Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Violència de gènere i domèstica

Ja en són 27.

Publicat el 10 d'abril de 2008 per rginer

Torna la violència cruel i sense sentit. Avui han matat una dona a trets. El seu ex marit ja havia estat jutjat i van aplicar el reglament, d’una manera mecànica, per vigilar que la dona no patís cap atac i com sempre no ha servit per a res. Els fets han passat a Guadalajara.

El meu dol més sincer, i novament i reiteradament, la meva denúncia per aquesta violència que no s’atura, amb aquests boixacs i lliris d’un racó del Montseny.

Ja en són 26.

Publicat el 7 d'abril de 2008 per rginer

Encara amb les vivències del cap de sertmana que em bullen dins el cap, sobtadament torno a la realitat, i una altra dona ha estat assasinada en mans del seu company a Torrevella. Ell ha confessat avui, pel matí, que l’ha mort.

És ja un fet diari, però que hem de continuar denunciant. El meu sincer dol per aquesta nova mort i molta tristor.
Unes flors vermelles entre branquillons d’ espines tot vorejant la mar. 

Ja en són 25.

Publicat el 2 d'abril de 2008 per rginer

Aquest matí, en un carrer cèntric de San Sebastian de los Reyes, una dona ha rebut fins a nou ganivetades. Ha mort. Tenía dos fills. El seu company i pare de les criatures s’ha confessat autor del crim. És a la presó.

Un nou assasinat, cruel, violent. Sóc pesimista, però cal continuar amb la denúncia i esperar que un dia aquests crims s’aturin.
Una flor que vol sortir, i ho aconsegueix, d’entre les reixes d’una cadira. El meu sincer dol i tristor per aquest nou assasinat.

Ja en són 24

Publicat el 31 de març de 2008 per rginer

Ahir vaig llegir la notícia; una dona ha estat morta a trets en un bar i s’obria una investigació. He esperat unes hores per escriure aquest post. La veritat ha sortit a la llum; la noia no va voler accedir a la proposta del mascle, i aquest,  enfurismat, la va matar a trets. 

El meu sincer i trist dol;  i la meva denúncia continuada per aquest nou assasinat.
Unes flors de cirerer plenes de vida.

Ja en són 23.

Publicat el 22 de març de 2008 per rginer

A Xixona ( l’Alacantí ),  l’home que ja ha estat jutjat i tenia ordre d’allunyament, ha entrat a casa, i ha matat la dona de no més de 50 anys.

Tenía la il.lusió, utòpica, de no haver d’escriure cap post com aquest durant aquests díes, però els fets l’han fet caure.
El meu sincer dol i tristor, i ja no sé més què dir, per aquest nou assasinat.
Un jardí d’una casa, ben cuidat, bonic, amb un roser en flor.

Ja en són 22.

Publicat el 14 de març de 2008 per rginer

He tornat del Baix Llobregat i na Marieta m’ha comunicat la mala notícia, novament; Aquesta vegada a Almeria, un assasinat d’una dona en mans del seu marit per els trets d’una escopeta. Ell s’ha suicidat. 

Tot just havia fet aquestes fotografies d’uns pensaments d’uns colors lluents, bonics, blanc i violeta. El meu sincer dol, i la meva denúncia més rotunda.

Ja en són 21.

Publicat el 14 de març de 2008 per rginer

Mentres era a la cuina he escoltat la notícia; a Tarragona, una noia marroquina, jove de 26 anys, ha estat morta a ganivetades per el seu company.

La meva denúncia novament, insistent, sense esma, per aquest nou crim, cruel i violent.
El dol sincer per la mort d’una dona, jove, sense cap justificació.
Una de les milers de flors que dónen vida a una illa tant llunyana com és Tasmània.

Ja en són 20.

Publicat el 4 de març de 2008 per rginer

Una nova dona morta a ganivetadeds a Igualada. Han estat dos homes. Complicitat en els fets i l’han abandonat a terra, prop de l’hospital. Una dona mare de dos fills. Una vida difícil. Dos fills sabràn en el decurs dels anys com va morir la seva mare.

D’un cactus punxent, ferestec, també surten unes flores boniques i vives.
El meu dol per aquesta nova mort i la ràbia que no s’atura en veure que dia a dia la violència continúa.

Avui 4 dones mortes – Ja en són 19

Però que ens passa en aquesta societat nostra ? Aquest matí he denunciat la mort d’una dona a ganivetades en un barri cèntric de Madrid, per el seu company.

Al llarg del día a Cullera, una altra dona ha estat assasinada a trets també per el seu company.
A Puerto de Santa Maria el marit ha assasinat a la seva dona a ganivetades al mig del carrer.
A Valladolid una dona ha estat morta a trets per el seu ex-marit.

En un sol dia, quatre dones mortes a mans dels seus companys, marits, exmarits.
Violència total, repugnant. Tindré suficient esma per expressar el meu dol per aquestes quatre morts d’avui ? 
Denúncia, denúncia, denúncia. No pararem ni un sol instant.
La flor de lotus no és oberta però il.lumina amb el seu color la foscor de l’estany; fosc i trist com el dia d’avui.

”null”

Ja en són 16.

Avui han trobat el cos d’una dona de 42 anys en un carrer cèntric de Madrid, cosida a ganivetades, a les quatre de la matinada. La policia ja ha detingut a un home, company de la dona, i probable autor d’aquest nou assasinat. Les proves són aclaridores i sense discussió.


El meu dol més sincer i amb el més gran rebuig i denúncia per aquest nou assasinat d’una dona arribada d’un altre país i que buscava un nou futur.

La fotografia és aquesta vegada un jardí amb una munió d’arbres en flor en un indret amagat i inundat de flors del delta del Mekong.

”’null”’

Ja en són 15.

S’ha confirmat. L’home va matar a la dona de 46 anys i als dos fills. Posteriorment es va llençar per la finestra i es va suicidar. Ella era belga, ell italià. Van fugir de la grisor del nord d’Europa a la llum del sol de les Illes Canàries. 


La denúncia, el dol, la tristor per aquestes morts. Aquesta vegada són tres les flors obertes amb la primera claror del sol matiner, lluminós.


””null””

Ja en són 14.

Una nova denúncia per un assasinat d’una dona de 46 anys a la localitat d’Arganda, prop de Madrid. El seu botxí ho ha confessat quan ha anat a la feina. A ganivetades.


Horror, denúncia, i  novament el meu més gran i sincer dol per aquesta nova mort, amb aquesta explosió de flors, vives, lluminoses. 
Desitjaria anar reduïnt el nombre de flors ….

null

Ja en són 13.

Publicat el 9 de febrer de 2008 per rginer

No han passat ni dos díes i he de tornar a denunciar una altra mort violenta d’una dona de 46 anys a Xest ( La Foia de Bunyol ). Mentres enterrava el cos de la dona, el seu assasí i company, va ser descobert per la policia i ha estat detingut.


Una flor de taronger que vaig fer al jardí de la casa de’n Josep i l’Antònia a Melbourne, és la meva expressió de tristor i de dol per aquest nou assasinat.
Desitjaria de tot cor no haver de cercar més flors en bastant de temps. És un desig ?
Una utopia ?

”null”

Ja en són 12.

Publicat el 7 de febrer de 2008 per rginer

El company ha llençat a la noia pel balcó   desde un sisè pis en un carrer de Madrid. La mort ha estat immediata. 

L’executor ha manifestat a la policia que la noia s’havia suicidat, però s’ha pogut comprovar que el pis era plè de sang per la pallisa que va rebre abans de ser llençada per el balcó.
La denúncia per part meva torna a ser de ràbia, impotència, tristor. No veig cap llum al final d’aquest tunel tenebrós i cruel.
El meu dol més sincer i colpidor.
 Les flors, petites, de colors vius, d’un petit matoll arran de terra a Tam Coc, Viêt Nam.

‘null’

Ja en són 11.

Publicat el 4 de febrer de 2008 per rginer

Mentres preparava un post de les flors i els arbres que totes les llars a Viêt Nam ténen durant les festes de l’Any Nou – Têt , m’assabento de la mort d’una altra dona a Guadalajara. Va ser ferida greument per el seu company a ganivetades i el fill, menor d’edat va intentar aturar l’agressió i també va rebre l’atac de l’home. L’home va fugir i va ser mort accidentalment, atropellat, a la carretera.

La dona ha mort a l’hospital en el dia d’avui, després d’una llarga intervenció quirúrgica.
La meva denúncia, una vegada més, i el meu dol més sincer, amb aquestes flors d’un jardí d’un raconet del Montseny.

‘null’