ens fessin el favor de dir-nos què faran demà mateix. I és que, tornem als clàssics, “¿De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe, si no té obres?”.»

Llegit a: Joan Oliver,  “Engrunes“,  Avui, 11-9-2007

Publicat dins de Catalunya | Deixa un comentari

Idealisme?

0

“Después de este período de mediocridad, confrontación y desgarramiento, [conviene] un líder nuevo, no contaminado con la politiquería menuda, que, trascendiendo la mera coyuntura,  hable con lenguaje genuino y persuasivo de los grandes problema y sea capaz de transmitir un mensaje de esperanza, de confianza en el sistema y en el futuro, de solidaridad con los que sobrellevan la peor parte de la sociedad de la abundancia, y que toque por igual a los norteamericanos de todas las razas, culturas y estratos económicos”.

Aquesta cita, (extreta de la columna de Jordi Barbeta a la Vanguardia del 9-9-07)  és de Mario Vargas Llosa, referint-se a Barak Obama. Just abans de la cita, Barbeta és pregunta (i jo amb ell): “¿Potser Catalunya necessiti, tal com diu Mario Vargas Llosa des dels Estats Units, algú que contagiï idealisme?”.

 

 Font: “Refundar, para qué?” (Jordi Barbeta, La Vanguardia, 9-09-2007)

Hola món!

6

Sí, al final m’he decidit! M’he decidit a provar de fer, i de mantenir, el meu meu propi bloc.

Fa anys que treballo en temes de webs i d’Internet i fins ara mai havia tingut ni web personal, ni bloc, ni res de res. Per què m’he decidit ara, doncs?

En primer lloc, gràcies als ànims del company de feina i amic Francesc Torrejon, que em va fer venir el cuc preguntant-me allò de “Tu segur que deus tenir un bloc, oi? -Doncs no, no en tinc.. per ara no…”.

I també pel descobriment de la filosofia del web 2.0: darrer d’allò que, a primer cop d’ull, jo intuïa com una mera etiqueta comercial, hi he descobert una nova i apassionant manera d’entendre i d’usar internet.

Per tant, vaig decidir que aquest tema, el del web 2.0, sigui un dels eixos principals de reflexió i de debat d’aquets bloc. Precisament perquè penso que és un plantejament innovador –fins i tot diria que un plantejament ‘social’ d’Internet– que pot ajudar a moltes coses… (dedicaré un dels propers posts a parlar-ne més extensament).

També aprofitaré per parlar d’altres qüestions relacionades amb internet: govern electrònic (també anomenat e-govern), serveis de l’administració per internet (e-administració), temes als quals em dedico professionalment.

Però com que un bloc, al capdavall, no deixa de ser un recull de reflexions personals, no vull limitar-me a un sol tema, i aprofitaré per comentar qüestions i vivències del dia a dia que m’interpel·lin.

En definitiva: a dia d’avui tampoc se gaire ni per on aniran els temes ni què acabarà sent aquest bloc, però en tot cas, l’aventura comença…i ja veurem com acabarà!

Claudi
PS: Com que he intueixo que el meu bloc tindrà (alguna) orientació tecnològica, he triat per títol clàssic en el món de la tecnologia: “hello world”. De memòria, hauria dit que l’expressió es va fer popular arran del naixement del llenguatge de programació Java, a finals dels 80. Però he consultat l’entrada “hello world” a la Viquipèdia, i i resulta que estic errat: les primeres versió documentada d’un “hello world” en la literatura informàtica són força anteriors, dels 1972 i dels 1974, en sengles manuals de llenguatge B i C (llegiu-ne més a la Viquipèdia en anglès o en català).

Publicat dins de Portada | Deixa un comentari