Vértigo
Deixa un comentariVertigen de veure’t convalescent
d’una vida veloç i densa.
Vertigen immens en saber-me
sol davant un món immens
i les vigílies perennes
que’l menut demana.
És quan faltes que ho veig clar.
I em reforço moralment
per carregar el pes immens
de tirar-ho tot avant
perdent quarts i hores.
L’amor és la carrega suprema
que em fa avançar a les palpentes.
L’amor discret de qui ja ha fet pasqua
i tot és certesa que, sense tu,
no sóc res.
Joiosa dependència!
La que troba l’independent!
Lluís de Taradell
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 29 de gener de 2016 per Lluís Mauri Sellés