De la usabilitat dels aparells tecnològics
Un article de divulgació que m’han publicat al CatalunyaCristiana del 4 de març:
«A aquestes alçades del s XXI, no és cap novetat constatar que vivim envoltats de tecnologia: telèfons, vídeos, ordinadors, consoles de jocs i de videojocs, televisors, tota mena d’electrodomèstics programables…
Efectivament, la tecnologia digital –és a dir, la que permet tractar i transmetre la informació, a bases de convertir-la en zeros i uns i tractar-la mitjançant els microprocessadors inventats als anys 80—ha obert una infinitat de noves possibilitats: ningú se sorprèn a avui en dia que qualsevol procés tingui una base o un suport informàtic; i probablement molta gent sap que al menjador d’una família mitja del nostre país hi ha més tecnologia que la que duia a bord l’Apol·lo XII quan va arribar a la Lluna.
I avui en dia, qualsevol aparell electrònic de nova generació tendeix a o oferir majors prestacions i major opcions de configuració que versions anteriors. Per dir-ho gràficament, els comandaments a distància cada vegada tenen més botons… que sovint ningú acaba utilitzant!
Assistim, doncs, a una lògica del “com més (prestacions) millor” tot i que a vegades no siguin prestacions ni utilitzades ni fàcilment comprensibles per a la majoria d’usuaris.
Ara bé, tots aquests nous aparells ¿acaben convertint-se més en una solució o en un maldecap per a l’usuari? O, a sensu contrario, ¿hi ha qui queda marginat o exclòs d’aquest avenços per mor de massa complexitat tecnològica?
Com que no tothom té les mateixes habilitats ni capacitats per enfrontar-se a la creixent complexitat tecnològica, cal estar alerta per evitar que es produeixin discriminacions quant a l’accés a oportunitats o serveis entre els qui no han tingut accés a una formació o a una capacitació adequades. Ho anomenem “esquerda digital”, és a dir, la diferència d’oportunitats entre les persones, grups o països que disposen d’accés a Internet o a les noves tecnologies.
A aquesta esquerda en coneixements i aptituds digitals, caldria afegir-hi una qüestió de disseny i d’usabilitat –terme utilitzat en el món tecnològic per definir la facilitat d’utilització– dels aparells. Massa vegades es trobem amb aparells d’ús poc intuïtiu, amb menús i instruccions poc clars i que no són fàcils d’entendre o de recordar, amb manuals poc acurats o mancats d’esquemes, o fins i tot amb botons, comandaments i pantalles excessivament menuts… que dificulten la seva utilització diària fins i tot per als qui n’han après.
Cal fer doncs un toc d’alerta a fabricants i dissenyadors perquè pensin els seus aparells i manuals en funció de tots les usuaris, de totes les edats i amb capacitats –com la vista o l’oïda—que varien en funció de l’edat.
Per al títol d’aquest article he escollit a propòsit una fórmula antiga procedent del llatí (De la…) per cridar l’atenció sobre una realitat nova i poc coneguda: que la manca d’usabilitat –pràctica o funcional– de molts aparells és sovint, per a moltes persones, un motiu de preocupació i desorientació en lloc d’una font de solucions i major comoditat. Avís a navegants ( i fabricants): la usabilitat no trigarà a ser motiu de compra i de diferenciació dels vostres productes tecnològics!»
Claudi