Totxanes, totxos i maons

Potser és que bado però juraria que en els darrers quatre o cinc anys no s’havia parlat tant dels Ciutadans pel Canvi com des de fa un mes. De fet, jo em pensava que ja eren quasi com una llegenda urbana. Com la Loto Ràpid, el Pica 3 o el Pica 5. Més encara: em creia que, senzillament, ja que havien aconseguit que manessin els seus s’havien dissolt. I no, tu. Resulta que encara remenen la cua.

I molt. Perquè pel que dedueixo del que expliquen els diaris sembla que aquests ciutadans -ai, perdó: Ciutadans, amb majúscula- estan un pèl neguitosos ja que amb l’anunciada desaparició del president Maragall de l’escenari polític es poden quedar més penjats que un pernil enmig del desert i sense cap arbre que els doni ombra.  (n’hi ha més)

A la vista del panorama que se’ls presenta sembla que fa uns dies varen tenir una reunió amb el candidat Montilla per copsar cap on bufaven els vents (si fa no fa allò del "¿cómo está lo mio, Pepe?"). Més que res perquè -poca broma- es veu que una quarta part dels diputats actuals del Grup Socialista al Parlament de Catalunya provenen del viver de Ciutadans pel Canvi. Una reunió de la qual sembla que varen sortir amb el cap calent i els peus freds. És a dir, que sí a un acord polític per incloure uns quants Ciutadans a les llistes del PSC però de coalició electoral, com fins ara, ni parlar-ne.

Avui mateix llegeixo al diari que, mig moixos i amb el no montillenc a la butxaca, estan a punt d’iniciar contactes alternatius amb Esquerra i Iniciativa per veure com respiren. Més que res per escatir cap on s’ha d’encaminar el seu futur. I sempre, això sí, com a moviment independent de qualsevol formació política. Faltaria més…

I jo, que quan m’ho proposo sóc un ingenu de ca l’ample, em pregunto per què, posats a buscar "nòvios" complaents, no demanen hora a can Mas. A fi de comptes em fa la impressió que ara el canvi -aquest canvi que des de llur denominació oficial els Ciutadans pregonen sense embuts- seria fer costat a CiU, que són els qui estan a l’oposició i els qui diuen que el tripartit ho ha fotut tan malament que cal tornar a començar des del punt on érem fa tres anys. Voleu més canvi que aquest, Ciutadans?

Bé… sí. Se m’acut que podrien trucar encara a una altra porta però prefereixo ni pensar-ho. Ben mirat, allí és molt més fàcil que acabin trucant els altres Ciutadans. Els espadians, carreraires i boadellencs, vull dir.

En fi… que entre els que van de sobrats i els que es busquen la vida, entre els del "feu-me confiança" i els del "dame argo" tenim el país fet un bon cromo.

Quin estiu i quina tardor que ens esperen, Déu meu… Perquè tot això, tota aquesta rifeta, desenganyem-nos, acaba de començar com si diguéssim…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!