(La sèrie comença aquí) A més a més de complir-se el setantè aniversari del rodatge de ‘Pandora i l’holandès errant’ en terres gironines, aquest 2020 es commemoren també els trenta anys del traspàs dels seus dos protagonistes. Primer va faltar Ava Gardner, morta el 21 de gener de 1990, i mig any després, l’1 de juliol,
(La sèrie comença aquí) Durant els mesos de febrer, març i abril de 1986 el setmanari ‘Lecturas’ va publicar una sèrie de vuit capítols titulada “Mario Cabré: mi vida y mis amores” i elaborada a partir d’unes converses de l’actor-torero –reclòs en un sanatori de Benicàssim i fora de combat des de feia deu anys per
(La sèrie comença aquí) A les dotze del migdia del divendres 14 d’abril de 1950 –és a dir, avui fa exactament setanta anys– aterrava a l’aeroport de Madrid un avió provinent de Londres en el qual viatjava Ava Gardner. Ella era la protagonista principal de la pel·lícula “Pandora and the Flying Dutchman” (‘Pandora i l’holandès
L’any 2020 aplega unes quantes efemèrides relacionades amb Ava Gardner i Màrius Cabré (Mario en l’època en què es desenvolupa aquesta història). Efemèrides que, ja ho avanço, pertanyen al camp de la tafaneria i la salsa rosa però que, ai las, formen també part de la biografia de molts membres de la meva generació. Tant
El divendres passat, en el transcurs d’una sortida cultural organitzada pels Amics del MNAC a Poblet i a Montblanc a la qual ens vàrem apuntar l’A. i jo, l’autocar va passar per la vila de Sarral i automàticament en llegir aquest nom em van venir a la memòria uns quants records de fa una pila d’anys que
M’assabento pels diaris de la mort, ahir, de l’actor Omero Antonutti (vegeu aquí) i em fa pena perquè, més enllà de la seva trajectòria cinematogràfica (que desconec), el senyor Antonutti va ser el protagonista d’una pel·lícula que per a mi ha esdevingut inoblidable: “El sur”, de Víctor Erice. D’aquesta meravellosa pel·lícula recordo especialment l’escena del ball
Em consta que a casa nostra hi ha una pila de seguidors de ‘The Big Bang Theory’. També m’ha arribat notícia que després de dotze o tretze temporades en antena la sèrie ha emès el capítol final. Jo, que veig molt poca televisió, l’he seguida de manera intermitent -amb capítols repetits una vegada i una
Preparant aquests dies un parell d’apunts en els quals he parlat de Simon & Garfunkel he aprofitat per tornar a escoltar algun dels seus discos. Més concretament ‘Bookends’, de 1968, i el doble CD amb el concert al Central Park de Nova York de setembre de 1981. Tant en un disc com en l’altre destaca
(La sèrie comença aquí) Aquest és el pròleg que he escrit per a aquest llibre de moment inexistent però que estic segur que en els propers mesos li proporcionarà al seu autor més d’una alegria editorial. Una alegria que li permetrà posar el text a l’abast de molts més lectors que els pocs privilegiats que
Després de quasi quinze anys d’existència i amb tres mil cinc-cents apunts publicats en aquestes Totxanes els retrobaments, contactes i històries insospitades que he viscut gràcies a tanta escriptura donarien per obrir un altre Bloc en paral·lel. Avui parlaré d’un cas que als seguidors més veterans els resultarà familiar. El 5 de juny de 2013
Fa uns dies aquesta entrevista publicada a Vilaweb em va posar sobre la pista d’un llibre que acaba de sortir i que em sembla molt recomanable. L’ha escrit l’antiquari i divulgador artístic Artur Ramon (Barcelona, 1967), que forma part de la quarta generació d’antiquaris i galeristes del mateix nom i cognom que van començar a Reus
El dilluns passat en el transcurs de la conversa sobre l’ofici de fer d’avi que vaig mantenir en el programa “De boca a orella”, a Ràdio 4, amb la Maria Jesús Comellas, mestra i doctora en psicologia, i amb la conductora del programa Sílvia Tarragona vaig anar trenant –una hora dóna per a molt– una argumentació
Fa una setmana TV3 va passar l’últim episodi d’“El foraster”, el programa que des de fa quatre temporades ens ha portat, de la mà de Quim Masferrer, a una seixantena de petits indrets de Catalunya on hem pogut conèixer gent molt diversa i un munt d’anècdotes i de maneres d’agafar-se allò que en diem la vida. Crec que
Aquesta entrevista que li vaig fer a Xavier Mateu la va publicar Vilaweb el dimarts 5 de setembre. Podeu veure-la fent clic aquí o llegir-la íntegra a continuació: La nit que Franco va sentir parlar català a TVE Xavier Mateu (Barcelona, 1941) diu que és una persona tímida i tastaolletes. És una manera de
(La sèrie comença aquí) A casa no som gaire amants de perdre el temps davant del televisor. Sobretot jo. I, conseqüentment, som del parer (ho vaig explicar en aquest apunt) de no destinar ni un ral a veure la televisió. Vull dir que mai hem estat abonats a coses com Canal Plus o plataformes similars que,