65
Publicat el 19 de novembre de 2007 per rginer
Ja no tinc més paraules ….. Tot just ahir vaig denunciar la mort no. 64 i avui novament una altra mort. A Alacant una noia russa, jove, vinguda al nostre país, probablement enganyada, cercant una vida millor ….
La flor caiguda de l’arbre … aviat sense forces per viure.
”null”
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
Petits cobards carreguen les seves frustracions d’homes insignificants amb violencia cotidiana, fins i tot mortal, contra la dona, l’amiga, l’estimada, l’amant.
(Encara hem d’estar agraits al futbol, als cotxes de grans cilindrades i prestacions, a les confrontacions politiques, que serveixen, tambe, per descarregar la furia masculina d’aquests essers petits, limitats).
La solucio podria ser: que homes petits com ells, desde la judicatura, promulguessin lleis contra els crims comessos per homes petits com ells..
(Ho sento: estic indignadissim. Fastiguejat. Sense ganes de callar el que sento).
Ningu clama, ningu s’alarma per la noticia, freda, aseptica, cotidiana ja, d’unaltra dona morta, d’unaltra flor assesinada pel jardiner infidel. Resta la noticia com una dada mes, com la xifra de l’IPC, del preu del petroli…
(Es solapa el crim amb el trailer que anuncia un nou capitol de C.S.I).
Gracies, sempre, per les teves flors. In memoriam.
Ens prenen les paraules, diluïdes en una allau de noticies violentes , agressives, carregades de ràbia i intransigència. S’escampa la consigna barroera de: "Per collons" o dit a la castissa "Por mis cojones". Si aquesta part del cos ha de ser la implicada en prendre decisions, jo plego. Al s XXI els meus somnis eren uns altres. Si no podem expressar totes les emocions que ens alteren i conformen, si no podem utilitzar els racons del cervell per trobar respostes, jo plego.