Publicat el 10 d'abril de 2007
Reportatge de Telemadrit: quin somni!
Ara resulta, segons un reportatge de El Mundo TV per a Telemadrit, que van emetre anit i que podeu veure (si teniu molta santa paciència i res millor que fer) ací, que a Catalunya només es viu en català: escoles, universitats, rètols… Fins i tot els jutges el parlen!
Osti, i jo sense adonar-me’n!
I no, no, no penseu que els exemples són d’un poblet perdut al mig de l’Empordà. Sembla que tot això passa a Barcelona, Badalona i Sitges. Impressionant.
Per un moment m’he pensat que tot el que explicaven era veritat i ha estat un somni meravellós.
Això, i pensar en el colapse que es devia registrar anit a la Comunidat de Madrit pels atacs d’urticària dels espectadors.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Mitjans de comunicació per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Penso que no ha de ser bo veure aquestes coses.
L’imperi és imperialista i està governat pels imperialistes.
Les coses són com són.
Cordialment,
Joan
Penso que no ha de ser bo veure aquestes coses.
L’imperi és imperialista i està governat pels imperialistes.
Les coses són com són.
Cordialment,
Joan
ens fan la propaganda "ellos". Nogensmenys cal atendre on els "fa mal". És evident que es tenen, a si mateixos, per ciutadans de segona. No volen fer allò universal que farien a qualsevol lloc del món i ací no volen fer. M’ha agradat força. El seu és un problema d’universalitat i això es cura viatjant molt i molt i no demanant cocido madrileño a Rwanda que és el que solen fer quan viatgen. Españolear i marcar paquete. No volen aprendre d’altres cultures de les quals el món està farcit. Com veus he tingut la paciència de vore-m’ho de cap a cap.
Cordialment.
Només espero que un documental tan manipulat, mentider i barroer com aquest serveixi per fer "despertar" d’una vegada al conjunt de la població i tots els catalanets units plantem cara a aquesta Espanya que tan poc carinyo ens té.
Els castellans, cada cop que veuen que Espanya no és tota castellana, tenen una sorpresa desagradable. És normal, perquè a l’escola, a la televisió, als diaris, a tot arreu, els presenten Espanya com una única nació construïda entorn de la història, la cultura i la llengua castellanes. El que haurien de fer és construir-se la seva pròpia nació -Castella- i no haver de necessitar ser espanyols de nació. Com han fet històricament els anglesos, que si es quedessin sense Gran Bretanya encara els quedaria una nació nítida i consistent: Anglaterra. Si els castellans tinguessin una alternativa a Espanya, si poguessin triar entre ser de nació castellana o de nació espanyola, aleshores potser als catalans ens deixarien en pau. Ja ho va dir en Pasqual Maragall quan va haver-hi l’afer de les sel·lecció d’hockey sobre patins: "Si resulta que Catalunya no pot jugar contra Espanya, que es canviïn el nom." En Maragall volia dir que de sel·lecció espanyola no n’hi ha d’haver, que n’hi hauria d’haver una de castellana. Però bé, els catalanistes el que hem de fer és deixar de queixar-nos pel què diuen o fan a Madrid i posar tota l’energia en fer país i països catalans. Per exemple, salvant TV3 al País Valencià i aconseguint que els canals valencians es puguin veure al Principat. Cal superar l’actitud del català emprenyat, que no porta enlloc, i adoptar-ne una altra: la del català actiu. Perdoneu la parrafada.
ufff,
jo tb me l’he "xupat" tot, i ha sigut dur. Sort del ninotet anti-stress.
pots llegir-ne el comentari al meu bloc.
salut !
Besades i un plaer llegir-te, xiqueta.