Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El caminant prossegueix a la perifèria de Vallada. A escassos metres descobreix l’ermita del Diví Jutge,
protegida per la negra reixa i els verds xiprers, evocadors de la mort elevant-se cap a la Vida, dramàticament en la tràgica primavera de 1748.

“Compta amb els ermitoris Sant Sebastià, Sant Crist del Calvari i Diví Jutge, aixecant-se en el lloc d’aquest últim tendes de campanya quan van ocórrer els terratrèmols de Montesa, on es va
col·locar el Santíssim Sagrament “(Sanchis Sivera. Nomenclàtor, pg. 433). Posteriorment les comitives
fúnebres s’aturaven allà, cantant-se un respons per l’ànima del difunt.

En pelegrí envolta la petita ermita, observant porta adovellada, la rajola amb el nom del recinte sobre aquesta, l’ócul petit, el frontó triangular, espadanya amb la campana “Francisca Pascuala Maria del
Carme “, de 37 kg., Fosa en 1942 i la creu lobulada. En el centre s’aixeca la cúpula amb faldons sobre tambor octogonal. A l’interior és un petit creuer amb absis semicirculars en els braços i altar on es venera el titular.

“En el llenç està pintat Nostre Senyor, assegut al centre del quadre, empunyant a la mà dreta una llança i en l’esquerra una creu. Als costats, sota pesades vestimentes, apareixen, de genolls, la Mare de Déu de Gràcia i Sant Bartomeu, que porta a la mà la fulla amb què va ser escorxat. Als peus d’aquestes
figures, el pintor ha situat, com a bon miniaturista, una sèrie de personatges diminuts formant una llarga processó “(Luis Lluch B. Garin. Ermites i paisatges de València-II, pg. 212).

Lectura: Jeremies 30, 10-11a.