El passat 15 de març va fer cinquanta anys de l’estrena mundial de ‘The Godfather’, la pel·lícula de Francis Ford Coppola basada en la novel·la de Mario Puzo. L’aniversari el tinc molt clar perquè pocs mesos després, durant aquell mateix 1972, en el viatge de casament que l’A. i jo vàrem fer per españa els primers dies de desembre, la nostra arribada a Salamanca, la ciutat on aleshores estudiava el nostre amic estimat Joaquim, va coincidir amb l’estrena, allí, de la pel·lícula. I si la Viquipedia no m’enganya, la història va esdevenir trilogia amb l’estrena de la segona part el 1974 i la tercera el 1990.
Ve a tomb tot això perquè aquests dies, aprofitant que som en una casa on podem disposar de Netflix, Amazon i coses per l’estil, he revisat d’una sola tirada -bé; en tres sessions nocturnes consecutives, per ser més precís- la trilogia completa i he pogut comprovar allò que diuen els que hi entenen: la primera va ser -ho és encara- una pel·lícula memorable, la segona no tant i de la tercera només es pot salvar la llarga seqüència final al Teatro Massimo de Palermo.
(També he revisat una pel·lícula molt més recent –‘Once Upon a Time in Hollywood’, de Quentin Tarantino– sobre la qual fa tres anys vaig escriure això.)
Acabo l’apunt amb un breu poema de Bertolt Brecht que quan el vaig llegir per primera vegada -en una edició dels anys 70, en llengua impròpia, d’Alianza Editorial que encara corre per casa- em va impressionar molt. Tant que encara ara -especialment aquests dies de vacances i de no fer res- em ve sovint a la memòria. Ara us el reprodueixo, és clar, en la versió del mestre Feliu Formosa:
El canvi de roda
Sec al talús de la carretera.
El xofer canvia la roda.
No estic bé al lloc d’on vinc.
No estic bé al lloc on vaig.
Per què miro el canvi de roda
Amb impaciència?
Traducció: Feliu Formosa
Bertolt Brecht, Poemes i cançons, Barcelona, Empúries, Edicions 62, 1998
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!