No és la primera vegada –ni espero que sigui la darrera– que, parlant dels apunts d’aquest Bloc, empro la imatge del nàufrag que llança al mar un missatge en una ampolla tot esperant que arribi a mans d’algú que pugui donar-li resposta. Ho dic perquè tinc la grata experiència que, moltes vegades, l’ampolla arriba al seu
De tant en tant, escolto “El celobert”, un programa d’iCatFM (que algunes nits passen també per Catalunya Ràdio) que comanda Lluís Gavaldà, el cantant i cervell d’Els Pets. En Gavaldà és un professional de la música dotat amb un gust d’espectre molt ampli i, almenys per a mi, força fiable, cosa que fa que l’escolti amb
Que l’equip de guionistes de “Polònia” és de primera categoria és una evidència que comprovem setmana rere setmana. Però encara hi ha una faceta en la que aquest equip es supera: quan adapten cançons a assumptes d’actualitat. En aquest punt es combinen dos talents molt grans: el dels guionistes i els dels actors, que generalment,
Tot i que encara li queden uns quants dies més de vida en la graella de TV3 (fins Nadal, si no m’erro) he de dir que, per mi, ahir es va acabar “El gran dictat”, un concurs presentat per Òscar Dalmau (un individu que em cau molt i molt bé, ho confesso), que va començar
Una altra escena inoblidable del cinema dels nostres anys. Molt en la línia de la que us vaig destacar setmanes enrere (aquesta). És la seqüència final de “Cinema Paradiso”, una pel·lícula de Giuseppe Tornatore rodada el 1988 i a la qual, francament, no li calen gaires presentacions. Deixeu-vos emportar per la música d’Ennio Morricone i
Com que el darrer cap de setmana us vaig fustigar amb un parell d’incursions en la música “friqui” (aquesta i aquesta) dels anys 60 avui us mereixeu un canvi radical. Seré, doncs, molt breu: us deixo amb un fragment de la banda sonora de “Out of Africa”, pel·licula de 1985 dirigida per Sidney Pollack i
Aquest és el text que havia preparat per a la meva col·laboració del divendres passat a “L’estripada”, la secció del programa informatiu “Catalunya Vespre” de Catalunya Ràdio en la que he participat divendres sí divendres no (quan el bàsquet no s’hi ha fotut per entremig) des del mes de gener. Vaig enllestir la redacció d’aquesta “estripada” el dijous
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre”, de Catalunya Ràdio Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Llibertat, igualtat, fraternitat (L’estripada del 15 de juliol al Catalunya Vespre) ”Imagina’t un camió desbocat a Montjuïc envestint la gent que mira el piromusical de la Mercè. Això més o menys és el que es
(La sèrie comença aquí) Sempre m’afaito amb brotxa i, davant del mirall, no puc deixar de lamentar cada vegada el poc engrescador contrast entre la blancor nívia del sabó que em decora les galtes i el to trencat, més proper al groc que al blanc, de les meves dents. M’agrada tenir la cuina polida i
Era molt jove quan vaig començar a sentir-me atret per la creativitat i els mecanismes que la fan possible. És a dir, m’interessaven –i continuen interessant-me– no només els resultats d’una feina creadora que parteix del no-res, sinó la manera com aquesta feina es va desenvolupant des de l’instant màgic que apareix l’espurna que dispara
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre”, de Catalunya Ràdio Podeu també sentir-lo fent clic aquí. El Brexit, el 26-J i els errors dels avis (L’estripada de l’1 de juliol al Catalunya Vespre) En el referèndum del Brexit un 58 per cent dels més grans de 65 anys ha votat sortir
Cap a les 9 i cinc minuts d’aquest vespre estava previst que jo aparegués a l’informatiu “Catalunya Vespre” de Catalunya Ràdio fent la meva col·laboració a la secció “L’Estripada”. De fet, ja la tenia enllestida quan ahir, dijous, cap al tard varen avisar-me de l’emissora que finalment no hi hauria informatiu (ni, per tant, la meva
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre”, de Catalunya Ràdio Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Migdies, migdiades i malfeiners (L’Estripada del 20 de maig al Catalunya Vespre) Un any més torna aquell espot d’una marca de cervesa que ens proposa de fer un munt de coses
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’Estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre”, de Catalunya Ràdio. Observareu que parlo del monument erigit recentment en el mirador que hi ha a sobre del Parc Güell (en el que abans es deia “mirador Virolai”, nom de l’escola que hi ha just al costat) i que
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre” de Catalunya Ràdio. Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Sobre el paradís (L’Estripada del 8 d’abril al Catalunya Vespre) El paradís ja no és el que era. I a l’última novel·la de Màrius Serra queda ben clar. L’ha ambientada