Oi?

Avui fa vuit dies que, com un tsunami, vam ocupar l’aeroport de Barcelona. Vaig viure el camí a peu des de l’estació de metro Mercat Nou fins a la T1 i, al vespre, la tornada fins a la T2 com dos moments de comunió col·lectiva i d’exaltació individual. Quin goig que fèiem! Quina força que vam descobrir que teníem! I així va començar una setmana que ens ha posat a prova i que, crec, hem superat amb nota. I això que alguns dels entrebancs que hi hem hagut de sortejar no eren gens fàcils. Vaig parlar del meu dimarts en un altre mail obert: […]

(més…)

Quina setmana més moguda! Escric aquesta nota que tot just és dimecres, o sigui que només fa dos dies que vam conèixer la injustificable sentència emesa pel Tribunal Suprem. Dilluns, però, el mail obert quinzenal parlava d’això que ens en fan dir els cossos i forces que teòricament vetllen per la seguretat dels ciutadans, a propòsit de les declaracions polítiques del general Garrido de la Guàrdia Civil. I ho feia en aquests termes: […]

(més…)

L’últim mail obert volia respondre més amb el cap que amb l’estómac a les detencions dels nou membres dels CDRs acusats de terrorisme. I ho feia implícitament, compat i debatut, amb una apologia i una reivindicació de la dissidència. Que és, també, el que hi ha en joc en aquest procés de repressió que Espanya ha emprès de moment contra nosaltres. Davant la qual si callem estem morts. No podem callar: hem de cridar més fort, tot i amb el risc que puguem córrer. […]

(més…)