PP: Pèls de Punta
Així és com anomenaré el PP a partir d’ara: els que em posen els pèls de punta.
I dec ser masoquista, però no he pogut evitar fer una repassada a la premsa espanyola aquest matí per llegir les cròniques de la manifestació d’ahir a Madrid. El primer que em sorprén, com a concepte, és com són de llestos. Apropiar-se del fet de manifestar-se amb pancartes i consignes (inclós el ‘luego diréis que somos cinco o seis’), cosa que la dreta ha criticat tota la vida, és un colp d’efecte brutal.
Però més enllà d’això, m’han cridat l’atenció alguns detalls que es veuen molt bé, per exemple, a la col·lecció de vídeos que ha preparat El Mundo (diari que no mire sovint, però que en dies com hui intente consultar, juntament amb La Razón).
En tenen un on pregunten a la gent de la manifestació per què complia pena De Juana. Un parell l’encerten. La resta diuen coses com:
– Por pedir champán francés y langostinos cuando había "atentaos".
– Por asesino.
– Por un libro que ha escrito.
I més enllà de les diverses consignes que demanen la dimissió de Zapatero i la convocatòria d’eleccions, es van dir més coses. I crec que és interessant saber-les, per tenir clar (per si no ho estava prou) quin cacao mental han aconseguit crear els mitjans propers al PP:
– No nos da la gana que suelten a De Juana (això és una raó ben argumentada, sí senyor)
– A por ETA, oeeeeee (amb la mateixa cançoneta que tan bé els va anar al mundial de futbol)
– 11M, ¿quién ha sido?
– España es una y no 51
I la que més m’ha agradat:
– "No somos fachas, somos españoles"
Com si fóra incompatible, tu.
I cada vegada