Gràcies al blog de l’Antonio Fumero, he descobert que la Unió Europea ha declarat el 2009 com l’Any europeu de la Creativitat i la Innovació !!
Claudi
Feia dies que estava madurant la idea d’encetar un nou tema del bloc. Concretament, volia començar a escriure sobre innovació.
Tinc notes d’un parell de conferències, algun bloc destacat sobre el tema, idees pròpies poc o molt madurades…. I mentre estava en això he descobert un recull de referències breus, i brillants, sobre el tema.
Aplicant la dita que no et fiïs mai de la primea impressió, que és la bona, us en transcric algunes de les que, a primer cop d’ull, m’han cridat més l’atenció:
* Principi fonamental de la innovació
[Formulat per Jorge Juan Fernández]
“Per què no?”
Per què no atrevir-se a fer coses que altres no han fet?
* Primera llei de la innovació
[Formulada per Alfons Cornella]
“No hi ha innovació sense innovadors .”… Vaja, que ja poden caure totes les pomes de tres collites, que si el senyor Newton no està a sota …
* Tinguem en compte l’advertència de Henry Ford: “Si li hagués preguntat a la gent què volia, m’hagués dit que un cavall més ràpid “… Conclusió: Si una empresa només atén al que els clients pensen que necessiten, no serà capaç d’innovar.
* Llei del Cirque du Soleil
[Recopilada per l’equip editorial]
“Si podem imaginar alguna cosa, hem d’intentar-ho.”
* Principi de la perseverança de l’innovador
[Recopilat per l’equip editorial]
“El nombre dels que renuncien és sempre superior al dels que fracassen.”
* Paradoxa de la innovació en les organitzacions
[Formulada per Alfons Cornella]
“Les organitzacions que no volen innovar quan l’entorn és propici acostumen a voler fer-ho quan ja és tard. ”
* Llei de les bones idees
[Recopilada per l’equip editorial]
“La manera de tenir una bona idea, és tenir moltes idees.”
* Prescripció per a la innovació
[Recopilada per l’equip editorial]
“No innovarem en la matèria si no innovem en l’ànima.”
La font? Es tracta : “Más allá de Google” , un llibre editat per Infonomia, i redactat a partir de le aportacions dels usuaris, mitjançant eines web 2.0.
Ara que ja he encetat el tema, continuaré amb les notes, idees, propostes…
Claudi
Són quarts d’onze del vespre de divendres. Passo per davant de la TV que estan mirant els meus fills adolescents –un programa de títol ‘Brainiac’ emès per una cadena de cable, que tracta sobre pseudo-experimentació científica – i caço, al vol i fora de context, una pregunta que es fa el locutor: ¿Què va ser primer, l’avió de paper o l’avió de veritat?
La meva primera reacció és d’indiferència.. “Quina collonada de pregunta…” dic en to displicent… I penso que no deixa de ser una versió actualitzada d’allò de “què va ser primer, l’ou o la gallina?”.
Però quan ho penso, m’adono que no és una bajanada de pregunta… de fet és una bona pregunta, una molt bona pregunta. Perquè, en els fons, què esta preguntant? Doncs, al meu entendre, es pregunta si l’ésser humà és capaç d’imagianr, de crear, d’inventar coses noves abans que existeixin, en definitiva: d’innovar.
¿El primer que se’ns acut és sempre copiar coses que ja existeixen en el món real? Potser millorant-les, o simplificant-les, o reproduint-les amb algunes millores… Però coses ja vistes, realitats preexistents…
O tenim també – i fins a quin punt la tenim desenvolupada?– la capacitat d’imaginar coses radicalment noves? De crear a partir de models no preexisteixen? Quina facilitat, quina predisposició tenim per crear en paper, o en la nostra imaginació, coses noves, coses que no podem ‘veure’ ni ‘copiar’ de la realitat ‘real’?
No he sentit – i no se si el programa l’ha donada—la resposta a la pregunta… Però penso en el mèrit que devia tenir algú que –si va existir, que estic segur que sí— l’enrome mèrit d’algú que hagués creat un avió de paper abans que els avions reals fossin coneguts… Quin tros d’innovador que devia ser no? Ens en queden d’aquests? I si ens en queden, quin cas els fem?
Claudi