Chào ông Viêt Nam

Molts anys seguint Lluís Llach per sentir totes les emocions escoltant la seva música. Avui és el seu comiat de concerts, però un músic no deixa mai d’escriure la seva música i interpretar-la. No puc ser a Verges; vaig ser al Nou Camp i a molts altres llocs, ja m’està bé.
La meva Ítaca ha estat Ha Long, al Mar de l’Est o de Xina, al nordest de Viêt Nam. Patrimoni de la Humanitat.
Sempre somiem en llocs paradisíacs o monuments emblemàtics. Els visitem, els sentim, els guardem dins les nostres retines, però pocs ens encoratgen a tornar-hi.
A Ha Long hi vols tornar. Per això, no serà el meu últim viatge.
Però no forçaré gens la travessia. És preferible que duri molts anys i ja quan sigui vella i fondegi a l’illa, rica de tot el que hauré guanyat fent el camí, sense esperar que m’hagi de donar riqueses.
Ítaca m’ha donat el bell viatge. Sense ella no hauría pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que em pugui ja donar.
I si la trobo pobra, no és que Ítaca m’hagi enganyat. Sàvia com bé m’he fet, i amb tanta experiència, ja haurè pogut comprendre què volen dir les Ítaques.