Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

18 d'abril de 2022
0 comentaris

Tertúlia d’avis (homes).

Dijous Sant. La bona gent del programa ‘Avui sortim’, de Ràdio 4, em convida a participar en una tertúlia dedicada als avis (homes). Quasi quaranta minuts parlant de fills i de nets que tant a mi com als dos altres avis convidats ens passen volant.

La Samanta Villar, conductora del programa, s’interessa per les nostres experiències respectives (dels tres jo soc el més veterà en edat; els altres són quatre o cinc anys més joves) i, més concretament, sobre què creiem que representa pels nets anar a casa dels avis. Li responc que és molt possible que pels infants -que, per naturalesa, són uns àvids buscadors de novetats- representi accedir a un món molt diferent del seu habitual. Entrar en una bombolla en què els ritmes, les experiències i els costums són nous per a ells. Diríem que -sense ser-ne plenament conscients, és clar- s’adonen que l’imaginari de l’avi i de l’àvia no és el mateix que el que viuen a casa seva. Un imaginari que és genuí d’aquelles quatre parets i que fora de la bombolla desapareix. Si més no fins a la següent visita.

Després, pensant-hi, m’adono que potser podia haver afegit un altre factor diferencial: el contacte amb un model familiar que està en franca retirada. Naturalment ells no en són encara conscients, però és evident que la nostra generació -la de l’A. i meva, la dels altres dos avis de la tertúlia- és la darrera en què el model de família tradicional -un senyor i una senyora casats i junts ‘fins que la mort els separi’- està en vigor. Crec que poques coses han canviat tant en tan poc temps com el repertori de les tipologies familiars. Un símptoma, aquesta rapidesa, que em fa pensar que potser la situació anterior, tan unívoca en aparença, era un miratge que ocultava casuístiques bastant més complexes que les que teníem assumides com usuals. O normals.

Això vol dir també -i em sembla important- que la generació dels nostres nets serà la darrera que podrà viure l’experiència de conèixer uns avis d’estructura ‘tradicional’, com si diguéssim.

Res a dir (¿no era Dylan que deia que els temps estan canviant?; doncs això). És una de les moltes coses que a aquestes alçades de la pel·lícula accepto sense cap problema, per bé que no amago que de vegades la cosa em xoca una mica. Penso, per exemple, en l’envitricollat laberint de sigles i de conceptes que hi ha al voltant del tema: binaris, LGTBI i unes quantes lletres més. Això sense comptar amb el fet que una referència que fins fa poc no fallava -l’ordre dels dos cognoms de les criatures- també és susceptible de variació (per a desesper dels genealogistes del futur…)

Atabalats però encuriosits, en seria el resum…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!