Bloc del Claudi Cervelló

Actualitat - Web - Política - Govern

«Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble»

0
Publicat el 23 d'abril de 2013

Demà, 24 d’abril, faig la presentació d’un acte d’homenatge a Salvador Espriu al Casal del Barri de Congrés-Indians, al districte de Sant Andreu.

Preparant les paraules que diré, he (re)descobert i m’ha emocionat  uns poemes que, a partir dels mots  de Salvador Espriu i mitjançant  la música i la veu de Raimon, van orientar la meva vida:

 

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

 

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE 

A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
Homenatge a Salvat-Papasseit.

 

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.”
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble.”

 

N’hi ha més a http://lletra.uoc.edu/especials/folch/espriu.htm

 

 

«Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble»

0
Publicat el 23 d'abril de 2013

Demà, 24 d’abril, faig la presentació d’un acte d’homenatge a Salvador Espriu al Casal del Barri de Congrés-Indians, al districte de Sant Andreu.

Preparant les paraules que diré, he (re)descobert i m’ha emocionat  uns poemes que, a partir dels mots  de Salvador Espriu i mitjançant  la música i la veu de Raimon, van orientar la meva vida:

 

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

 

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE 

A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
Homenatge a Salvat-Papasseit.

 

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.”
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble.”

 

N’hi ha més a http://lletra.uoc.edu/especials/folch/espriu.htm