Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Tots hem estat testimonis alguna vegada, o directament protagonistes, d’aqueixes escenes en què, darrere la petició per un xiquet d’algun objecte o acció, l’adult que el tutela, pare, mare, avi, oncle o qui siga, després de tractar d’explicar les raons per què li nega el que demana o de desviar l’atenció del xiquet cap a una altra cosa, tanca la discussió amb un “perquè ho dic jo”.

Els psicopedagogs ens adverteixen dels riscos que l’ús i abús del “perquè ho dic jo”, per part d’adults en excés autoritaris, té per al desenvolupament de la personalitat de xiquets i adolescents, que pot veure’s anul.lada en l’edat adulta i ells mateixos convertits en éssers submisos, porucs i incapaços de prendre decisions amb llibertat. A més tendiran a reproduir les actituds autoritàries que visqueren en la seua infantesa i adolescència quan han d’actuar com a pares-educadors.

Contràriament, els professionals ens recomanen, amb l’afegit de molta paciència, escotar activament les raons dels seus demandants, donar sempre una explicació comprensible de les decisions preses i no tenir inconvenients a demanar perdó si ens hem equivocat.

Si aquestes pautes són vàlides per a la relació entre adults i xiquets, més ho són per a les d’adults entre ells, ja que no ha d’haver dubte, a diferència del que es refereix als xiquets, respecte a la capacitat dels adults per tal de prendre les seues pròpies decisions, per tal de raonar les seues demandes, per tal de comprendre les raons de les decisions d’altres, per tal de respectar amb responsabilitat el pactat i per tal de reconéixer l’error.

Doncs, malgrat les aportacions de la psicopedagogia, no sembla que els adults ens hàgem aplicat la recepta. Contràriament, en les societats organitzades i estructurades hi ha una tendència recurrent, per part d’aquells que assumeixen les tasques del poder executiu, a exercir les seues atribucions amb autoritarisme que sembla considerar la població en un estat de “pre-infantil”. Veritat que us sona?