Jo sóc el vellutat
Deixa un comentariJo sóc el vellutat,
car tinc dos ulls de vellut.
Mo són pas fills de cap baralla,
que són nats de l’enuix.
L’enuix de les malures
que m’han vellutat els ulls
i, com orb entre la boira,
veig el món un xic obscur.
Com als vampirs,
la llum em molesta.
Com els empestats,
tothom em defuig.
Jo sóc en tant mala hora
que, a ma filla,
he vellutat un ull!
Mal destí! Mala jugada!
M’esquinçaria el cpr sencer!
Però m’aixeco de la trompada.
Lluitarem plegats, bella ponzella,
contra els velluts sobrevinguts!
Me’n vaig a destilar gotes
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 00d. Paraules per a Eva (i Alex), 05b. Ratlles curtes el 18 de setembre de 2016 per Lluís Mauri Sellés