Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Mila

Les llibretes (seixantena carta a la meva néta).

5 de març de 2018

Estimadíssima Mila, Hi ha una dita popular que diu que viure mata. La vella saviesa, amb aquella manera essencial i rotunda pròpia de les cites, ens esperona a estar preparats perquè per molts alts i baixos que tingui la nostra existència l’única certesa inapel·lable és que té un final. Que hi ha la mort, vaja.

Llegir més

Les noies (cinquanta-vuitena carta a la meva néta).

5 de febrer de 2018

Estimadíssima Mila, No és aquesta la primera vegada que t’explico que l’àvia i jo pertanyem a una generació que ha tingut el privilegi de viure el període de la història en el que s’han concentrat més canvis, avenços i transformacions  –tècniques, ideològiques, estètiques, socials…–  en menys temps: la segona meitat del segle XX i el

Llegir més

La teva gent (cinquanta-cinquena carta a la meva néta).

6 d'octubre de 2017

Estimadíssima Mila, Tal com t’explicava al final de la carta anterior, el diumenge passat a les cinc del matí, encara fosc, em vaig encaminar cap a la plaça Sanllehy per començar un dia que ja m’imaginava que seria llarg, cansat… i històric. Abans d’arribar em vaig penjar al coll la credencial d’apoderat de l’Assemblea Nacional

Llegir més

“¿Ja s’ha acabat?” (cinquantena carta a la meva néta).

24 de maig de 2017

Estimadíssima Mila, La carta d’avui la començo parlant-te d’un món ben curiós: el dels somnis. I, tot i que intueixo què és el que et vull dir, em poso a escriure’t sense un pla gaire preestablert. A veure com sortirà, l’experiment… Potser t’estranyarà el que et diré, però t’he de confessar que als meus seixanta-set

Llegir més