1 . Només per avui tractaré de viure exclusivament el dia, sense voler resoldre el problema de la meva vida tot d’una vegada . 2 . Només per avui tindré la màxima cura del meu aspecte : cortès en les meves maneres , no criticaré ningú i no pretendré millorar o disciplinar ningú , sinó
Crist ha ressuscitat! Vos remetem adjunt el Calendari de celebracions litúrgiques i de reunions de l’ORATORI DE SANT FELIP NERI – VALÈNCIA maig – juliol 2014
En el vessat septentrional i pròxim a les muralles de la fortalesa saguntina i al teatre romà serpenteja en ziga – zaga el calvari , escenari del cant dels motets a l’alba del Divendres Sant. Un original arc d’entrada , immortalitzat en 1910 pel pintor Santiago Rusiñol , ens convida a ascendir cap a dalt
Ahir podíem llegir a El País que un de cada sis ajuntaments redueix el deute públic en 2013. És una bona notícia, però. De tota manera, com sempre, cal llegir la lletra xicoteta. I així sabem que dels municipis amb més de 50.000 habitants els més endeutats són: Jaén, Gandia, Ceuta, Parla, Reus, Jerez de la Frontera,
Me escribe un sacerdote que se dice “de izquierdas, si es que esta palabra aún tiene sentido”, y asume que para la mayoría es “un perro verde”. Pero se lamenta –habla incluso de “desesperación”– porque ve que desde hace diez años, “después de los nefastos días del 11-M al 14-M”, no le queda más remedio
El pueblo, en su inconmensurable sabiduría, sigue comportándose de una manera inteligente.Por eso mismo apoya:A quienes aprueban el retraso en la edad de jubilación.A quienes aprueban reformas laborales.A quienes mantienen a las viudas con la mitad de la pensión.A quienes privatizan servicios públicos.A quienes privatizan la sanidad.A quienes privatizan la educación.A quienes aprueban salarios mínimos.A
Us deixe la traducció d’aquest tristament boníssim article: Un bon dia de l’any 2014 ens despertarem i ens anunciaran que la crisi ha acabat . Correran rius de tinta escrits amb els nostres dolors , celebraran la fi del malson , ens faran creure que ha passat el perill encara
Davant el soroll que hi ha amb el no gens recomanable nomenament d’Antonio Cañizares com a arquebisbe de Barcelona, m’ha arribat un correu molt il.lustratiu sobre els motius d’aquest soroll. Espere que el papa Francesc no caiga en aquest error grandíssim. Una opinió que pot ser no et deixi indiferent… Amigos: Ante el rumor “fundado”
Ahir, 10 de maig, ma mare féu 88 anys. En aquell llunyà 1926, la meua iaia donà a llum una bonica xiqueta a qui li posaren el nom de Carmen (ja se sap… què passava en aquell temps amb els noms, tots castellanitzats). Fou inscrita al dia següent al Jutjat de Pau del poble, i
1 de mayo de 2014. Se acaba el partido de fútbol Valencia-Sevilla, en el que en el último minuto del tiempo de descuento marca gol el equipo andaluz y con ello se clasifica, en lugar de hacerlo el Valencia, para la final de la Europa League en Turín a disputar frente al Benfica. Viendo el
Pujant al teatre romà, en el carrer del Castell es troba l’ermita, la construcció de la qual data de 1814. De l’edifici arranca l’arc que donava accés a l’antic call, sustentant-se en un extrem sobre la façana. Aquesta té porta allindada, en què s’ha obert un espiell. A ambdós costats destaquen els socolets amb el
L’origen de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de la ciutat de València, es troba en la Confraria dels Innocents i Desemparats, fundada en 1414. El 24 de febrer de 1409, fra Jofré, frare mercedari del convent de la Mercè de València, anant a la catedral defengué a un pobre dement
Sagunt podria anomenar-se la “ciutat de les ermites”. A poc metres de la de la Puríssima Sang, es troba aquesta de la Mare de Déu dels Dolors. Fou el 1860 quan una veïna devota d’aquesta advocació sufragà la construcció d’aquest edifici, del qual sobreïx la façana. La porta està emmarcada per un arc . En
És el llibre que he llegit darrerament. És una mena d’exploració de la memòria personal de l’autor, exploració amb la qual m’he sentit identificat. L’autor evoca la seua infantesa en un barri perifèric de València. I és aqueix tramvia el mitjà amb què l’autor i la ciutat s’uneixen. I aqueixa memòria que l’autor conta en
Aixecada a l’antiga jueria , el seu origen es troba en una de les germandats de penitència més antigues d’Espanya, la Confraria de la Puríssima Sang , la qual es va establir després de l’expulsió dels jueus ( 1492 ) a la sinagoga , ubicada al carrer Sang Vella. El mal estat de conservació de