Chào ông Viêt Nam

ÚLTIMA HORA : L’apunt que vaig deixar el propassat dia 23 d’abril, encara és actual, però amb una diferència; el govern i el primer ministre NO volen negociar amb els camises vermelles.     http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/165948

Última hora: El que em pensava; més de 40.000 camises vermelles s’han traslladat del centre històric al centre financer de Bangkok, Rachadumri Road, on es troben els grans hotels i les botigues de luxe i manifesten la seva intenció d’acampar i resistir fins el final. Els partidaris del govern del primer ministre Abhisit han començat a arribar a la Ciutat, i l’enfrontament entre la gent de ben segur es produirà. Les notícies tornen a la premsa, Reuters, BBC, Indonèsia, però dissimulades, no de primera plana. De l’exèrcit ningún en diu res. La festa de l’any nou s’ha acabat.

He llegit ara fa uns minuts un article d’una periodista del New York Times, corresponsal a Hong Kong: Els manifestants es diverteixen, el govern està a la corda fluixa i l’exèrcit s’ho pensa.
Aclariment: Avui es celebra l’any nou a Tailàndia com també a Birmània. Però, malgrat tot, el silenci és ben evident i una empresa turística potent com la francesa Accor ja ha manifestat que les reserves que teníen del 80% han baixat a un 30% com a molt.

No ho veig clar.
Ni ahir ni avui  no ha estat possible  rebre informació des de Bangkok, ni llegir notícies de la BBC, i altres mitjans de comunicació. Els diaris de Viêt Nam tampoc en diuen res. Un silenci força sospitós.
Alguna cosa està passant i de ben segur les comunicacions han estat censurades, tallades, o no ho sé pas. 
La mort de 21 persones en els últims aldarulls dels camises vermelles enfrontats amb la policia, han fet trontollar els estaments politics del país, i sobretot els generals s’han començat a moure. Ja fa molts anys que Tailàndia és una dictadura militar ‘tova’, i el seu domini en front els seus veïns és inqüestionable. 

El primer ministre sembla que dimitirà i hi hauràn eleccions, però m’han dit que no vol marxar, no vol deixar el poder, i existeixen certes divisions entre l’exèrcit i els poders econòmics.  Els camises grogues no s’han vist en aquestes últimes setmanes.
Després de la meva estada en aquest país, lluny del poder econòmic i la gran Ciutat, penso que el poble espera una intervenció del seu venerat rei, com ja ha fet altres vegades. Però la seva salut és feble.

Els turistes hauríen de pensar-s’ho bé abans d’anar a Tailàndia, si més no fins que la situació estigui novament més tranquil.la o es convoquin eleccions.
Viêt Nam news informa, avui,  que l’Ambaixada de Tailàndia a Hà Nôi va demanar un llistat de turistes vietnamites que teníen previst viatjar a Bangkok i va demanar que no hi anéssin, de moment. És tot el que he pogut llegir, sense més.
L’exèrcit té la paraula i jo esperaré rebre notícies …..

Una fotografia que vaig fer des de la finestra de l’hotel a Bangkok. Lluna plena, magnífica i que espero il.lumini una mica a la gent d’aquesta part del sudest asiàtic.

En altres apunts he intentat explicar una mica la situació d’aquest país –  ACÍ –

Avui l’ex-company ha matat a trets en una discoteca a Alacant a la dona de vint-i-sis anys, i ha fugit. Se’l busca. Hi han testimonis.

Al País Basc, en dues localitats diferents, dues dones en estat avançat de gestació, les dues, han patit maltractaments i han estat hospitalitzades. Els dos pressumptes agressors han estat detinguts. Sortosaments, ambdós fets, no s’ha produït cap mort.

La meva denuncia, continuada i la meva tristor per aquestes fets violents, mort i maltractaments; és irreversible, aquesta violència no té aturador.

Flors grogues, de primavera.

Vaig tenir el privilegi de veure un gran violinista, Nigel Kennedy, genial, diferent, únic, trencador, com a invitat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona fa més de vint anys, Dos concerts. El seu enregistrament de les ‘Quatre Estacions’ de Vivaldi va ser un autèntic rècord de vendes.
La seva carrera musical ha estat un esclat. Fins i tot actualment interpreta unes versions de jazz increïbles. Ja fa uns anys que viu entre Anglaterra i Polònia. Les seves versions de Jaz Coleman / The Doors són impagables.

Però jo he descobert aquest video a You Tube; J.S. Bach i Nigel Kennedy. Pocs comentaris a fer; només gaudir de la música; si de cas recordar la frase de William Shakespeare – ”Nit de Reis’ – 

       –    IF MUSIC BE THE FOOD OF LOVE, PLAY ON !  –

2/4 d’11 del vespre d’ahir; cinemes Verdi Park; projecció del documental Burma VJ; aforament ‘quasi’ ple; presentació de la pel.lícula i del seu director Anders Oostergaard.
Comença la projecció. Arronssada a la butaca. Imatges impactants. Boníssim guió. Valentia. Perdre la por. Violència. Mort. Esperances. Lluita. No violència. Il.lusió.
Enfrontaments. Llàgrimes. Desesperació. Impotència. Silenci i aplaudiments.

Avui matí em vénen a la memòria els milers d’infants desplaçats, orfes,  nens soldats, discapacitats, refugiats, pobresa, sense escoles ni sanitat gratuïta, treballs forçats.

Unes dades:
Els soldats birmans van entrar al nostre poble; van cremar les cases, van destruïr tot el que van veure, van matar indiscriminadament; vaig veure la violència, la mort dels meus estimats pares, i jo amagat en un forat on m’hi van fer entrar els pares.

Els infants necessiten un ajut immediat; seguretat, menjar, atenció mèdica i educació. 
Pateixen greus trastorns psicològics, estàn traumatitzats. Cantes amb ells, jugues amb ells, els hi expliques contes. És un procés lent; sí que veus que en un primer instant ténen por dels estrangers i dels adults, però si els infants no han patit traumes importants, la relació és immediatament la d’un infant com tots els del món. 

Explica una cooperant: Un d’aquests infants m’explica de bon començament que els seus pares van morir de malaltia; després em diu que els va mossegar una serp verinosa; i a la tercera conversa ja em va explicar la veritat; els seus pares van ser assassinats per els soldats.

En veure la pel.lícula, em transmet que se’ls ha de donar esperança, il.lusió, ajudar-los. Ells per sí sols, ténen esperança, és la seva manera de ser; confíen en que un día tot canviarà. Ja es va intentar l’any 1988; ho van tornar a intentar l’any 2007.
Cada día que passava durant el meu viatge per Birmània, tot veient la fe davant les imatges de Buda, en els temples, els monestirs, les seves mirades , les seves pregàries, entenía que la seva fe i la seva il.lusió  en que un día tot canviarà, és sempre present. La violència i la brutalitat pertany als generals; el poble espera, aguanta, lluita en silenci, no es rendeix, perque sap que un dia tot serà diferent.
Difícil per els occidentals d’entendre aquesta manera d’actuar, i difícil d’entendre com aquests mateixos occidentals continúen ajudant als generals i en treuen bons profits econòmics.

La fotografía que podeu veure és d’un grup d’infants desplaçats i en l’arxiu alguna més del  meu arxiu de l’escola on ténen el privilegi d’assistir-hi aquests infants refugiats, i que poden aprendre a llegir i escriure, a dibuixar, a jugar, a conviure amb altres infants, a arribar a tenir uns estudis que necessiten quan arribin a ser adults.

Avui fa 14 anys i 267 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Llegeixo amb preocupació com aquest immens riu, màgic, majestuós, li manca aigua.
Xina està construint la presa més gran del món, 300 metres, i ha d’entrar en funcionament l’any 2012. Experts creuen que aquesta construcció vulnera els drets ambientals i fa que el Mekong, riu avall, rebi moltíssima menys aigua i més de 65.000.000 mil.lions de persones estaràn afectades: el sud de la Xina, Yunnan, Laos, Cambodia, Tailàndia, Vietnam.
Ja fa uns anys es va constituïr la ‘Mekong River Commission’ (MRC) éssent membres els països que reben les aigües del riu Mekong, Tailàndia, Laos, Cambodia i Vietnam. Xina, com a país de riu amunt i també Birmània, no hi participen en aquest grup. La MRC té sentit, quan es va conèixer la construcció d’aquesta presa riu amunt.
Altres experts, i per suposat Xina, afirmen que la baixada d’aigua del riu és per la greu sequera que pateixen, la pitjor des de fa més de cent anys. I és cert que les pluges han estat minses.
Però la MCR no ho veu clar. Ara bé, alguna cosa ha de ser veritat pel que fa a la presa que construeix la Xina, ja que per primera vegada, aquest país ha participat en una reunió amb la MRC, i està ‘disposada’ a col.laborar i a donar tot tipus d’ajuts, informacions, per apaivagar el problema.
Un gest insòlit i mai vist fins ara per part de les autoritats xineses !!
Xina no té la confiança dels seus veïns, i vol de totes totes tenir bones relacions amb aquests països. Les construccions de preses riu amunt del Mekong poden ser causa gravíssima per aquest països riu avall, la pobresa, la fam, la sequera, emigracions.

Com sempre, els birmans, amb el seu sentit de l’humor, publiquen aquest acudit, molt explicatiu. I una servidora he estat fent un nou muntatge de video a partir de les fotografíes del meu arxiu. Veure el video -llegir més

Volía donar una impresió ‘màgica’ del riu Mekong. A Laos i a Viêt Nam és veritablement un riu que dóna vida a mil.lions de persones; és la seva cultura, la seva història; un riu fronterer tan i tan important per el regne de Siam (Tailàndia), una manera de viure a Laos i al delta a Viêt Nam.
Aquestes imatges plàcides, tranquil.les, i amb la força dels ràpids quan entra a Cambodia, han de desaparèixer ?? La vegetació, el motiu d’existència dels pobles, han de desaparèixer ?
Xina creu, que ha de parlar-ne amb els seus veïns i donar confiança. I la seva assistència a la reunió del MRC ha estat tota una sorpresa.

Aques és el video; espero que us agradi. 4.180 kms, el 10è riu més llarg del món; imatges, totes, del sud de Laos; font de riqueses, de vida, de cultura … és senzillament .. el riu Mekong.

Laos: Magical Mekong from Roser Giner Bruñó on Vimeo.

M’ha despertat el soroll de les gotes de pluja de primavera. És una pluja diferent aquesta de primavera; suau, plàcida, t’agrada. Té diferents tons, depèn on cauen les gotes, a les teulades, al pati de veïns, als arbres, a les flores, en un pot ….

Un diumenge de Pasqua silenciós, amb pluja, molt fina, agraïda. És moment de llegir poesia, s’escau. 

Sota la pluja desplego un mapamundi – Joan Brossa.

Sí, la meva ment el desplega …. Alcossebre, Baix Maestrat, vinyes, amelers, baquetes, Montseny, bosc, muntanya, Oô, flors, prat, avets, carrers, Calaseit, pedres, oliveres, Coin, racons, cases blanques, patis i flors, Costa Brava, mar, pinedes, atzavares, Serra de Tramuntana, margallons, pins, ginebró, alzines, solitud, Vignemale, neu, bellesa, rierols, Bagan, espiritualitat, història, llum, Mae Sot, plataners, papaies, olors, Halong, novament la mar, barques, veles e vents, Mekong, placidesa, lluminositat, Tasmània, bosc mil.lenari, salvatge, natura, Uluru, desert, gotes de pluja llargament esperades, Kakadu, silenci, repòs, …. i continuaría desplegant aquest mapamundi, però ja no plou ….

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets ?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d’aigua en els vidres quiets …
No sents, cor meu, quina pau més divina ?  – Josep Maria de Sagarra

La fotografia ….  un matí de primavera a Oô, Pirineus.

Avui hem de denunciar una altra vegada la mort violenta d’una dona. L’home s’ha suicidat després del seu crim. 
Una altra dona ha estat trobada morta dins a casa seva. El presumpte autor del crim, company sentimental, ha estat detingut.
És una nafra que no sembla es pugui tancar mai.
Una violència dins les quatre pareds de la llar; en silenci, amb por.

I just avui matí, 05 d’abril 2010, novament, l’home a matat la dona a ganivetades, dins la llar, i ell s’ha suicidat. Denunciar, denunciar ……   Violència, dolor, crueltat … crims que no es poden entendre.

Molta tristor, moltíssima. I el meu sincer condol per aquests nous crims.

Una flor amb molt de color, molt viva, en un racó dels Pirineus.

Diverses sales projectaràn el documental BURMA VJ (V.O. subtitulada en català) aquest mes d’abril al Principat, a les Illes i País Valencià.
No va guanyar l’Oscar, però arreu del món, els birmans amb les seves petites càmeres handycam sota les aixelles van anar enregistrant imatges i més imatges i les van enviar clandestinament fora del país. El director danès Anders Ostergaard ha fet una bona edició, i el documental és impresionant. Imatges i més imatges, enregistrades per una, dues, tres, moltes persones, amb risc de ser empresonats i jutjats a penes de més de 20, 30 anys de presó. Però ells volíen donar a conèixer al món el què passa a Birmània, un país ignorat, oblidat, quasi inexistent.
He escrit sovint en aquest modest bloc explicant la situació del país, una mica de la seva història i l’any passat vaig poder viatjar-hi i copsar les mirades de la gent. El propassat 29 de març es va produïr un fet fonamental; el partit politic NLD liderat per Daw Aung San Suu Kyi ha dit rotundament NO a participar en unes eleccions enganyoses, indignes i vergonyants. La situació política avui és difícil. 

El narrador d’aquest documental explica com li tremolava la mà en començar a gravar, però aviat podia mantenir el pols ferm i amb confiança. Ens diu que Birmània és el seu país, on conviuen amb una dictadura militar des de fa més de 40 anys; com l’any 1990 van guanyar les eleccions amb el 82% dels vots el partit NLD de Daw Aung San Suu Kyi; com l’any 2007 els monjos es van rebelar contra la Junta Militar.

El trailer és un tast d’aquest documental que us recomano d’anar a veure durant el mes d’abril, en les sales i poblacions que us relaciono.  -Vull llegir més –
El llistat de les poblacions, horaris i sales -.

Unes noves formes de rebel.lió contra un govern cruel; les noves tecnologíes; mòbils, internet, càmeres handycam, imatges. Malgrat la forta censura i vigilància, el poble sap com fer-ho per fugir, amagar-se o seguir vivint com un ciutadà més dins el seu país, però sempre en estat d’alerta. 

Aquest link us proporcionarà més informació www.eldocumentaldelmes.com
sobretot, per comprovar que en el meu llistat no hagi comès cap error.

6 d’abril 2010 – dimarts.
PALMA DE MALLORCA – Teatre Principal, amb la presència del director Anders Oostergaard. 20:30 hores. Entrada gratuïta.

8 d’abril 2010 – dijous.
BANYOLES – Ateneu Bar. 22:00 hores. Gratuït.

BARCELONA:
– Cinemes Verdi Park. 22:30 hores. Amb la presència del director Anders Oostergaard.   Preu: 5 Euros.
– Filmoteca de Catalunya. 19:30 hores. Preu: 2,70 Euros.  Amb la presència del     director Anders Oostergaard.
– Cinemes Mèlies. 20:30 hores. Preu: 6 Euros.
– Cinemes Alexandra. 22:00 hores. Preu: 6,50 Euros. **
** A partir del 09.04.10 consultar cartel.lera.

CAMBRILS – Centre Cutural. 21:00 hores. Gratuït.

GIRONA – Museu del Cinema. 20:30 hores. Gratuït.

MANRESA – Teatre del Conservatori. 21:00 hores. Preu: 4 Euros.

OLESA DE MONTSERRAT – Auditori Casa de la Cultura. 20:00 HORES. Gratuït

VILANOVA I LA GELTRÚ – Neàpolis. 20:00 hores. Gratuït.

ARTÀ – Teatre d’Artà. 21:00 hores. Gratuït.

EIVISSA – Espai Cultural Can Ventosa. 20:00 hores. Gratuït.

SANT ANTONI DE PORTMANY – Can Portmany – San Rafael. 20:00 hores. Gratuït.

SANT FRANCESC -Formentera. Centre Municipal de Cultura. 20:30 hores. Gratuït.

9 d’abril 2010 – dissabte.

BADALONA – Teatre del Círcol. 21:00 hores. Preu: 3 Euros.

BARCELONA – Centre Parroquial de Sarrià. 20:30 hores. Preu: 3 Euros.

CANET DE MAR – Aula Magna de l’Escola de Teixits. 21:30 hores. Gratuït.

POLLENÇA – Club Pollença. 20:30 hores. Gratuït.

PORTO CRISTO – Centre de Cultura de Porto Cristo. 20:00 hores. Gratuït.

VILAFRANCA DE BONANY – Casal d’Entitats. 20:00 hores. Gratuït.

10 d’abril 2010 – diumenge.

SANT FELIU DE LLOBREGAT – Cinebaix. 19:00 hores. Preu: 5 Euros.

SA POBLA – Congregació. 21:00 hores. Gratuït.

11 d’abril 2010 – dilluns.

BARCELONA – Filmoteca de Catalunya. 22:00 hores. Preu: 2,70 Euros.

SANT FELIU DE LLOBREGAT – Cinebaix. 19:00 hores. Preu: 5 Euros.

12 d’abril 2010 – dimarts.

Avui fa 14 anys i 261 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

 

Avui el silenci al barri és més … silenciós que mai … Molts veïns han marxat a passar uns díes fora Ciutat, les escoles són tancades, les botigues avui no estaràn obertes.
Quan el cant de la merla ha acabat, m’he aixecat, he mirat per la finestra, he saludat a la lluna i m’he preparat el cafè.
Avui el cafè és de Camerun, de la Cooperativa Caplami, de la regió de Pakussam a 1.200 metres d’altitud. Varietat: Java i Bourbon. Saborós, potent, axocolatat i viu. És el que llegeixo a la paperina que l’establiment centenari ”El Magnífico” del carrer de l’Argenteria posa molt amorosament el cafè escollit, torrat natural i mòlt segons la cafetera que tinguis a casa. Prenc el cafè respirant l’aire del matí i mirant el cel.
Poso en marxa el Mac i aquestes hores del matí, ja tinc correus dels amics de Lismore a Austràlia o de Viêt Nam o de Mae Sot. Un cop d’ull als diaris. És el que té mantenir amistats a l’altra punta de món i els canvis d’horaris ….
Avui és Divendres Sant, doncs, el dinar que s’ha de fer és el de sempre, el que m’ha ensenyat la meva mare, na F. i a ella l’àvia l’A. Li vaig dir a na F. que ja ho tenia tot i el seu somriure va ser meravellós: Dinar de Quaresma .. bunyols de bacallà per començar, i morro de bacallà, amb carxofes i pèsols, cigrons, ou dur i una picada d’ametlla, all i juivert.
Ara estic escrivint, però tot seguit començaré a fer els meus exercicis matinals, els de cada dia, de dilluns a diumenge, sigui on sigui. A casa, però, m’acompanya la música i les cançons escollides.

Respirar, moure’m, exercicis físics i mentals. La ment també fa els seus exercicis durant aquests minuts, meditació, recordar. Obro l’iTunes, cerco l’arxiu ‘Matins’ i comença la música:
Pale Blue Eyes, Velvet Underground. Moviments suaus. 5:43
All is Peace (Ru Con Miên Bac), Huong Than. Enfortir genolls i meditació. 4:25
If I could Be Where You Are, Enya. Moviments suaus i respiració. Recordar. 4:01
Comptine d’une autre été: L’après-midi, Yann Tiersen. Moviment cames i genolls. 2:21
Soundtrack pel.lícula ‘La casa de la Sidra’. Estirada a terra. Respiració i enfortiment genolls. 4:36
Marecchiare, Massimo Ranieri. Traca final. 3:21
Total: aproximadament 25 minuts.
Després de la dutxa, surto ja al carrer a fer una passejada; cal treure el Monty que ja està movent la cua. No sé si trobaré molta gent avui, però segur que veuré a alguna altra persona passejant el seu gos i parlarem una miqueta.
Tornaré a casa i a fer l’esmorzar; fruita variada, tallada a trocets, pa amb tomàquet un formatget, i novament el cafè que encara hi ha a la cafetera. Una galeta Núria de la Birba, perque el Monty és un ‘finolis’ i només li agraden aquestes galetes … coi de gos !

I comença el dia ……  tòrtores, la merla, la garsa, alguna gavina i els ocellets i les cotorretes; gaudeixen d’un dia clar, tranquil i  el cel és blau.

La fotografia torna a ser un matí a Laos, riu Mekong, és la imatge que recordo ara tots els matins i la tinc molt i molt clara dins meu.

Bona Pasqua per a tothom.