Avui, dia 9 d’agost, és l’aniversari de l’A., festa grossa a casa per bé que alguns anys -aquest encara no- la data ens agafa enmig de l’itinerari per algun país d’aquests que nosaltres tenim costum de visitar. És a dir, terres on hi hagi passat la romanització com França i, sobretot, Itàlia (amb l’única excepció dels USA, tot
Avui és un dia important per mi. Important de debò. Fa ni més ni menys que 40 anys que em vaig casar amb l’A. I en fa 45 des d’aquell dia -un dijous de 1967- que, saltant-nos les classes de l’Escola Industrial i passejant per la Rambla, li vaig fer saber que em calia tenir-la a prop. Va ser un gran dia.
Quan vaig començar a sortir amb l’A. (aviat farà quaranta-cinc anys), una de les coses que més em va sorprendre de la seva família materna va ser la gran quantitat d’oncles -i, per tant, de cosins- que tenia. Tanta colla eren que jo, que venia d’una família formada per mitja dotzena escadussera de membres, vaig haver de fer-me un
Un any més arribem amb salut i alegria al 30 de novembre i l’A. i jo -que en aquestes coses som uns clàssics- celebrem que portem 39 anys de casats i 44 des que vàrem començar a sortir. Tot el mateix dia. Pels mandrosos de les restes diré que parlo dels anys 1967 i 1972. Poca broma.
Passaven cinc minuts de dos quarts de quatre quan m’he despertat de manera sobtada. En aparença tot semblava normal: si fa no fa era l’hora que cada nit m’alço del llit per anar a orinar (i, certament, tenia pixera). Mentre em plegava a les servituds de la fisiologia m’ha arribat una remor del menjador que m’ha fet pensar que, més que la coïssor urinària, el
El dimarts passat, com cada 30 de novembre, l’A. i jo vàrem celebrar el nostre habitual doble aniversari: el de casament (el trenta-vuitè) i el del primer dia que vàrem començar a sortir junts (el quaranta-tresè). Ni un sol any ens ha passat per alt la data i sempre l’hem celebrada d’alguna manera especial. Procurant trencar rutines. Fent-la
“No cal que ens tornem a veure fins al novembre de l’any que ve. Ja està”. Amb aquestes senzilles paraules ahir per la tarda l’A. va saber que es tancava de la millor manera que podíem esperar un incident que va irrompre en les nostres vides sense avisar ara ha fet deu anys. Un incident la superació del qual es deu
Enguany l’A. i jo hem celebrat el 30 de novembre, l’aniversari del nostre casament, al Delta de l’Ebre. Hem aprofitat un regal que els bons amics J. i G. ens varen fer l’agost passat quan l’A. va fer seixanta anys (vegeu aquí) i ens hem allotjat al Delta Hotel, de Deltebre. Ha estat un cap de setmana
L’endemà de la festa grossa (vegeu aquí) evoco els detalls de la jornada. Va començar amb sessió matinera als Banys Àrabs, a tocar del Born. Un regal de Reis que encara no havíem aprofitat i que ens va proporcionar hora i mitja de banys de vapor combinats amb immersions a piscines amb aigua a diferents temperatures. Relax i, alhora, un sotrac als nostres cossos
A casa som festers de mena. Vull dir que tant a l’A. com a mi ens encanta celebrar coses. I val a dir que després de tants i tants anys de convivència -amb l’afegitó de la meva dèria per anotar els esdeveniments importants- en tenim una bona pila, de coses a celebrar. Especialment els aniversaris. I
Com cada 30 de novembre avui l’A. i jo celebrem aniversari per partida doble: el de casament i el del dia que vàrem començar a sortir junts. Va ser el dia de sant Andreu de 1972 i de 1967, respectivament. Gairebé en el plistocè, vaja. ¿Què hauria d’explicar d’especial avui que no hagi explicat en aniversaris anteriors… (n’hi ha més) … o
Com fem cada 9 d’agost el dissabte passat vàrem celebrar l’aniversari de l’A. amb la corresponent festa grossa. Aquesta vegada l’escenari va ser Sant Pol de Mar. Per les característiques de la data la majoria de les vegades l’aniversari ens agafa de vacances. Recordo que els 30 els vàrem celebrar a Mallorca (“Oda als trenta anys d’una nina… i a
Ara fa justament dos anys explicava (vegeu aquí) una curiosa tradició que l’A. i jo vàrem conèixer durant els nostres estius asturians a Vegadeo (dècada dels 80). Es tracta de “la gira” i per explicar-la de manera molt resumida diré que era una manera d’allargar una setmana més la festa major del poble. “La Patrona”, que en diuen allí. Des de fa
Fa trenta-cinc anys, tal dia com avui -30 de novembre, sant Andreu-, l’A. i jo ens vàrem casar. I fa quaranta anys -també dia per dia- que vàrem començar a sortir junts. És a dir que, com qui no diu res, la nostra història comuna es remunta a 1967. L’any que, per exemple, es va suïcidar Luigi Tenco
Dijous de la setmana que avui acaba. Quedem a un quart de tres a Rambla-Portaferrissa. Jo vinc de la feina i ella de fer unes quantes gestions i un tip de caminar. Volem anar a la sastreria Modelo per dos motius: per veure si els queda alguna jaqueta d’estiu per a mi i per acomiadar-nos de la