Bloc del Claudi Cervelló

Un article de divulgació que m’han publicat al CatalunyaCristiana del 4 de març:

«A aquestes alçades del s XXI, no és cap novetat constatar que vivim envoltats de tecnologia: telèfons, vídeos, ordinadors, consoles de jocs i de videojocs, televisors, tota mena d’electrodomèstics programables…

Efectivament, la tecnologia digital –és a dir, la que permet tractar i transmetre la informació, a bases de convertir-la en zeros i uns i tractar-la mitjançant els microprocessadors inventats als anys 80—ha obert una infinitat de noves possibilitats:  ningú se sorprèn a avui en dia que qualsevol procés tingui una base o un suport informàtic; i probablement molta gent sap que al menjador d’una família mitja del nostre país hi ha més tecnologia que la que duia a bord l’Apol·lo XII quan va arribar a la Lluna.

I avui en dia, qualsevol aparell electrònic de nova generació tendeix a o oferir majors prestacions i major opcions de configuració que versions anteriors. Per dir-ho gràficament, els comandaments a distància cada vegada tenen més botons… que sovint ningú acaba utilitzant!

Assistim, doncs, a una lògica del “com més (prestacions) millor” tot i que a vegades no siguin prestacions ni utilitzades ni fàcilment comprensibles per a la majoria d’usuaris.

Ara bé, tots aquests nous aparells ¿acaben convertint-se més en una solució o en un maldecap per a l’usuari? (més…)

Un article de divulgació que m’han publicat al CatalunyaCristiana del 4 de març:

«A aquestes alçades del s XXI, no és cap novetat constatar que vivim envoltats de tecnologia: telèfons, vídeos, ordinadors, consoles de jocs i de videojocs, televisors, tota mena d’electrodomèstics programables…

Efectivament, la tecnologia digital –és a dir, la que permet tractar i transmetre la informació, a bases de convertir-la en zeros i uns i tractar-la mitjançant els microprocessadors inventats als anys 80—ha obert una infinitat de noves possibilitats:  ningú se sorprèn a avui en dia que qualsevol procés tingui una base o un suport informàtic; i probablement molta gent sap que al menjador d’una família mitja del nostre país hi ha més tecnologia que la que duia a bord l’Apol·lo XII quan va arribar a la Lluna.

I avui en dia, qualsevol aparell electrònic de nova generació tendeix a o oferir majors prestacions i major opcions de configuració que versions anteriors. Per dir-ho gràficament, els comandaments a distància cada vegada tenen més botons… que sovint ningú acaba utilitzant!

Assistim, doncs, a una lògica del “com més (prestacions) millor” tot i que a vegades no siguin prestacions ni utilitzades ni fàcilment comprensibles per a la majoria d’usuaris.

Ara bé, tots aquests nous aparells ¿acaben convertint-se més en una solució o en un maldecap per a l’usuari? (més…)

Un article que m’han publicat al Setmanari Catalunya Cristiana del 10 de desembre de 2009 com a membre del Centre d’Estudis Econòmics i Socials, (CEES).

«Quan internet és ja un dels principals instruments econòmics del nostre temps, i una inesgotable font d’informació i d’accés a serveis, és evident que qualsevol ciutadà/na hauria de tenir un mínim d’habilitats per connectar-se i per desenvolupar-se en la societat de la informació, per  navegar sense naufragar i poder estar en igualtat de condicions d’ aprofitar els avantatges d’aquest mitjà.

Estem doncs davant d’una nova font potencial de discriminació: no tots som iguals davant de la tecnologia pel simple motiu que no n’hem fet els mateixos aprenentatges. Continuar llegint

Ho acabo de llegir a l’edició digital d’El País, i suposo que la notícia és recent perquè encara no l’ha afegida ningú al Delicious: Els estudiants danesos podran fer servir internet en els exàmens finals.

La notícia en si només diu algunes coses més: que fa anys que els estudiants escriuen els exàmens al portàtil, que el que no està permès és xatejar ni enviar mails, i què els professors confien en ells. Bravo!

Però, a més a més, citant unes declaracions del ministre d’educació d’allí, argumenten que si internet és una eina imprescindible de la vida real, és lògic que els estudiants se’n puguin servir.

Amb aquestes premises, ningú es deu sorprendre que Dinamarca tingui uns dels millors sistemes educatius del món. Vist des de casa nostra, per comparació, tot plegat, sembla molt llunyà i força demoledor, oi?

Claudi

Fa uns dies, remenant llibres a la Llibreria Jaimes, vaig obrir « Baisers de cinéma» d’Eric Fottorino (Niça, 1960).

Acostumo a llegir els primer paràgraf dels llibres que em criden l’atenció: fa anys que algú em va ensenyar que llegint la primera plana d’un llibre, pots saber si t’agradarà el llinre sencer. (Ara no canviaré de tema, però recordeu primeres frases, primers paràgrafs de llibres que hàgiu llegit i després penseu en l’obra en si…).

D’aquest, em va cridar l’atenció l’entradeta, com un avís al lector abans de començar l’obra, que us transcric traduït :

«Aquest és un relat del segle XX.

En aquella època, si hom volia trucar per telèfon des del carrer, li calien algunes monedes encunyades en francs o una tarja per introduir-la a l’aparell d’una cabina. També tenia l’opció d’entrar en un cafè i demanar una fitxa. També en aquella època, era només mitjançant el correu postal, segons el bon criteri del carter i si ho permetia el temps, com es rebien els missatges.»

Claudi