Són ja 64
Publicat el 18 de novembre de 2007 per rginer
Cada vegada que obro la pàgina del diari, penso si fer-ho o no, per la por de llegir la notícia d’ una nova mort per violència domèstica.
A les Illes Canàries aquesta vegada. No s’atura i jo seguiré dubtant en llegir el diari dia rera dia.
El meu dol i denúncia amb aquestes flors de cactus que s’obren pel matí, uns minuts i desapareixen de sobte i no saps mai quan tornen a florir.
‘null’
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
Amatent i puntual per deixar testimoni, per dir adéu a la persona assassinada en un ritual de ràbia i descontrol. Em dol el vol de tantes vides, sarcasme inútil d’un desig malentès. El desig i l’amor sempre haurien de ser vida… VIDA que ningú pot manllevar. Gràcies