Als voltants de Sant Jordi, he llegit als diaris dues o tres notícies sobre el web 3.0. Alhora, un company em deixa caure que “Sembla que això del web 2.0 està passat de moda. Ara es porta el web 3.0… Us haureu d’espabilar…”
Per tant, em poso al teclat a esbrinar seriosament el tema…
Què és el web 3.0?
Fruit de els primeres recerques a Google ide les primeres lectures, arribo a una primera conclusió: el web 3.0 és la denominació del que vindrà després del web 2.0 (i després arribaran el 4.0, i el 5.0). Obvi, oi? És clar, però ens dóna una pista: web 3.0 és la manera –inconcreta encara– d’anomenar l’evolució, la futura generació d’Internet, després de l’actual web 2.0.
Pioners com ara l’emprenedor i visionari tecnològic californià Nova Spivack, li han posat fins i tot data: la web 3.0 seria la tercera dècada d’Internet, 2010-2020. (I tot això, quan el 2.0 no només no ens l’hem acabat: segons qui, i a on, amb prou feines l’hem començat a tastar!)
I què en sabem, d’aquest futur? Què ens depara? Cap a on apunten els trets? Aquí, el tema ja no està tan clar i les respostes són múltiples…
Una primera característica –que en part ja és vigent ara mateix— és que serà un escenari de connexió permanent a Internet. I l’accés no serà només des del PC, sinó, i cada vegada més, mitjançant dispositius mòbils (telèfons, PDA, Portàtils amb connexió mòbil…)
Com a gran innovació, diverses fonts esmenten amb insistència la web semàntica: una proposta d’etiquetar els continguts web de tal manera que les màquines siguin capaces d’analitzar-los i de donar respostes rellevants a preguntes fetes en llenguatge natural. La web semàntica hauria de donar resposta a una demanda del tipus: “Cerco un lloc de clima càlid per anar de vacances. El meu pressupost és de 3.000$. Ah, i tinc un fill d’11 anys”(*).
La web semàntica, en paraules de Nova Spivack, hauria de fer amb les dades el que la web va fer amb els documents: permetre recercar-les i compartir-les universalment. En aquets sentit, la web semàntica acabaria d’arrodonir el que s’ha començat a fer amb el tagging o etiquetatge de documents al web 2.0
Però aquest idea té seriosos inconvenients: a dia d’avui, l’etiquetatge de pàgines web és complex, tant des del punt de vista de la descripció com de la implantació de les etiquetes o descriptors a les planes web. A més a més, hi ha el perill de l’spam semàntic. I, finalment, el sistema no funcionarà fins que hi hagi una massa crítica de continguts etiquetats.
Podríem entendre que un primer pas en aquesta direcció són les lectors de RSS i els agregadors de contingut, que ens faciliten un primer pas per localitzar els continguts rellevant sobre els temes que ens interessen.
Una variant de l’anterior, seria la web de les dades o dels microformats: propostes d’estructuració de petits elements de contingut web (una adreça, un apunt de calendari, un comentari…) que serien recercables d’una manera sistematitzada. Sembla que properes versions dels navegadors web (Internet Explorer, Firefox) podrien incorporar ja aquest microformats.
Tanmateix, pensem que la clau de volta de la web semàntica, és que no l’hem d’entendre com una simple substitució o evolució de l’actual web en HTML, ni com un sol web, sinó com centenars, milers de webs semàntics que conviuran amb el web actual.
Una altra línia de futur seria l’accés a petites aplicacions. La tendència, en oposició a l’actual model de grans famílies de programari, aniria cap a l’aparició de petits programes, descarregables per internet, que oferirien funcionalitats limitades però molt fàcils d’usar i configurables per part de l’usuari. Aquets “programets” es difondrien pel boca aboca (també conegut com a ‘màrketing viral’) entre el usuaris, i no per grans accions publicitàries.
Algú altre apunta raons econòmiques: Phil Wainewright, comentarista i estrateg d’Internet, afirma en aquest post que el web 2.0 està en fallida i que el web 3.0 hauria d’aportar un model de negoci més sòlid. (Nota de l’1-06-08: Sobre l’aspecte econòmic del web 2.0, podeu llegir aquest altre post meu sobre el web 4.5)
Finalment, hem trobat una definició tan genèrica com valuosa: “web 3.0 és la creació de contingut i serveis d’alta qualitat, produïts per usuaris individuals que utilitzen el web 2.0 com a plataforma”.
En resum, si el web 2.0 ha tingut com a protagonista a l’usuari (You segons la portada de la revista Time de 2006), les dades serien les protagonistes del web 3.0… Unes dades estructurades en uns conjunts més homogenis i cercables… potser un pas més cap a la intel·ligència artificial?
Però sense oblidar una major flexibilitat, usabilitat i comoditat per a l’usuari, que en el fons no deixa de ser el centre, de generació i d’atenció, de tot plegat, oi?
Claudi
(*) Aquets és l’exemple clàssic, i n’he dit ‘clàssic’ perquè és el que fa servir en John Markoff al seu article del New York Times del 12-11-2006, que es considera un dels ‘documents fundacional’ del web 3.0. La majoria d’articles que he llegit sobre aquets tema reprenen el mateix exemple, que a aquest ritme acabarà sent com l’”Hola món” del Java!
Webografia
Altres fonts:
• Article Web 3.0 a Wikipedia
• Nova Spiback, The third wave
• Phil Wainewright; What to expect from Web 3.0
• Phil Wainewright: Web 2.0 bankrupt
