Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Però no cal oblidar que primer foren ells. Ens han perseguit a tots. Primer anaren a pels jubilats però com ells tenen la jubilació assegurada, no els va importar fer-los mal, Després anaren a pels malalts, els discapacitats, els dependents i com ells no tenen problemes de diner, no els va importar carregar les famílies amb un pes que no podien suportar. Aleshores anaren a pels funcionaris, els metges, els professors. Anaren a per la sanitat i a pels nostres col.legis. Vam intentar dialogar, però ens remeteren a la llei, aqueixa llei que ells mateixos fan i que sempre els afavoreix, i que si no els beneficia… doncs la canvien i ja està! Vam protestar pacíficament i ens enviaren els antidisturbis i ens acusaren de ser grups desestabilitzadors.

No els va importar mai que hi haja milions d’aturats, així que els van furtar un tros del poquet que els quedava i els cridaren “QUE SE JODAN” en meitat del Congrés. I van començar a fotre’ns a la resta, a la cultura, als miners, a tots els contribuents, als nostres fills, als que els robaren el futur i els condemnaren a la immigració. Anaren a per tots nosaltres i no els va importar fer-nos mal per tal de no fer-se’l als seus.

Els jutges de l’estat i el tribunal europeu decretaren que les hipoteques d’ací eren il.legals i abusives i no els feren cas. Milers de persones al carrer i un milió i mig amb la seua signatura van demanar aturar aquesta sagnia i no els han fet cas. Segueixen donant l’esquena a la realitat, jugant amb les paraules per tal de disfressar els seus abusos de poder i els seus injustos assetjaments al ciutadà, els seus escarnis o escratxes. Segueixen augmentant la pobresa, la desigualtat, l’atur i encara s’indignen perquè la gent protesta. 

Ells són l’escarni d’aquest país. Els que fan escratxe a la democràcia cada dia, deixant que siguen els interessos egoistes i usurers dels mercats els que estiguen per damunt de les persones, protegint i donant suport als defraudadors i corruptes com si foren víctimes de la nostra indignació descontrolada… Certament haig de dir que no sóc partidari dels mètodes violents per tal de defendre els drets de la gent… però quan el diàleg és impossible, ja que és incapaç d’escoltar la queixa de qui pateix, quan els poderosos s’amaguen en la injustícia per tal de fer valer els seus privilegis i interesos… la violència no és premeditada. Sorgeix de manera espontània, com una conseqüència lògica. La INJUSTÍCIA produeix VIOLÈNCIA. Atinguen-se a les conseqüències.