Dues màximes per acabar el dia
Per no avorrir-me davant d’un ensopit València Barça, que pronostico que acabarà amb un 0-0 i el Madrid líder, he repassat l’Avui d’avui.
I potser per la lectura indolent que li he fet, hi he detectat dues màximes d’aquelles que potser val la pena memoritzar.
1) En el comentari sobre el pacte de les infraestructures, Quim Torrent escriu que “l’amenaça real del pacte és la mateixa de sempre: el compliment de les inversions de l’Estat” i, després de constatar que no hi ha mecanismes per obligar-los a complir, afirma: “aquí no hi ha res a fer.” I continua, i aquí ve la màxima, “com demostra el PNB, l’única manera de pactar amb Espanya és el xantatge parlamentari“. Se m’acuden uns quants polítics que hi deuen estar d’acord….
2) Com que no tot ha de ser tan aspre i frustrant, a la pàg 16 en Josep Martí ens proposa un article de títol clàssic però suggerent: “Elogi de la dona (sense botox)” al llarg del qual elogia les gràcies de les dones, que ell qualifica de notables en totes les edats, sense bòtox ni colagen que, opina, només serveixen per guanyar una batalla. L’article en si comença amb tota una declaració de principis: “Tota dona té atractiu. Mirada per dalt, per baix, pel davant, pel darrere.” i, prepareu-vos, que arriba la màxima: “El món és bonic perquè hi ha dones“.
Doncs apa, amb això ja ens en podem anar a fer nones comfortats.
Nanit… encara que el Madrid, ara sí, ja és lider.
Claudi