Totxanes, totxos i maons

Dinar de tafaneig amb H., persona estretament relacionada amb un mitjà de comunicació català i, per tant, amb l’antena ben orientada i farcida d’informació. Com no podia ser altrament el tema monogràfic de la conversa són les eleccions.

Entre el que m’explica clarament i el que em dóna a entendre dedueixo unes quantes coses. La primera és que el candidat Montilla es desinfla dia a dia amb gran neguit dels cervells de Nicaragua -la seu de l’antic PSC- i de Ferraz -la seu del sempitern PSOE- que tot i que ja coneixien les limitacions del personatge esperaven que els donés una mica més de joc. Per mirar de posar remei al desficaci sembla que han optat per anar a la segura: incrementar la dosi de ZP en directe en la fase final de la campanya.  (n’hi ha més)

La segona és que la continuïtat del tripartit ja està signada des d’abans de començar la campanya. Pel que em conta H. hi ha un acord amb dos punts. En el primer es defineixen una sèrie de temes dels tres anys de govern compartit que es consideren tabú i que, per tant, cap dels tres partits esgrimeix durant la campanya a la percaça del vot. El segon punt és el compromís formal dels tres socis en el sentit que si el nombre d’escons dóna una suma suficient el tripartit torni a constituir-se.

La tercera cosa que em comenta H. és que tothom està a l’expectativa de les repercussions de l’"efecte DVD" i, sobretot, de l’"efecte notari" a can CiU. Dos recursos electorals i propagandístics dels quals no hi havia fins ara cap precedent. Sembla que si el dia 2 es demostra que anar a signar papers a cal notari proporciona bons rèdits electorals les visites a aquests abnegats professionals s’institucionalitzaran cosa de no dir.

Ja m’imagino un conveni secret entre els partits i el Col·legi de Notaris de cara a obtenir uns bons tractes a l’hora d’aplicar la minuta del fedatari de torn. Si fa no fa com l’acord, també secret però evident, que sens dubte existeix entre el gremi dels dissenyadors gràfics i el Col·legi d’Òptics.

És que, si no és així, no s’entén per què dimonis cada vegada dissenyen els seus productes -ara mateix estic pensant en unes quantes revistes culturals que no diré- amb la lletra més i més menuda. Apta només per als atletes del nervi òptic, vaja.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!