Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Ja són 70

La premsa, la ràdio, la televisió, manifestacions al carrer, articles, reflexions …

però avui tot just llegir el diari tornem a la realitat. A Vilanova del Camí, una dona morta per el seu company que ja ha confessat el seu crim.
En els meus anterior posts el número era inferior, però la realitat dels últims díes ens han informat que és un altra. Trist i colpidor.

Una flor caiguda de l’arbre en un jardí de Darwin a l’altra punta de món. El meu dol i tristor.

null


  1. Quina solució hi ha? Què cal fer? M’angoixa molt no veure solucions que no impliquen dues generacions de temps…què hi podem fer ARA? Què es podia fer ahir per evitar-ho? 

  2. Fins que el conjunt dels ciutadans, de tots i totes, no ens plantem i denunciem i diguem prou i no callem, aquesta xacra no s’aturara.

    Els politics, els gestors que administren els afers d’aquest pais, sempre a rebuf de les nostres necesitats, dels nostres clams…

    Seguim amb la nostra insistencia: no ens plantem, diguem prou i no callem.

    Amb ‘carinyu’: bon dia a tots (pero especialment a totes). 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.