Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Violència de gènere i domèstica

Ja en són 10.

Publicat el 31 de gener de 2008 per rginer

A Galizia,en un poble de la província de Pontevedra, el marit ha matat la seva dona. Vivíen sols; els fills ja havíen marxat de casa per cercar nous horitzons. 


El meu profond dol i al mateix temps denúncia ferma per aquesta nova mort amb aquest gerani salvatge dels Pirineus, d’una gran bellesa pacífica, sense rancúnies.


””null””

Ja en són 9.

Publicat el 26 de gener de 2008 per rginer

M’hagués estimat més aquest matí no haver d’ expressar novament la denúncia i el meu dol per una nova dona morta a ganivetades per el seu company.

Ha estat a Múrcia, i el mateix assasí s’ha presentat a la policia al volant del seu cotxe, un Mercedes , on la seva dona era dins, morta, i ell se’n va confessar culpable.

Aquestes petites flors de jardí dels Pirineus tot just riuen mirant els primers raigs de sol. Una nova mort, una brutalitat, una crueltat ha deixat uns ulls de dona sense poder veure aquest despertar del dia.

‘null’

Ja en són 8 !

Publicat el 23 de gener de 2008 per rginer

Novament, i no s’atura, m’he despertat amb la notícia esgarrifosa de la mort d’una noia jove de no més de 20 anys a Alcalà de Henares , a l’aparcament d’un centre comercial, lloc de trobada de moltes parelles, a mans del seu acompanyant, un noi també jove i que ja ha confessat el seu crim.

Envoltat d’altres cotxes, l’assasí ha cremat  la noia  i ell ha fugit. La gent ha trucat als bombers en veure el cotxe en flames, sense saber que dins hi havia la noia.
El meu dol profond, trist, però també de ràbia, per aquesta nova mort.
Unes orquídies boniques, fresques volen donar contingut a la meva denúncia.

‘null’

Ja en són 7.

Publicat el 18 de gener de 2008 per rginer

Aquesta matinada a Pamplona l’home ha degollat la seva dona fins a matar-la, i poc després es va precipitar per el balcó al carrer. Una ambulància el va dur a l’hospital. No es tem per la seva vida.


Unes flors d’un arbust cobertes de neu i d’una fredor que et dóna quan continuament vas llegint aquestes notícies horribles i cruels.

El meu sincer dol amb aquestes flors, també dels Pirineus propers a Pamplona.

‘null’

Ja en són 6.

Publicat el 17 de gener de 2008 per rginer

Avui són dues les flors que penjo en aquest post i com podeu constatar brillen a la llum del sol dels Pirineus.

Han matat, degollada, una dona i després han matat al fill d’11 anys per asfixia al poble d’Alcalà de Henares.
Novament l’home, el cap de la família, ha comès aquest brutal assasinat.

El meu dol i denúncia per aquesta violència domèstica que no s’atura.

null

Ja en són 4.

Publicat el 8 de gener de 2008 per rginer

Avui a Astúries, un home ha confessat a la policia que va assasinar a ganivetades el seu company sentimental, a casa, després d’una discussió.

Novament ens trobem amb un assasinat dins aquesta violència domèstica que no s’atura.
Què ens passa ? Aquest any 2008 ha començat emboirat, maleït, un horror que sembla no voler aturar-se.
No hi han diferències quan es tracta d’una violència domèstica sigui quin sigui el sexe.
Aquest ‘botonet’ groc del Pirineu per mostrar el meu condol i novament la denúncia davant l’assasinat tant cruel  d’un home en mans del seu company.

‘null’

Ja en són tres.

Publicat el 7 de gener de 2008 per rginer

Què ens passa aquest any 2008 ? Poc més de 7 díes i ja són tres les dones mortes.

Avui la dona ha fugit del seu maltractador llençant-se per el balcó de casa seva a la població de Salt, a Girona.

El meu dol profond, sense paraules, trist, amb una munió de flors que es poden veure a qualsevol carrer, jardí o parc de qualsevol poble de Tasmània.

‘null’

Violència de gènere: La primera

Publicat el 4 de gener de 2008 per rginer

Avui 4 de gener 2008, el dia del seu aniversari, llegeixo la notícia de la mort a punyalades d’una dona anglesa de 59 anys a mans del seu company, de nacionalitat alemanya, al poble de Coín a Andalusia, província de Málaga. 

És la primera de 2008. Gent de terres del nord que cerquen el sol i un nou futur al sud d’Europa.

El meu dol i novament amb el meu horror colpidor penjo aquestes flors salvatges en un lloc remot de l’illa de Kangaroo mirant al sud envers l’Antàrtida.

null

Ja en són 71.

Fa dies que no penjava una fotografía d’una flor … i em sentia feliç … fins avui.

Una dona ha estat morta de manera salvatge, terrible, davant mateix de l’edifici de la Guardia Civil a Cambados, Galizia, quan anava a denúnciar el maltractament que segurament estava patint ja feia molt de temps.
Aquest ésser salvatge, ha estat tant cruel com per matar-la abans d’entrar per la porta on anava a fer la denúncia.
El meu dol més sentit amb aquesta rosa que vaig fotografiar al poble de Hahndorf a 
Austràlia, situat al bell mig de les vinyes.

‘null’

Ja són 70

La premsa, la ràdio, la televisió, manifestacions al carrer, articles, reflexions …

però avui tot just llegir el diari tornem a la realitat. A Vilanova del Camí, una dona morta per el seu company que ja ha confessat el seu crim.
En els meus anterior posts el número era inferior, però la realitat dels últims díes ens han informat que és un altra. Trist i colpidor.

Una flor caiguda de l’arbre en un jardí de Darwin a l’altra punta de món. El meu dol i tristor.

null

Avui ja són 66

Aquesta vegada a Cantàbria. Una dona ha estat assasinada. L’home de 78 anys, denunciat ja per la seva esposa per maltractaments i al que van prohibir apropar-se a ella a menys de 200 metres.

Se’m trenca el cor, l’anima i sincerament aquestes decisions d’un jutge de ‘no apropament a menys de 200 metres’ ….. em semblen absolutament repugnants. Si hi ha hagut denúncia, fóra de la Ciutat i vigilància !

Aquesta vegada la fotografia representa moltes flors, moltes, quasi tantes com les dones assasinades aquest any 2007.
Llegeixo que un programa de televisió ‘ El diario de Patricia’, crec, podrà ser acusat de responsabilitat civil, ja que la noia russa assasinada ahir a Alacant la van fer participar en la televisió, ja que el seu assasí volia ‘fer les paus’.
Després del programa, l’ex company de la noia, no sé quans díes després, va matar a la mare del seu fill de 2 anys.

Però, com es pot jugar amb els sentiments de les persones o fer sortir a la televisió a una persona que ja tenia antecedents i va ser jutjat per maltractaments ???????

No, no, aquest no és el meu món. Més que mai totes aquestes flors de la fotografia per un dol cada vegada més gran.

Són ja 64

Cada vegada que obro la pàgina del diari, penso si fer-ho o no, per la por de llegir la notícia d’ una nova mort per violència domèstica.

A les Illes Canàries aquesta vegada. No s’atura i jo seguiré dubtant en llegir el diari dia rera dia.

El meu dol i denúncia amb aquestes flors de cactus que s’obren pel matí, uns minuts i desapareixen de sobte i no saps mai quan tornen a florir.
‘null’

Avui ja són 63 !

Es va trobar al Baix Llobregat en un contenidor una caixa amb restes d’un cos de dona esquarterat.

Avui la policia ha descobert que va ser assasinada a Roda de Berà per el seu company, jardiner de professió.

Una vegada més el meu dol i sentiment de vergonya per aquesta nova mort.

Aquesta flor tant peculiar es diu ‘waratah’ – ‘telopea speciosissima’ i és la flor emblemàtica de New South Wales.
”null”