Des de fa uns mesos quan algú em demana que li posi un exemple de la utilitat del fenomen boca-orella li parlo dels Facto Delafé. Ho explicava encara no fa un any (vegeu-ho aquí) en aquestes Totxanes: el noi gran de casa -que d’aquestes coses hi entén força- m’havia enviat un correu electrònic en el que em parlava d’aquesta
Freqüentar la companyia de gent amb talent és una cosa que tant a l’A. com a mi ens proporciona una sensació de plaer d’allò més reconfortant. I quan, a més a més, aquest talent el complementen la senzillesa, el seny i la bonhomia el plaer creix fins als límits de l’apoteosi. Això és justament el que ens passa cada vegada que participem -de silenciosos i
Arribo a casa més tard del normal -dia de reunions fora del despatx i amb el PC espatllat des de bon matí- i em trobo un sobre amb novetats d’Edicions de La Magrana. Tot just començo a obrir-lo que em truca el meu amic S. per preguntar-me tot alarmat si ja he decidit donar-me de baixa de català i emigrar
Tot llegint "Recepta d’un bunyol de calçotada", l’esplèndid article que Iu Forn publicava ahir a l’Avui (vegeu-lo aquí) m’ha vingut a la memòria una facècia que fa una pila d’anys em va explicar l’enyorat Ramon Barnils. Una facècia de la qual desconec si ell n’és l’autor -en té tota la pinta- perquè posteriorment l’he vist reproduïda en altres bandes. Érem en els
Ahir al migdia vaig assistir a la roda de premsa de presentació de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el nostre diccionari normatiu, i en el paquet de material que ens varen donar als assistents… hi havia un exemplar de l’obra! Així doncs, puc dir ben cofoi que
(vegeu aquí el primer apunt de la sèrie) Abans d’ahir acabava el meu apunt parlant del naixement del noi gran de casa, un esdeveniment en relació al qual tinc també una referència a Lluís Llach ja que recordo que el primer disc que vaig comprar tot just estrenada la meva condició de pare -el duia en una bossa de plàstic de can
Enllesteixo aquest apunt si fa no fa a la mateixa hora que a Verges Lluís Llach deu estar preparant-se per començar el primer dels dos concerts -mira, jo també en faré dos, d’apunts- amb què finalment s’ha materialitzat aquesta cerimònia de comiat dels escenaris envoltat de la gent del seu poble. Una cerimònia que des de fa força temps el cantant volia fer. I l’escric, aquest apunt,
M’ha cridat molt l’atenció una carta al director que avui publica el diari Avui. La signa Oriol Broggi, director de la versió de la “Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu, que recentment s’ha representat a la Sala Petita del TNC i que, llevat d’honroses excepcions, ha rebut una acollida bastant freda per part de la crítica. Abans de seguir, però, m’apresso a fer un parell de puntualitzacions. La
Repasso la premsa que cada dia m’arriba al despatx i em trobo amb el darrer número d’El País de la Tentaciones, el suplement paradigma de la modernitat que s’encarta tots els divendres amb el "diario independiente de la mañana". Em sobta veure en la portada una imatge a tota plana de l’actriu que ha interpretat el paper de Lola Flores a "Lola",
L’escena s’esdevé a casa, anit, poc abans de començar el sopar de celebració del meu 57è aniversari. Mentre fem temps perquè arribi el noi gran amb la J., la seva enamorada, engego l’ordinador i ensenyo al noi petit de casa i a la seva enamorada C. (quin gran invent, això de l’abecedari!) les imatges -fixes i en moviment- que
Des que aquest Bloc està en funcionament hi ha una data en la que faig un apunt temàtic fix. És la d’avui: 19 de març, diada de Sant Josep i aniversari del meu naixement. És, doncs, la tercera vegada que m’hi poso i si algú sent curiositat per saber quines coses concretes barrinava tal dia com avui de l’any passat
La vida de vegades propicia coincidències d’allò més cruels. Una de les coses que a l’A. i a mi ens van cridar més l’atenció durant aquests dies que hem fet el turista per Roma va ser la gran quantitat de gent -amb aparença de ser, també, turistes- que anava pel carrer abillada amb una samarreta de color
El que avui comentaré -una història de l’any 1991- no ho vaig viure de primera mà tot i que procuraré reproduir fidelment tot el que m’han explicat els que sí que hi eren. La raó és que, encara que aleshores jo ja era membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (vegeu aquí), el meu grau de militància era similar al que tinc en aquests moments.
Com cada any si fa no fa per aquesta època passo la revisió mèdica que ens fa l’empresa. Aquest ritual que els nostres periodistes i comunicadors darrerament solen denominar “revisió metge” ben a joc amb el seu cosí germà “certificat metge”. La cita és a dos quarts de nou. Me n’hi vaig dejú, com Déu mana. Arribo a
Un dels plaers romans que per a un català no té preu és anar a l’Antico Caffè Greco (vegeu aquí), instal·lar-se en un dels seus historiats salons i posar-se a llegir amb tota la unció del món les “Notes sobre Itàlia” de Josep Pla. Val a dir que el diumenge passat l’A. i jo no portàvem literatura d’aquest nivell però tot i això ens