CiU ha guanyat les eleccions amb més vots i escons que fa tres anys. A les quatre circumscripcions i a la ciutat de Barcelona. Tanmateix tot fa creure que hi haurà tripartit. Més afeblit i amb els ingredients de la recepta una mica variats (menys Dragon Khan i més Tres Bessones?), però la renovació de la fórmula
És entranyable, aquest home. No se li pot negar. Ingenu i "campetxano" a parir. Com quan declarava davant de les càmeres de totes les televisions d’allò més cofoi i integrat amb el poble sofrent -ell i na Imma, la seva distingida esposa- a finals de juliol en ple caos en el camp d’aviació del Prat. Aquest matí el senyor
Tornem-hi amb el de sempre: vés a saber quins rèdits electorals pot acabar aportant als tres actors de la comèdia aquesta paròdia -en versió segle XXI- de l’escena del sofà però no em quedaré tranquil si no dic que trobo absolutament patètica la pantomima de l’esmorzar "espontani" muntat entre el president del Barça i el
Dinar de tafaneig amb H., persona estretament relacionada amb un mitjà de comunicació català i, per tant, amb l’antena ben orientada i farcida d’informació. Com no podia ser altrament el tema monogràfic de la conversa són les eleccions. Entre el que m’explica clarament i el que em dóna a entendre dedueixo unes quantes coses. La primera és que el
(Nota: aquest apunt és el mateix que vaig publicar el 21 de maig passat, en plena etapa prèvia del referèndum per l’Estatut. Com que ara vivim una situació força similar no crec que ningú trobi inoportú que el torni a posar) Tant que costa pujar un fill… i tan fàcil com és que te l’espatllin. Aquesta reflexió que estic segur que tots
Vist ja, el DVD de CiU contra el tripartit. No tinc res per afegir al que ja vaig dir abans d’ahir aquí. Només, potser, constatar un doble sentiment de pena. (n’hi ha més) Pena perquè una força política com CiU, amb una llarga història de seny, moderació i respecte (tres virtuts catalaníssimes, per cert), tiri mà
(escrit a les 9 del matí) Acabo de veure a la portada de l’Avui d’avui –i amb més detall a la pàgina 7- la notícia que Convergència i Unió distribuirà el proper diumenge amb els diaris del dia un milió de DVD’s de quasi una hora de durada que sota el títol "Confidencial Cat" i
Acabo de veure a la portada de l’Avui d’avui –i amb més detall a la pàgina 7- la notícia que Convergència i Unió distribuirà el proper diumenge amb els diaris del dia un milió de DVD’s de quasi una hora de durada que sota el títol "ConfidencialCat" i amb una estètica que imita la de
Els seguidors d’aquestes totxanes ja hauran detectat al llarg de tots aquests anys que no tinc gaire tirada a plànyer els polítics. Més aviat al contrari. Ara bé, he de reconèixer que dintre del bestiari que habita en la jungla política hi ha uns personatges que de vegades em poden arribar a commoure amb aquella vibració íntima -meitat solidaritat,
Migdia a casa. L’episodi dels Simpson és repetit i a més a més de no fa gaire. Llàstima. Ens passem, doncs, al TN Migdia just en el moment que parlen de la cimera hispano-alemanya que s’ha celebrat avui a la ciutat de Meersburg. (n’hi ha més) Enganxem just el moment que el senyor Rodríguez Zapatero i la
Dedico els tres últims dies d’aquest mes d’agost tan especial que m’ha tocat de viure a fer realitat el desig que expressava en el meu apunt del 29 de novembre passat: passejar amb l’A. pels carrers de la part antiga de Tolosa de Llenguadoc a poc a poc, sense presses ni neguits. Gaudint del plaer
(El primer article de la sèrie el trobareu aquí) M’imagino que no vaig ser l’únic espectador que el dimarts passat -la nit del Gamper- es va sorprendre en veure per televisió com el senyor Montilla tenia un lloc preeminent a la llotja de can Barça. Assegut immediatament a la dreta del president Laporta l’actual ministre d’Indústria del
Ho trobo francament ridícul: el programa oficial de la Festa Major de Gràcia d’enguany té set pàgines introductòries -SET- amb sengles textos de salutació a la concurrència signats pel president de la Generalitat de Catalunya, l’alcalde de Barcelona, la consellera de Benestar i Família, el conseller de Cultura, el regidor del districte de Gràcia, el president
Molt bo, tu, això de les vacances intermitents del nostre President. Ja friso per veure el suc que li treurà, a aquest nou concepte del lleure polític, la colla del "Polònia" quan tornin a mitjans de setembre…
Potser és que bado però juraria que en els darrers quatre o cinc anys no s’havia parlat tant dels Ciutadans pel Canvi com des de fa un mes. De fet, jo em pensava que ja eren quasi com una llegenda urbana. Com la Loto Ràpid, el Pica 3 o el Pica 5. Més encara: em creia