Totxanes, totxos i maons

Des que aquest Bloc està en funcionament hi ha una data en la que faig un apunt temàtic fix. És la d’avui: 19 de març, diada de Sant Josep i aniversari del meu naixement. És, doncs, la tercera vegada que m’hi poso i si algú sent curiositat per saber quines coses concretes barrinava tal dia com avui de l’any passat i de fa dos anys no ha de fer res més que anar-se’n a la columna de la dreta i obrir l’espai catalogat amb la categoria de "Batalletes".

Ara fa dos anys, per exemple, citava el "tiet" (vegeu aquí algunes coses sobre ell) i feia meva la manera que tenia ell de definir-se com un home de sort. També reivindicava el que deia Joan Bibiloni en un dels seus primers discos quan emprava la transcripció fonètica xinesa de Joan, el seu nom (i meu), com a "Yu-an". Una expressió que significa "una vida llarga i tranquil·la". Que no em toquin allò que no sona, vaja. Que jo procuro passar sense trepitjar cap ull de poll. "Una vida llarga i tranquil·la": un lema que gravaria amb lletres de foc a la porta de casa.  (n’hi ha més)

Ara fa un any parlava de forma premonitòria sobre la salut de la gent gran de casa. Sant Josep s’esqueia en diumenge i teníem a dinar els meus pares i la mare de l’A. a més a més dels dos nois amb alguna enamorada. En l’apunt comentava que tots érem prou conscients que la fòrmula de desitjar, a l’hora dels brindis, que l’any següent continuéssim sent els mateixos cada vegada era més complicada. Pocs mesos després la vida -la mort, vaja- va establir la seva llei implacable i es va emportar ma mare.

Avui que compleixo 57 anys m’adono que no tinc gaires coses noves a aportar. Si més no a l’hora matinera que redacto aquestes ratlles. Potser en el fons es tracta d’això. Serà, suposo, un dia de feina com els altres i a la nit farem un sopar familiar amb els nois de casa i les seves respectives enamorades (enguany em sembla que n’hi ha una per cap).

Pel que fa a la terna clàssica que aplega la salut, els quartos i l’amor podria dir que la cosa rutlla en general a nivells satisfactoris. Tret dels dolorets a les frontisses, les adipositats i els desinflaments propis de l’edat gaudeixo d’una salut que puc qualificar de suficient. Ep, si la revisió que l’altre dia vaig fer a mitges amb "el amigo ZP" (vegeu aquí) no em surt per peteneres, és clar.

Dels quartos tampoc em queixo. L’A. i jo vivim de manera digna i tenim la gran sort de no cobejar res que no estigui al nostre abast. Precisament el mateix estiu de 2006 que s’ha endut ma mare ens ha portat la bona notícia de la resolució definitiva -i al màxim de positiva que podia ser- de la situació laboral de l’A.

Pel que fa a la cosa sentimental continuo sentint-me un home afortunat i l’únic que desitjo és continuar així i, si pot ser, estrényer encara més la meva experiència vital amb la de la meva dona. L’estimada i imprescindible A.

I pel que fa a aquesta entranyable pòlissa vitalícia de patiments, angoixes i maldecaps coneguda popularment amb el nom de fills reitero el que vaig deixar escrit temps enrere en un altre racó d’aquestes Totxanes: tant el noi gran com el noi petit de casa són, bàsicament, unes bones persones i això ens enorgulleix. Ni sa mare ni jo aspirem a res més.

Hi ha una variant catalana (a la baixa) de la terna anterior que és la de "salut i feina". De la salut ja n’he parlat. Pel que fa a la feina crec que tampoc em puc queixar. I des de fa pocs mesos encara menys. Les persones que han entrat a dirigir la casa on jo dedico els meus esforços laborals les sento molt properes i crec que tenen una virtut impagable (i, vista l’experiència, insòlita per a segons qui): abans d’actuar, pregunten i abans de disparar, avisen. Pot semblar mentida que encara estiguem així, però actituds i estils d’aquesta mena s’agraeixen cosa de no dir.

I ja que parlo de la feina, acabo ja. Poso el punt final, penjo l’apunt d’avui, faig la meva sessió de bicicleta estàtica (amb el senyor iPod) i me’n vaig cap a la feina. Desitjant, avui més que mai, allò del Yu-an per a mi, per als de casa i per a tota la bona gent que va seguint més o menys de prop aquestes Totxanes: UNA VIDA LLARGA I TRANQUIL·LA.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!