Chào ông Viêt Nam

El primer que llegeixo del diari ARA és el sonet de’n Josep Pedrals. En un racó de baix de la penúltima pàgina del diari. I ahir, a la portada, ”Ara fem un any’, llegeixo:
Avui trobaràs curioses mutacions, hem convidat Josep Pedrals a mirar-se l’actualitat en vers. 

No sóc gens, ni mica, llesta per trobar mutacions, fer puzzles, mots encreuats, sudokus.
I fins avui pel matí no he trobat aquestes mutacions i això que ahir vaig estar mirant pàgina per pàgina, i res.

Editorial: L’eix de tot el procés educatiu ha de ser la lectura.
Mutació en vers: S’ha de llegir per jugar:
                          entrar per esbatanar-se,
                          capir per especular …..
                          Adonar-se de la farsa !

Entrevista H. President de la Generalitat a TV3:
Mutació en vers: Si, quan t’arribes al Mas,
                          el trobes erm i pelat,
                          vol dir que aniràs escàs
                          de pinso i d’ociositat.

Sarkozy refundarà la UE:
Mutació en vers: Contemplem llur convenir
                          amb un aguait taciturn,
                          esperant que Merkozy
                          no ens acosti a Mercosur

…. i anar llegint fins a 8 quartetes.

SONET:

S’esventen efluvis, flaires,
de la immundícia que vessa
del pillatge de l’Empresa
Metropolitana d’Aigües
Residuals (i valencianes).
Un exemple és la pudor
que fa la desproporció
del preu que la tal empresa
va pagar a unes romaneses
per parir una traducció:

Per fer traduccions fidels
(la rectitud sempre mana!)
les retiraven a hotels
de luxe els caps de setmana.

Gràcies Josep, tot un plaer llegir-te … per jugar i esbatanar-me.
www.joseppedrals.com

 

Sí, encara que sembli impossible, Daw Aung San Suu Kyi ha sopat, ha parlat, ha escoltat i ha posat tot el que hi ha de posar sobre la taula, personalment, i a la poderosa Secretària d’Estat dels EE.UU. Hillary Clinton.
Drets humans, alliberaments de presoners, reconeixement dels grups ètnics i el cessament de les guerres, continuar les relacions i enfortir-les amb els països veïns, com l’Índia, Xina, Tailàndia, Laos, Vietnam, Singapur, Filipines, Malaysia, Indonèsia, millorar la vida del poble. Dos eixos principals, salut i educació i una idea, tornar a ser una nació lliure, forta com ho va ser abans que els militars arribéssin al poder l’any 1962 fins ara.
Hillary Clinton ha deixat una sèrie de ‘globus sonda’ per obrir camí al president Thein Sein. A molts els sembla una mica com la sopa del lloro, però cal esperar els resultats.

Ha parlat personalment amb el president, militar, convertit en civil, per encantament i amb una dona que ha estat empresonada a casa seva més de 20 anys, sense cap contacte ni amb la seva família, ni amb la gent, ni res de res. Però és l’esperança del poble.
El fet és que la visita de Hillary Clinton ha estat històrica, i estic segura que ella s’ha sorprès del que ha vist ( que no tot, és clar ), un país que ahir mateix va aparèixer el seu nom en una llista com el tercer país, per la cua, més corrupte del món.

Hi ha molt a explicar, les reaccions, les entrevistes, aquests canvis que jo encara no veig del tot clars, però sí que és cert, veure a Daw Aung San Suu Kyi lliure i parlant amb Hillary Clinton, a Birmània, a casa seva i el dia abans en una residència diplomàtica sopant, mai m’ho hagués imaginat. Tot és possible.

Ara només vull veure que les portes de les presons s’obrin i surtin en llibertat els 1.800 o 1.900 presoners polítics, deixin entrar lliurement institucions humanitàries per treballar, es proclami el cessament de foc de les guerrilles amb les ètnies, i que aquestes ètnies es trobin novament lliures per viure en el seu país, es tanquin els camps de refugiats i la gent torni als seus pobles.

I tota aquesta gent que literalment ‘viu’ dels conflictes i sota el paraigües de la dictadura, tornin a casa i els deixin en pau, perque ells mateixos sabran portar el país on desitgen i volen, per convertir els seus somnis en realitat.

Arxiu: Escola Paung Daw Oo a Mandalay. Més de 7.000 alumnes. Un exemple a seguir per una educació dels joves d’aquest i de qualsevol altre país. Volen un futur millor. 

Sí, ja ha arribat i ja ha parlat amb el President Thein Sein. Abans de les eleccions es va canviar de vestit i el militar el té guardat en un armari.

Si preguntes a la gent qui és Hillary Clinton, ningú ho sap. Les expectatives, els resultats d’aquesta visita ja es veuran. Tot sigui per millorar el benestar de la gent.

Al llarg d’aquest últims anys, he vist també com molts occidentals, no tots però sí un nombre important, critiquen, parlen, escriuen, en contra del govern de Birmània i ‘defensant’ el poble. Fins i tot tenen una ONG i ni tan sols han visitat o han entrat a Birmània. Viuen a expenses de la pobresa de la gent. Qualsevol canvi és per aquesta gent un perill, se’ls acaba el ‘modus vivendi’.
És un altre decensís que he experimentat des de fa un temps; com hi ha gent que s’aprofita de les desgràcies per pujar esglaons i guanyar diners de la pobresa de les situacions i de la gent que malviuen.

Continuaré expectant a rebre notícies d’aquesta visita i els resultats.

Fotografia: Hillary Clinton i El president Thein Sein. Naypyidaw, nova capital del país. Seu del Govern.

Arxiu: Una de les moltes fotografíes que vaig fer el propassat setembre. Un mercat. Un bitllet de 50 kyats ((0.05 Euros).

Aquests bitllets quan viatges per el país no els veus, o quasi. Són d’ús exclusiu del poble. I si en tens un com aquest i vols pagar alguna cosa, no te l’accepten, perque està apedaçat. Normalment els bitllets que corren entre els estrangers o la gent benestant són de 5.000, 1.000 o 500 kyats. ( 1 Euro = 1.000 kyats aproximadament ).
Aquest és un dels temes que aquest ‘nou’ govern hauria de posar fil a l’agulla.