La son
Deixa un comentariSe’m tanquen les parpelles
dins d’un silenci pregon.
Tothom dorm i el pare descansa,
però els ulls se’m tanquen.
La bellesa de l’esgotament.
El ric silenci de la canalla.
Tendresa infinita cada nit.
Dolçor eterna quan tot es gira.
Ells, menuts. Ella, esgotada.
Jo que resto lluny de la flassada.
Barcelona, Sant Patrici, 22h17′
Lluís de Taradell
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 18 de març de 2016 per Lluís Mauri Sellés