El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Arxiu de la categoria: 05b. Ratlles curtes

Taradell

Deixa un comentari

Taradell és calma i fresca
Taradell és segura sagrega
La llar del rodamón
que para de viatjar.

Taradell és ingènua tendresa
Carregador de bateries
per a seguir batallant.

Taradell és matinada
Taradell és migdiada,
Taradell és rocosa i plana.
Taradell és bosc i cabana

I aquella calma fresca
que arriba quan el sol
se’n va.

Endormiscat,
em gronxen sos braços
sota el somriure foteta
del gegant Matagalls.

La sal

Deixa un comentari

Aromes de sal en matinada fresca
Es bressolen les cortines
al ritme de les ones.
El sol remunta a llevant
Els marines fan footing
Les indigenes se’ls miren, tot caminant.
Vila de Rota, guaita de la badia
Calma i somnieg i el so de le ones
que, a l’arena, van picant.
Una barca de pesca, un veler,
la mar és plana i serena,
aliena a reis i lleis.
És l’hora de la salabró dels navegants.
image

Estiu ardent

Deixa un comentari

A peus d’un volcà, hi ha casa meva.
A peus d’un volcà que vora la mar es fa.

El llevant, quan bufa,
aireja l’estança
i ompla de gaubança
mon tendre cor joliu.

Improviso dins la foguera
d’un estiu roent que’l son altera
i obra les portes de l’ardent infern.

Sucats en fresques aigües cristallines
vivim l’anarquia de cossos despullats.

Foraelmón, tot s’enroca i tempesteja
i els herois sovintegen
cabalcant cavalls de paper.

Foragitats del món,
inadaptats per llurs causes,
restem fidels a l’Amor permanent.

Fantasmes fugiu, lleveu-vos les caretes,
mostreu la poteta de llop encabronat.
Que naltros aliens a les vostres causes
seguirem gaudint d’aquest suau airet.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 13 de juliol de 2015 per Lluís Mauri Sellés

Esgotament total

Deixa un comentari

El cap deixa de respondre
dins la fosca, sobre el sofà.
La vida és constant revolta,
la doble volta del pare total.

Esgotat, m’assec al silenci
i em veig brut i envellit,
taujà i mig adormit.

El cap, curtcircuitat,
pateix pels vermells
caiguts en combat.

De lluny es pateix més,
la llunyania del pare total
que es comporta com cal
i escull ésser de casa.

És de fosc quan hi veig clar.
És de fosc, quan els menuts dormen,
jo ja els trobo a faltar.

Nit de diumenge

Deixa un comentari

Nit de diumenge.
Trona un castell de focs.
Un veí obra una llauna.
Els cotxes rondinen de fons.
Silencis d’estival primavera.

Finestra oberta. Muts els records.
Un ocell piula en la fosca:
Massa llum el destarota.
Oïda fina per un pare resolt.
La tronada que resona.
Les rialles de les veïnes.

Ella dorm, el patufet també.
I jo deixo quatre ratlles
d’una intimitat urbana
que em manté ben connectat.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 8 de juny de 2015 per Lluís Mauri Sellés

Planoles en família

Deixa un comentari

A Planoles, bella vila,
els MauVe ens hem aturat
per a passar-hi un parell de dies
de pau i tranquil·litat.

A veure Nevà i llur hípica
nosaltres ens hem apropat.
I la menuda de casa
un pony per fi ha muntat.

Al Roc Blanc hi han fet un refugi
molt ben acondicionat.
Caldrà dormir-hi algun dia,
és un raconet encantat.

I el Pere Figuera de Planoles
és un alberg de nota,
on la Renfe, si no s’encalla,
et deixa a la porta de casa.

Cuina bona i la Pura amical
que et fa l’estada genial.

Cap de setmana per belles valls
on arriba l’aigua i l’aroma
del pare Puigmal.

Menuda flor del cirerer

Deixa un comentari

Menuda flor del cirerer,
badada al mestratge dels vents,
l’abella treballa la mel,
brunzits del cel
al pati de casa.

Primaveres eternes i perennes
Primaveres d’instants sublims
Primaveres que ja esperes
per veure florir les cireres
i rebrotar la morta parra
que fructifiqui a la tardor.

Raïms i cireres
Cireres i raïms.
Brots i flors de primavera
que el gust altera
i eleva l’esperit.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 17 d'abril de 2015 per Lluís Mauri Sellés

Indrets

Deixa un comentari

Baixant de Taradell,
els roures desfullats
s’alcen damunt catifes grogues.
El fred no s’ha acabat.

Rere el bell mas, una font.
Al voltant, cavalls tranquils.
L’indret és la calma
d’un paisatge arranjat.

Lluny encara, ens veu Vic.
Més a prop, una font seca
i les oques cridaneres
i les gallines, que cloquegen.

Si el paradís fos a la terra
en aquest indret niaria.
Un bocí de pagesia
qu’una bona mà a servat.

País de noucentistes.
Salvatge jardí domat.
Paisatge de Catalunya
que, a mi, m’ha embruixat.

Al·lucinacions d’un vell malalt

Deixa un comentari

Suant sota els llençols
la febre que m’amara.

Així hauria de ser jo
… hores d’ara.

La feina, la filla malalta.
M’atrapen les excuses
i el cos se n’exclama.

On és la lluna plena.
On viu el sol matiner.

Rodejat de fal·laces mentides
admiro les formigues
que’m burxen les oïdes,
que’s remouen per tot el cos.

Demà, serà millor.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 6 de març de 2015 per Lluís Mauri Sellés

Com un bacallà

Deixa un comentari

Com un bacallà,
penjat en un enreixat
damunt d’un penya-segat
al nord d’Irlanda.

Així em sento jo.
Així em trobo
en aquestes hores
fosques d’íntima vida.

La menuda, malda per dormir
alienant-se dels batecs d’un món
enrabiat per tramuntanes intenses.

De tant en tant, se m’abraça en somnis.
De tant en tant, el soroll s’atura.
De tant en tant, la Casa es muda
i sembla que hagi de sortir volant.

I és que Lesseps
no és només cruïlla d’arcans
camins. Lesseps és l’esclat obscè
dels amors de la plana i la muntanya,
de la mediterrània i el Puig de l’Àliga,
de la vida i de la mort.

Misteri i rauxa eterns
que’l tou asfalt no pot
enclaustrar.

Al cim de la Casa Claudi Alsina
25 de gener de 2015. 4.00 a.m.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 26 de gener de 2015 per Lluís Mauri Sellés

Ciutat corcada

Deixa un comentari

Entre la ciutat podrida
i la ciutat morta,
erem cucs
en ciutat corcada.

Cucs esclafats
per un món hostil.
Cucs que maldavem
dins d’un món feliç.

Jo era gran
quan la ciutat era morta.
Jo era jove
quan els companys van finir.

Anys foscos, ciutat corcada.
Tot era bell per l’integrista social.
Tot era dolor pel pobre inadaptat.

Ciutat morta reobra ferides.
Ciutat morta en record d’un corcor.
Quan acabarem les penúries?
Quan fugirà el dolor?

En memòria dels caiguts, 1984-1992

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 19 de gener de 2015 per Lluís Mauri Sellés

I, mentrestant, la gana perviu

Deixa un comentari

Tornar a la feina.
Seguir amb la familia.
Comprovar que la fosca avança.

I sentir una flameta propera,
un alè menut, un somriure fresc.

Allà, la seguretat i les lleis
per enfonsar la humanitat.

Aquí, la institucionalització de la revolta
per acabar amb els rebels.

No hi ha pàtria sense gent.
No hi ha gent sense pàtria…
… o potser si.

Dificil ser pont.
Fàcil viure-hi sota.

Quatre ratlles pel broc gros.
Quatre mots de carbonera.

De fora estant,
la nit.
Dins del mas,
el caliu:
un alè menut,
un somriure fresc.

La resta…
… fer patir i allargar agonies.
Arreu.
Per tothom.
Bon dia.

Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes el 16 de gener de 2015 per Lluís Mauri Sellés

Mandrós

Deixa un comentari

Mandrós acabo el 2014.
Mandrós cloc un any joiós.
Mandrós i mancat de paraules.
Mandrós i un xic confós.

Nova paternitat estrenada.
N’era una i en són dos.
Nova vida encetada.
La familia d’un cargol.

Any de rauxa assenyada.
Any de vida desfermada.
Any de lluita renovada.
Any de goig i patiment.

Esperem que el 2015
ompli de magia aquest món
i que les llavors fructifiquin
en bosc salvatge i esponerós.

Au!