Totxanes, totxos i maons

M’assabento pels diaris de la mort, ahir, de l’actor Omero Antonutti (vegeu aquí) i em fa pena perquè, més enllà de la seva trajectòria cinematogràfica (que desconec), el senyor Antonutti va ser el protagonista d’una pel·lícula que per a mi ha esdevingut inoblidable: “El sur”, de Víctor Erice.

D’aquesta meravellosa pel·lícula recordo especialment l’escena del ball amb la seva filla Estrella a les postres del dinar del dia que la nena fa la Primera Comunió. Un dels convidats toca el pasdoble “En er mundo” amb l’acordió mentre Omero balla amb la seva filla.

Són quasi dos minuts plens d’una bellesa tendra i serena -gairebé litúrgica- que no he sabut trobar en gaires pel·lícules més.

I, sobretot, no us perdeu el joc continuat de mirades entre els dos balladors.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!