Ara que dormen
Deixa un comentariAra que dormen,
i el pis és ben fosc,
surto al balcó
i admiro Barcelona.
La nit em bressola
i una remor distant
em recorda la sort
de viure un instant.
Ara que dormen,
i el silenci és pregon,
se’m cau un somriure
de pare enbruixat.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 00d. Paraules per a Eva (i Alex), 05b. Ratlles curtes, General el 23 d'octubre de 2015 per Lluís Mauri Sellés