A empentes i rodolons sembla que al final la direcció de Televisió de Catalunya S. A. ha decidit mantenir en la graella del 33 el programa de llibres “Alexandria” que condueix l’escriptor Màrius Serra. De moment, doncs, diuen que tindrem “Alexandria” els dimarts a les 9 del vespre almenys fins a Nadal. Després ja es veurà. (n’hi ha més) Pel
Els canvis més significatius que el tàndem Minobis/Frigola preparaven per a la nova temporada ja es varen donar a conèixer, amb la corresponent dosi de marrameus d’acompanyament, fa un parell de mesos aproximadament. Mancava, però, definir els serrells, allò que els espanyols diuen “la pedrea”. Aquest Bloc, sempre innocent i benintencionat, feia algunes consideracions sobre l’assumpte el 21
Com un personatge de Rohmer (publicat el 26 de juny). La senyora M. m’aconsella que redueixi pressió i espongi l’agenda. Que aprengui novament a conquerir espais per al dolce far niente. Poques hores després m’arriba un significatiu regal de l’atzar que confirma una cosa de la qual estic plenament convençut: tot lliga. (n’hi ha més) Reviso
Més llana al clatell (o TV3 te l’endinya del revés) (publicat el 14 de juliol). Grans marrameus fa unes setmanes quan un cervellet del departament de màrqueting de Televisió de Catalunya S.A., amarat de cosmopolitisme i multiculturalitat sostenible, va decidir que no hi havia cap grup català que donés la talla per fer la cançó de l’estiu de
Sobre la importància d’acabar bé les coses (o la màgia crepuscular de Manoel de Oliveira) (publicat el 28 de juny). Digueu-me intransigent o home de poca fe si voleu, però he de confessar que mai no m’he acabat de creure aquella sentència que més o menys ve a dir que un bon morir pot redimir
No els he acabat d’entendre, els canvis a Catalunya Ràdio i Catalunya Cultura. Valorant en funció dels meus gustos personals -deixem de banda les conjectures de caire polític- lamento que hagin caigut programes com L’Internauta (sembla), Postres de Músic o Fum d’Estampa. Pel que fa a la marxa del Basté no diré res per dos
El viatge oficial del Conseller Guitart a Argentina i Uruguai ha servit també perquè finalment retornessin a Catalunya les deixalles de l’actriu Margarida Xirgu. (Sentit en un informatiu de Catalunya Ràdio a finals de juliol de 1988). Atesa l’època estival de la notícia cal suposar que el pollastre -i les corresponents deixalles- va ser carregat en
Digueu-me intransigent o home de poca fe si voleu, però he de confessar que mai no m’he acabat de creure aquella sentència que més o menys ve a dir que un bon morir pot redimir un mal viure. No m’ho crec perquè, per damunt de qualsevol altra consideració em sembla un recurs terriblement injust. (n’hi
La senyora M. m’aconsella que redueixi pressió i espongi l’agenda. Que aprengui novament a conquerir espais per al dolce far niente. Poques hores després m’arriba un significatiu regal de l’atzar que confirma una cosa de la qual estic plenament convençut: tot lliga. (n’hi ha més) Reviso en format DVD “Conte d’automne“, d’Eric Rohmer, i de sobte m’adono que