Els Papers de Santa Maria de Nassiu

És el “Paratge de les ermites” el cor natural i espiritual de Vallada, lloc de descans, oci i trobada amb Déu i la natura, en la soledat del pelegrí i la companyia del caminant.

En entrar en la placeta troba un baldaquí d’estil romànic, amb quatre columnes corínties sustentant el dosser i custodiant la Mare de Déu en la seua assumpció. Entre el canó d’aigua i l’estàtua s’ha gravat: “Les mestresses a la Mare de Déu, Vallada Agost de 1990”

Sengles senyals indiquen la pujada cap a la gruta, accessible a les persones amb dificultats per a caminar. I s’hi obri l’arbrada plaça, terrassa entre el vessant de la “Serra Grossa” i l’esplèndida vall de tarongers.

En la cavitat de la roca trobem la imatge de la Mare de Déu de Lorda, duta d’aquesta població francesa. Una xicoteta cova acull l’altar i canelobre. A pocs metres una placa de marbre commemora la benedicció del lloc per l’arquebisbe Don Agustín García-Gasco el 7 de maig de 2006. Però va ser anys abans quan els rectors En Constantí i n’Antoni decidiren construir en aquest paratge la gruta, indicant el lloc. Posteriorment sent alcalde D. Fernando Giner, home gran devot d’aquest santuari, i el rector Don Àngel González Durà, promogueren la construcció del santuari de Lorda a l’arxidiòcesi.

El pelegrí prossegueix escoltant el rumor d’una font que dóna aigua des de la xicoteta gruta, il.luminada per la imatge de la Senyora de Massabielle, germana de les que presideixen les piscines d’allí. Queda per asseure’s en els bancs de pedra i suport de ferro dedicats a les lleves de 1963, 1965…

Lectura: Joan 5, 1-9