El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Negres tempestes
fan de la nit, dia.
Els llamps espeteguen
tot il·luminant el tro
percutor.

L’aigua inunda carrers
i clavegueres. Les rates
suren. Un roc les alcança.
Un nen riu, tot xop i cara
brut.

I aquells ulls,
aquella mirada foteta
de qui no té res a perdre.

Tothom dorm a casa,
però jo visc la tempesta
arraulit en el sofà.

Vindra la calma
Vindra la calma
Vindra la calma

I en fer-se de dia,
el cel és clar.
El sol és senyor
i jo tinc son.