Zapatero, la crisi i el per què de tot plegat.
¿Realment Zapatero no ha estat capaç, fins la setmana passada, d’adonar-se que la crisi anava de bo i que era una realitat? De debò que tot un president del govern vivia en la inòpia més absoluta? Es creia de debò que més despesa social era la solució?
Doncs jo no ho acabo de tenir tant clar, perquè em nego a creure que un senyor que ha arribat a President pugui ser tan cec… I en aquest article de l’Enric Juliana (La Vanguardia 21-5-2010 [versió en PDF]) he trobat les claus per acabar-ho d’entendre.
Sembla clar que Zapatero sabia el que es feia i, sobretot, per què ho feia. I ara no se què trobo més greu: si que ho hagi fet endeutant-nos per damunt del que era raonable, (i ara ho paguem amb retallades en la despesa pública) o que hagués estat ignorant del tema fins que l’han trucat des dels quatre cantons del món per fer-li veure… ¿el que ell no veia?
I per l’altra banda, els sindicats, enarborant la destral de guerra de la vaga general, que s’acosten eleccions sindicals i no fos cas que perdessin privilegis i poltrones! Això és defensar el futur del país, la creació de riquesa i crear condicions per a la recuperació de llocs de treball, oi? M’agradarà veure els dades de participació… Jo fa anys que, a les úniques eleccions on no voto, o ho faig en blanc, és a les eleccions sindicals.