Matí de Divendres Sant
Avui el silenci al barri és més … silenciós que mai … Molts veïns han marxat a passar uns díes fora Ciutat, les escoles són tancades, les botigues avui no estaràn obertes.
Quan el cant de la merla ha acabat, m’he aixecat, he mirat per la finestra, he saludat a la lluna i m’he preparat el cafè.
Avui el cafè és de Camerun, de la Cooperativa Caplami, de la regió de Pakussam a 1.200 metres d’altitud. Varietat: Java i Bourbon. Saborós, potent, axocolatat i viu. És el que llegeixo a la paperina que l’establiment centenari ”El Magnífico” del carrer de l’Argenteria posa molt amorosament el cafè escollit, torrat natural i mòlt segons la cafetera que tinguis a casa. Prenc el cafè respirant l’aire del matí i mirant el cel.
Poso en marxa el Mac i aquestes hores del matí, ja tinc correus dels amics de Lismore a Austràlia o de Viêt Nam o de Mae Sot. Un cop d’ull als diaris. És el que té mantenir amistats a l’altra punta de món i els canvis d’horaris ….
Avui és Divendres Sant, doncs, el dinar que s’ha de fer és el de sempre, el que m’ha ensenyat la meva mare, na F. i a ella l’àvia l’A. Li vaig dir a na F. que ja ho tenia tot i el seu somriure va ser meravellós: Dinar de Quaresma .. bunyols de bacallà per començar, i morro de bacallà, amb carxofes i pèsols, cigrons, ou dur i una picada d’ametlla, all i juivert.
Ara estic escrivint, però tot seguit començaré a fer els meus exercicis matinals, els de cada dia, de dilluns a diumenge, sigui on sigui. A casa, però, m’acompanya la música i les cançons escollides.
Respirar, moure’m, exercicis físics i mentals. La ment també fa els seus exercicis durant aquests minuts, meditació, recordar. Obro l’iTunes, cerco l’arxiu ‘Matins’ i comença la música:
Pale Blue Eyes, Velvet Underground. Moviments suaus. 5:43
All is Peace (Ru Con Miên Bac), Huong Than. Enfortir genolls i meditació. 4:25
If I could Be Where You Are, Enya. Moviments suaus i respiració. Recordar. 4:01
Comptine d’une autre été: L’après-midi, Yann Tiersen. Moviment cames i genolls. 2:21
Soundtrack pel.lícula ‘La casa de la Sidra’. Estirada a terra. Respiració i enfortiment genolls. 4:36
Marecchiare, Massimo Ranieri. Traca final. 3:21
Total: aproximadament 25 minuts.
Després de la dutxa, surto ja al carrer a fer una passejada; cal treure el Monty que ja està movent la cua. No sé si trobaré molta gent avui, però segur que veuré a alguna altra persona passejant el seu gos i parlarem una miqueta.
Tornaré a casa i a fer l’esmorzar; fruita variada, tallada a trocets, pa amb tomàquet un formatget, i novament el cafè que encara hi ha a la cafetera. Una galeta Núria de la Birba, perque el Monty és un ‘finolis’ i només li agraden aquestes galetes … coi de gos !
I comença el dia …… tòrtores, la merla, la garsa, alguna gavina i els ocellets i les cotorretes; gaudeixen d’un dia clar, tranquil i el cel és blau.
La fotografia torna a ser un matí a Laos, riu Mekong, és la imatge que recordo ara tots els matins i la tinc molt i molt clara dins meu.
Bona Pasqua per a tothom.
Que bé que disfrutis el dia com si fos Pasqua, amb llum i resurreció! Amb els teus escrits recordo els meus anys viscuta a Barcelona, en dies de calma quan mitja ciutatera fora i podies passejar per L´Eixample com si fos un poblet…Bona Pasqua, Roser!
Hi ha una cançó que no tens hi, pel meu gust, hauries de tenir. Bé, n’hi ha dues. La que té més gràcia, no la trobo. Et vaig voler pispar una foto. La primera del teu vídeo. Aquell prat tant bonic. No la vaig trobar! Era una sorpresa! Bé, si l’erro amb la foto, perdona, eh? Però, quan escolto la cançó, m’arriba la teva imatge al cap. Sempre penso: aquesta cançó és ella. La voldràs escoltar? Ara la penjo.
Bon apunt, Roseret. M’ha encantat.
Petons de bunyols de bacallà!
el bacallà que també feia ma mare, m’ha semblat veure’l a taula . Allò senzill ho converteixes en admirabement tendre. Gràcies!. Una abraçada.
em menjat bacallà, abadejo, bacallar, etc. Nosaltres amb tomata fregida. I de companatge formatges. De petit era un plat avorrit per mi i indesitjable, ara, conforme em faig gran m’agrada més.
És d’autobiografia literària aquesta entrada que has de fet avui, Roser. Molt bona, suau i penetrant.
Et fas de voler wapa !