(La sèrie comença aquí) Aquest és el pròleg que he escrit per a aquest llibre de moment inexistent però que estic segur que en els propers mesos li proporcionarà al seu autor més d’una alegria editorial. Una alegria que li permetrà posar el text a l’abast de molts més lectors que els pocs privilegiats que
Després de quasi quinze anys d’existència i amb tres mil cinc-cents apunts publicats en aquestes Totxanes els retrobaments, contactes i històries insospitades que he viscut gràcies a tanta escriptura donarien per obrir un altre Bloc en paral·lel. Avui parlaré d’un cas que als seguidors més veterans els resultarà familiar. El 5 de juny de 2013
Fa uns dies aquesta entrevista publicada a Vilaweb em va posar sobre la pista d’un llibre que acaba de sortir i que em sembla molt recomanable. L’ha escrit l’antiquari i divulgador artístic Artur Ramon (Barcelona, 1967), que forma part de la quarta generació d’antiquaris i galeristes del mateix nom i cognom que van començar a Reus
El dilluns passat en el transcurs de la conversa sobre l’ofici de fer d’avi que vaig mantenir en el programa “De boca a orella”, a Ràdio 4, amb la Maria Jesús Comellas, mestra i doctora en psicologia, i amb la conductora del programa Sílvia Tarragona vaig anar trenant –una hora dóna per a molt– una argumentació
Fa una setmana TV3 va passar l’últim episodi d’“El foraster”, el programa que des de fa quatre temporades ens ha portat, de la mà de Quim Masferrer, a una seixantena de petits indrets de Catalunya on hem pogut conèixer gent molt diversa i un munt d’anècdotes i de maneres d’agafar-se allò que en diem la vida. Crec que
Aquesta entrevista que li vaig fer a Xavier Mateu la va publicar Vilaweb el dimarts 5 de setembre. Podeu veure-la fent clic aquí o llegir-la íntegra a continuació: La nit que Franco va sentir parlar català a TVE Xavier Mateu (Barcelona, 1941) diu que és una persona tímida i tastaolletes. És una manera de
(La sèrie comença aquí) A casa no som gaire amants de perdre el temps davant del televisor. Sobretot jo. I, conseqüentment, som del parer (ho vaig explicar en aquest apunt) de no destinar ni un ral a veure la televisió. Vull dir que mai hem estat abonats a coses com Canal Plus o plataformes similars que,
L’apunt d’avui (amb segona –i suposo que darrera– part programada per demà passat, dimecres) descriu un viatge curiós i llarg en el temps en el qual seria fàcil de perdre les referències. En conseqüència, crec que el millor que puc fer perquè no us despisteu és seguir l’ordre cronològic i procedir sense presses. “In principium”
Arran de la mort de mossèn Aragonès, el capellà que oficiava la missa el dia que Luís de Galinsoga, director de La Vanguardia, va exclamar en plena homilia que tots els catalans érem una merda, he fet unes quantes piulades per Twitter dient que això que ara està tan de moda (i que surt tan
Suposo que els lectors que em segueixen ja hauran detectat que en qüestió de gustos sóc una mica peculiar. Per això crec que estava escrit que algun dia acabaria sortint en aquestes Totxanes alguna referència a un programa de Catalunya Ràdio que em sembla… especial, per bé que estic segur que els seus promotors no el
El diumenge passat es va complir mig segle de la primera retransmissió en cadena per televisió a través de satèl·lit. El programa –emès, és clar, en blanc i negre– es va dir “Our World” i va tenir prou elements com perquè els qui el vàrem poder viure i veure en directe el recordem malgrat el
(La sèrie comença aquí) El correu començava així: “Benvolgut Joan Josep. Remenant per la xarxa he trobat el teu “me’n recordo” del 2013 on m’esmentes i voldria agrair-t’ho. Estic embrancat en la tasca d’escriure alguna cosa respecte el concurs ja que gairebé no es troba res enlloc…” Després m’explicava que havia recollit prou material sobre el
No fa gaire parlava en aquest mateix Bloc de la condició d’ampolles llançades al mar amb un missatge a l’interior que tenen molts dels tres mil i escaig apunts que des de fa una pila d’anys –demà passat, divendres, en farà tretze, precisament– porto escrits a les Totxanes. Ara us parlaré d’un d’aquests casos. El
Actualment parlar d’ingressos en concepte de publicitat i drets d’imatge dels famosos –i, molt especialment, dels esportistes– és un tema suat sobre el qual sembla que ja està tot dit. El que molta gent potser no coneix tan bé és quan, i sobretot qui, va ser el pioner en aquest assumpte. Segur que a molts
Fa uns anys vaig explicar en un apunt (aquest) que a casa vàrem ser dels primers del barri a tenir un aparell de televisió presidint el menjador. Era una època –parlo dels anys 1960 i 1961– en què la recepció dels programes era bastant defectuosa i quasi cada dia havíem de manipular l’antena de banyes