Avui ja són 66
Aquesta vegada a Cantàbria. Una dona ha estat assasinada. L’home de 78 anys, denunciat ja per la seva esposa per maltractaments i al que van prohibir apropar-se a ella a menys de 200 metres.
Se’m trenca el cor, l’anima i sincerament aquestes decisions d’un jutge de ‘no apropament a menys de 200 metres’ ….. em semblen absolutament repugnants. Si hi ha hagut denúncia, fóra de la Ciutat i vigilància !
Aquesta vegada la fotografia representa moltes flors, moltes, quasi tantes com les dones assasinades aquest any 2007.
Llegeixo que un programa de televisió ‘ El diario de Patricia’, crec, podrà ser acusat de responsabilitat civil, ja que la noia russa assasinada ahir a Alacant la van fer participar en la televisió, ja que el seu assasí volia ‘fer les paus’.
Després del programa, l’ex company de la noia, no sé quans díes després, va matar a la mare del seu fill de 2 anys.
Però, com es pot jugar amb els sentiments de les persones o fer sortir a la televisió a una persona que ja tenia antecedents i va ser jutjat per maltractaments ???????
No, no, aquest no és el meu món. Més que mai totes aquestes flors de la fotografia per un dol cada vegada més gran.
Cóm un programa de televisió pot transgredir una ordre d’allunyament? Cóm un fill pot perdonar a un pare que ha matat a sa mare? Aquesta és la setmana per reivindicar el dret a la vida, la setmana contra la violència de gènere, a favor d’assumir responsabilitats en el control de la pròpia ràbia i en l’extinció de l’agressivitat social…i què passa? és la setmana més letal. Sembla que la ràbia, la prepotència , la mala educació sentimental, es revoltin com una bèstia que li han trepitjat la cua i plantin cara d’assassí. És molt preocupant. És l’hora d’entendre junts. És la revolució pendent: comprendre la ràbia, descobrir-hi tots els altres sentiments que s’hi amaguen i no va ser possible anomenar perquè van estar vedats als homes, mastegar la impotència i digerir-la…
Gràcies, Roser, per les teves flors i estar amatent.