L’apunt de cada 30 de novembre -que m’atreviria ja a definir-lo com un clàssic després de tants anys de fer-lo
(*)– m’agafa, a la feina, immers en plena fase de caos, desordre i descontrol derivada de la meva imminent jubilació. Desmuntar gradualment una mica de despatx mentre la brega del dia a dia continua, seleccionar quins papers em quedo, quins llenço i quins queden a disposició de qui m’hagi de substituir, tancar assumptes que estaven pendents, organitzar els rituals de comiat… tot plegat configura una situació que en mi, que sóc persona endreçada i amant de l’ordre i la planificació, em resulta quasi impensable.
(n’hi ha més)
I, tanmateix, el cert és que avui celebro una vegada més el privilegi de portar exactament quaranta-un anys de la meva vida casat amb l’
A. i cinc més (també exactament) fent allò que en altres èpoques es deia
“tenir relacions” o fer el
“nuviatge”.
Cada 30 de novembre jo celebro l’avinentesa d’haver pres una decisió sàvia i encertada que ha donat sentit i trellat a (uff…) TRES QUARTES PARTS del temps que porto ja viscut.
El setanta-cinc per cent d’una vida…
Es diu de pressa, s’assaboreix dia a dia… i no te’n canses mai.
——————————————————————————————–
(*) Els anteriors apunts sobre el tema els trobareu entrant a l’apartat A. de la columna de categories d’aquí dalt a la dreta. I si no us voleu complicar la vida cliqueu aquí i avall.